Itàlia, 0- Irlanda, 1 (Euro 2016-Primera fase) i 
França, 2- Irlanda, 1 (Euro 2016-Vuitens de final)

113. Robbie Brady (0-1 i 0-1)

Els grans clubs de futbol del món inverteixen molts diners en els respectius planters, dels quals han de sorgir jugadors per nodrir els primers equips. Per una simple raó estadística, no tots ells poden arribar a triomfar en aquestes entitats, però sí que en reforcen d'altres on poden dur a terme carreres que els permetin disputar grans campionats internacionals. No va poder triomfar al Manchester United, però va ser molt important en l'última Eurocopa el mitja punta irlandès Robbie Brady.

Nascut al nord de Dublín, només havia jugat en equips escolars i de barri quan va ser captat pels espies del Manchester United, d'aquells que pentinen les illes buscant talent. Brady arribar als diables vermells el dia que feia setze anys i allà va començar a intentar accedir a l'elit. En els inicis, en què ja havia actuat en campionats internacionals amb la selecció irlandesa, era un jugador ràpid, amb tendència a moure's per les bandes, i amb una bona relació amb el gol que el podien convertir en un talentós mitja punta. Però va anar complint etapes sense ser convocat mai per a l'equip d'Old Trafford, estadi en què només actuaria com a local durant quatre minuts. 

Abans, el 2011, amb 19 anys, va ser cedit al Hull City, amb el qual va disputar molts partits a la segona categoria abans de tornar a casa. Era el moment de fer el gran salt, però al United, encara amb Alex Ferguson a la banqueta, només va disputar en un duel de tercera ronda de Copa de la Lliga guanyat per 2-1 contra el Newcastle. Immediatament, va tornar a sortir cap a Hull, en un altre any de cessió que es convertirien en dos de traspàs.

La temporada 2012-13, els tigers, apel·latiu del Hull, van ascendir brillantment a la Premier de la mà del tècnic Steve Bruce, amb ell disputant molts minuts i anotant quatre gols. Va ser quan va debutar amb la selecció absoluta, amb la qual va jugar dos partits de la fase de classificació per al mundial de Brasil en què Irlanda va quedar lluny d'obtenir el bitllet. El conjunt de Martin O'Neill ja havia disputat l'última Eurocopa, la del 2012, sense gaire sort, i amb l'ampliació a 24 equips tenia esperances d'arribar a la del 2016. 

Durant aquesta fase, Brady va debutar a la Premier, amb dos bons anys al Hull, més el segon que no pas el primer, tot i que aquest es va saldar amb el descens de l'equip al Championship. Aleshores el va contractar el Norwich, un altre dels habituals ascensors de les competicions angleses. De fet, acabaria la temporada amb descens. En la fase de classificació per al torneig europeu de seleccions, Brady va ser essencial, amb onze participacions i un gol, aconseguit en el play-off contra Bòsnia-Hercegovina que va suposar el bitllet per al certamen del combinat de l'Illa Maragda. 

El gol

Els irlandesos van començar la fase final amb un empat contra Suècia, amb un gol de Hoolahan, però van caure per 3-0 davant de la potent Bèlgica en el segon enfrontament. El tercer seria davant d'Itàlia, ja classificada, i només valia la victòria per arribar a vuitens. Els transalpins van ajudar, fent entrar a l'onze força suplents per reservar els titulars, però Irlanda seguia sense marcar. Fins a cinc minuts abans del final.

El porter Randolph va aturar un xut fluix d'El Shaarawy i va cedir l'esfèrica a Brady, que partia del seu camp. Aquest li va passar a McGeady, mentre va començar a córrer cap a l'àrea. L'esfèrica va recaure en Hoolahan, que va mirar cap a l'àrea i va veure la desmarcada del jugador del Norwich. El primer va enviar una centrada perfecta i tensa per damunt de Bonucci i Brady, que havia fet setanta metres de cursa, es va avançar al porter Sirigu i va anotar de cap el gol de la victòria. Irlanda ja era a vuitens de final.

El rival seria dur. França, l'amfitriona, ho tenia tot a favor abans d'iniciar el partit a Lió. Però no comptava amb un entrebanc just al minut 2.

Va ser en una pilota solta a l'àrea que va caure a peus del murri davanter Shane Long. Aquest va percebre com se li acostava Paul Pogba, li va posar les cames enmig de les seves i va forçar la caiguda amb una important dosi de teatralitat. El col·legiat italià Rizzoli va picar l'esquer i va indicar els onze metres. Brady, ple de confiança pel gol de quatre dies abans, va prendre la responsabilitat i va superar Lloris amb un xut ajustat que va picar el pal abans d'entrar. Lamentablement per a Irlanda, dos gols seguits d'Antoine Griezmann a l'inici de la segona meitat van posar fi a les seves aspiracions.

Brady va jugar la temporada següent a la segona categoria amb el Norwich. L'equip no va ascendir, però sí que ho va fer el jugador, que va ser contractat pel Burnley, conjunt per al qual juga des de llavors, tot i que sense gaire continuïtat per culpa de tot de lesions, la més important de les quals el desembre del 2017, a un genoll, que el va deixar sense jugar mig any. Amb la selecció, ha estat condemnat per dos play-offs. El primer, contra Dinamarca, no li va permetre disputar el mundial de Rússia, en el qual tampoc no hauria pogut participar per culpa de l'articulació malmesa. El segon, fa uns mesos, va suposar l'eliminació contra Eslovàquia en la tanda de penals, en què ell va transformar el seu però en què van errar els seus compatriotes Browne i Doherty. Brady no podrà repetir a l'Eurocopa del 2021 els moments de joia del 2016, però als 29 anys encara té opcions d'arribar a més tornejos internacionals, si les lesions el respecten.