dissabte, 6 de febrer del 2021

Croàcia, 2- Espanya, 1 (Euro 2016-Primera fase)

126. Ivan Perisic (1-1)


La selecció croata ha viscut grans anys de lluïment de la mà d'un grup de jugadors, la majoria dels quals nascuts durant el conflicte dels Balcans, que va sortir aviat del seu país per recalar en grans equips europeus. Aquestes experiències, unides al seu talent, van provocar èxits com el recent subcampionat del món a Rússia, el 2018. Una de les estrelles de l'equip, algú que va arribar a marcar en la final d'aquell campionat, és un davanter esquerrà, incisiu i actual campió d'Europa amb el Bayern, tot i que ja no militi al conjunt bavarès. És Ivan Perisic.


Que el seu futur era convertir-se en futbolista d'èlit estava cantat des de ben jove. Nascut a Split el 1989, va créixer amb relativa tranquil·litat, dins de les circumstàncies del conflicte bèl·lic, a la veïna Omis. Allà, el seu pare, Ante, tenia una granja d'aviram i ell l'ajudava de jove. Però des de ben petit ja va mostrar les seves qualitats com a futbolista que el van portar a les categories inferiors del gran equip de Dalmàcia, l'Hajduk Split. La seva vida, als 15 anys, ja era com la d'un esportista professional. El seu pare li va aconseguir entrenadors personals, fins i tot de l'apartat físic, i ell responia amb bones actuacions en tornejos de joves.

Als 17 anys, l'Hajduk li va voler fer un contracte, però havia despuntat tant que tenia sobre la taula ofertes de mig Europa. Hauria pogut anar a equips de renom com el PSV, l'Hertha o l'Anderlecht, però va triar el Sochaux francès per la insistència del primer entrenador de l'equip en aquell moment, Alain Perrin, que va viatjar expressament fins a Split, on s'hi va estar dos dies fins que va signar el contracte. L'Hajduk va rebre 250.000 euros en concepte de formació i Perisic i la seva família es van traslladar a viure a França.

Al Sochaux hi va jugar tres anys, tot i que mai al primer equip. Durant aquell temps, va ser cedit a un conjunt belga, el Roeselare, un bon aparador perquè un dels grans del país, el Bruges, el contractés. Hi va participar dos anys, fins al 2011, quan ja en tenia 22, i els 16 gols que va aconseguir a la lliga li van valer el salt a un dels conjunts de moda al continent europeu, el talentós Borussia Dortmund de Jürgen Klopp. Hi va firmar per cinc anys a canvi de 5 milions d'euros, però només se n'hi va estar un i mig. Va aconseguir el doblet de lliga i Copa en la primera temporada i va ser convocat per anar a l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, el seu primer gran campionat, després d'haver intervingut en tres partits de la fase de classificació.

Hi va jugar els tres partits de la primera fase, amb una assistència contra Irlanda, però va ser rellevat en els dos primers i només va jugar 25 minuts en el tercer, en què un gol de Jesús Navas per Espanya va suposar l'eliminació dels croats. A mitja temporada següent, va decidir sortir del Dortmund. Es va perdre un desenllaç de campanya en què els groc-i-negres van arribar a la final de la Lliga de Campions, però ell va tornar-se a sentir important al Wolfsburg, on dos anys després seria vital en la consecució de la Copa, precisament contra el seu exequip, tot i que ell no va marcar en la final.

Perquè una de les característiques de Perisic és la seva bona relació amb el gol, tot i no ser un davanter centre. Gairebé sempre partint des de la banda esquerra, a cama natural, destaca per la seva rapidesa i precisió per centrar però també per l'instint que té per disparar. Ho havia demostrat l'any abans del triomf a la Copa, el 2014, quan va ser convocat per al mundial de Brasil. En tres partits va marcar dos gols, un en la golejada per 0-4 a Camerun i l'altre, estèril, en la derrota per 1-3 contra Mèxic que va enviar l'equip a casa. 

L'estiu del 2015, amb 26 anys, va rebre una bona oferta de l'Inter de Milà, que va pagar 16 milions d'euros per ell. Hi va debutar de la millor manera, jugant de titular en una victòria contra el Milan. El seu impacte hi va ser gran. Va ser titular gairebé sempre i hi va anotar set gols. Es va guanyar el dret de ser convocat per a la seva segona Eurocopa, la del 2016 a França.

El gol

Croàcia va debutar vencent Turquia amb un gol de Modric i, en el segon partit, cedint un empat a dos contra la República Txeca quan guanyava per 0-2, amb un gol seu. Aquest resultat obligava vèncer a Espanya, el botxí de quatre anys abans, per ser primer de grup i anar per la banda fàcil del quadre. El partit, a Bordeus, va començar malament, amb un gol de Morata. Però abans del descans va empatar Kalinic i, a la represa, el porter Subasic va parar un penal Sergio Ramos. El partit s'encaminava cap a un empat que afavoria als espanyols, però encara quedaven tres minuts per jugar, que Perisic va explotar.


Croàcia va iniciar un contraatac i la pilota va arribar a Kalinic. Aquest, amb el lateral espanyol Juanfran fora de posició, va fixar el central Piqué i va esperar que Perisic arribés en carrera per la banda esquerra. Li va cedir la pilota. Semblava que el jugador de l'Inter centraria, perquè no tenia gaire espai i el mateix Piqué li tapava poder creuar la pilota al segon pal. Però va utilitzar la seva murrieria i va disparar per l'únic espai que li quedava, el primer pal. El mal posicionament del porter De Gea va fer la resta, la pilota va entrar i Croàcia va ser primera de grup. A l'equip se li obria un món de possibilitats, però en els vuitens de final, tot i ser netament superior, va acabar cedint a la pròrroga contra Portugal per un gol de Quaresma.

Perisic va seguir sense pena ni glòria a l'Inter, sense guanyar cap títol, tot i que el 2018 va ser peça clau amb la consecució del subcampionat del món dels croats. Hi va jugar els set partits i hi va marcar dos gols, un d'essencial per forçar la pròrroga a les semifinals contra Anglaterra i un que representava el momentani empat a la final, posteriorment perduda per 4-2 contra França. L'estiu següent, el 2019, se li va obrir la porta d'una cessió al Bayern de Munic, el gran rival del Dortmund, i no ho va desaprofitar. Tot i un inici irregular, el campionat no podia acabar millor. Amb els bavaresos ho va guanyar tot, lliga, Copa i Lliga de Campions, amb ell jugant uns minuts a la final després d'haver marcat tres gols durant el torneig.

Segurament s'hauria volgut quedar a Munic, però els bavaresos no van executar la clàusula de compra del seu contracte de cessió. Van apostar per fitxar Sané en la seva posició i ell va haver de tornar a l'Inter, on les expectatives quant a títols no semblen tan altes. Fa una setmana va fer 32 anys, però encara segueix sent incisiu i perillós. Com va dir un entrenador seu quan era jove, "si Perisic no acaba sent jugador de futbol, tots els entrenadors hauríem de renunciar als nostres títols". No li faltava raó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada