Polònia, 1 (3)- Portugal, 1 (5) (Euro 2016-Quarts de final)

110. Ricardo Quaresma (3-5 en els penals)

Portugal mereixia ser campió d'alguna Eurocopa després de la seva trajectòria en les edicions que se n'havien disputat d'aquest segle. Semifinalista el 2000 i el 2012, finalista el 2004 i quartfinalista el 2008, sempre trobava alguna pedra al camí que l'impedia regnar. Segurament, el 2016 era l'any en què menys es pensava que passaria, però l'equip va anar sobrepassant barreres i, en alguns moments importants, va trobar un executor inesperat. Va ser l'extrem Ricardo Andrade Quaresma.

D'aquí a un parell de setmanes tornarà a aparèixer en aquesta llista per un gol que va aconseguir just en el partit anterior. Per això, caldrà fer un recorregut cronològic invers en la seva carrera. Més endavant sortirà com van ser els seus primers anys, i el pas de gran estrella emergent a jugador talentós, però que no va acabar d'esclatar mai. 

El 2016, Quaresma ja tenia 32 anys i havia deixat enrere el tram en què semblava que podria convertir-se en un gran jugador en qualsevol moment. Havia aterrat al Besiktas el 2015, on viuria la seva segona etapa, després d'abandonar la segona etapa amb el Porto. Va ser una bona temporada per a ell, ja que va guanyar la lliga i també va participar en la majoria de partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa i en els amistosos programats per Fernando Santos.

Quaresma no era titular en la selecció, llocs de punta reservats per a Nani i Cristiano Ronaldo, però el seu tècnic el va utilitzar sovint com a sacsejador de partits. Així, en el torneig europeu de França només va ser titular en el segon duel, contra Àustria, en què el tècnic lusità esperava, com així va ser, un xoc tancat i tenia necessitat d'extrems com ell. Quaresma ha estat tota la vida un jugador de banda, amb una excepcional acceleració i un extraordinari toc amb la cama dreta amb una acció patentada, la centrada amb l'exterior del peu, que ha desembocat en molts gols dels seus companys. El seu caràcter, però, ha estat el que li ha jugat males passades durant la seva vida esportiva, amb tendència al poc sacrifici per arribar als objectius.

En l'Eurocopa, va donar una assistència en un dels gols de Cristiano Ronaldo contra Hongria, en la fase de grups. Després, en el gol que veurem d'aquí a uns dies, va ser determinant a la pròrroga dels vuitens de final davant de Croàcia, vençuda per 0-1. El següent rival seria un altre conjunt rocós, Polònia, i el partit de quarts de final va durar molt.

El gol

Polònia es va avançar amb un gol de Lewandowski, que va ser igualat poc després per un gran xut del jove Renato Sanches. Quaresma va tornar a ser suplent i aquest cop va entrar al minut 80, en substitució del centrecampista Joao Mário en l'intent del seu equip de trobar més profunditat. Però ningú no va marcar i es va arribar a una tanda de penals resolta per una sola errada.

Els portuguesos van marcar els seus primers quatre llançaments, mitjançant Cristiano, que ara les llançava el primer i no l'últim, com en l'última Eurocopa, en què no va poder intentar el darrer tir contra Espanya perquè el seu país havia perdut abans, Renato Sanches, Moutinho i Nani. Pels polonesos van encertar Lewandowski, Milik i Glik. El quart tir el va assumir Blaszczykowski, i el seu xut va ser detingut per Rui Patrício. Actualment, amb el VAR, el penal s'hauria repetit perquè el porter es va avançar molt. Quaresma va prendre la responsabilitat de classificar el seu equip per a les semifinals i no va fallar, amb un xut alt i centrat que va vèncer la dèbil oposició de Fabianski.

El penal marcat per l'extrem va ser una passa més en el camí, completat amb la victòria per 2-0 contra Gal·les a les semifinals i en el sorprenent triomf en la final contra França per 0-1. Seguint el costum, Quaresma va entrar de suplent els dos dies, en el segon amb més protagonisme, perquè va haver de rellevar Cristiano quan es va lesionar, al minut 25. En el crepuscle de la seva carrera, obtenia el seu gran títol.

I l'Eurocopa va semblar rellançar-lo, ja que als 37 anys segueix en actiu. Santos, conscient de la seva vàlua, el va portar a la Copa Confederacions de l'any següent i al mundial de Rússia del 2018, on va tancar el seu periple amb l'equip nacional amb una eliminació en els vuitens de final després d'haver tornat a jugar tres estones amb un duel decisiu, contra Iran. En aquest va ser titular i ho va aprofitar marcant un gol que va possibilitar la classificació per a la següent fase, en què l'equip va caure contra Uruguai.

A nivell de clubs, es va estar al Besiktas va jugar tres temporades més, amb dues participacions consecutives a la Champions i una classificació per als vuitens de final, en què va ser eliminat pel Bayern. L'estiu del 2019 va baixar un nivell i va fitxar per un altre conjunt otomà, el Kasimpasa, amb el qual va passar el confinament i va finalitzar la temporada a mitja classificació. L'estiu passat, ja amb 37 anys, va tornar a casa i va signar pel Vitória Guimaraes, un conjunt encara força competitiu en què no se sap quan finalitzarà la seva trajectòria. Quaresma va aprofitar els anys en què molts ja comencen a pensar en plegar per rellançar una carrera erràtica durant molt temps i ser decisiu en el primer títol de la història de Portugal, que no és poca cosa.