Islàndia, 2- Àustria, 1 (Euro 2016-Primera fase)

116. Arnór Ingvi Traustason (2-1)

Entre l'Eurocopa del 2016 i el mundial del 2018, Islàndia ha disputat vuit partits en fases finals de grans campionats, a les quals no havia pogut accedir fins aleshores. En total, per tant, 720 minuts, sense comptar els respectius descomptes dels partits. De tots aquests, en un d'ells es va produir l'esclat d'alegria més extraordinari de la seva afició, que va omplir els camps francesos i russos amb una presència que va traspassar fronteres. I curiosament, el va protagonitzar un jugador que, de tots aquests minuts, en va jugar només 11, a part dels descomptes. És Arnór Ingvi Traustason.

Els islandesos es van fer notar en l'Eurocopa del 2016 gràcies a una afició que, a part de popularitzar un crit de moda, va donar suport en tot moment els seus jugadors. La gesta d'un país tan petit, que llavors es va repetir al mundial del 2018, va ser lloada per tot el continent. Però els illencs no es van limitar a ser al torneig, sinó que hi van mostrar una gran solidesa, complicant la vida a gairebé tothom i només caient contra l'amfitrió en els quarts de final.

Islàndia va recaure en un grup més o menys assequible, però havia de debutar contra la favorita del grup, la Portugal de Cristiano Ronaldo. Hi va rascar un empat, amb un gol de Bjarnason a la segona meitat. El duet de seleccionadors format pel suec Lars Lagerbäck i l'islandès Heimir Hallgrímsson, tenien un onze tipus molt clar al qual afegien petites variacions, però ja en els trams finals de l'enfrontament. Un dels centrecampistes de què disposaven, a la banqueta, era Arnór Traustason.

Tenia 23 anys i havia començat a jugar de professional, o semiprofessional, tres anys enrere al Keflavík, el club de la seva població, situada a la punta sud-occidental de l'illa, molt a prop de Reykjavík. L'equip no era dels més destacats de la lliga, però ell hi va jugar 30 partits en dos anys i el 2013 va ser cedit a un conjunt noruec, el Sandnes, amb el qual va disputar una promoció de descens que va salvar. Va ser llavors quan li va arribar una oferta encara més important, la d'un conjunt suec, el Norrköping.´

Allà hi va viure dues grans temporades i mitja, sobretot la segona, el 2015, en què l'equip va guanyar la lliga amb ell en un paper cabdal, amb 29 titularitats de 30 partits i set gols. La seva capacitat d'arribada era molt apreciada en una lliga de més nivell de les que havia disputat fins aleshores. 

Traustason havia estat un habitual de les seleccions de base, però encara no havia entrat als plans dels seleccionadors. De fet, no va disputar cap enfrontament de la històrica fase de classificació per a l'Eurocopa i només va jugar-hi dos amistosos abans del 2016. Però els seu gran any li va obrir les portes. Va entrar a la llista per al torneig, tot i el centre del camp era la zona més competitiva de l'equip. Així, els rocosos Gudmunsson i Gunnarsson, el ràpid Bjarnason i l'estrella de l'equip, el tècnic Sigurdsson, no deixaven espai per a ningú més en l'innegociable 4-4-2.

A l'Eurocopa, després del partit contra Portugal, Traustason tampoc no va jugar en l'empat a un gol contra Hongria. Islàndia sumava dos punts i un empat contra Àustria podia ser suficient per passar ronda, però una derrota la deixava fora del campionat.

El gol

Els austríacs només havien sumat un punt, amb un empat a zero contra Portugal, i necessitaven guanyar com fos. Però les coses se'ls van posar d'esquena quan Bödvarsson va avançar Islàndia. L'equip centreeuropeu va llançar-se a l'atac i el centrecampista Schöpf va empatar al quart d'hora de la segona meitat. Àustria va anar a buscar el gol de la victòria com fos i Islàndia va posar la muralla davant de la porteria de Halldórsson. No va poder respirar fins al temps de descompte.

Els seleccionadors ja havien fet els tres canvis buscant cames fresques. En el segon, al minut 80, Traustason havia debutat en el lloc del davanter Sigthórsson, amb la qual cosa quedava clar que calia defensar com fos. Amb el temps reglamentari complert, Bjarnason va refusar i la pilota va caure un altre jugador que comparteix cognom amb ell, però no parentesc, Teddy Bjarnason, un dels que havia entrat de refresc. Va arrencar del seu camp i va encarar l'àrea, amb dos companys al segon pal i l'única oposició del defensa Klein i del porter Almer. Va centrar, la pilota va superar la posició del Bjarnason que havia començat la jugada, però no la de Traustason, que va rematar caient i, amb una mica d'ajut del porter, va anotar el 2-1. La part blava de les graderies de Saint-Denis van esclatar. Islàndia era a vuitens de final com a segona de grup.

La mala sort, però, va provocar que caigués a la banda complicada del quadre. Calia jugar contra Anglaterra. En una de les grans sorpreses del torneig, els islandesos van remuntar i van acabar guanyat per 1-2. Traustason va disputar l'últim minut del partit, per perdre temps. Ja no va entrar al camp en els quarts de final, en la derrota contra França per 5-2, el final del somni.

Curiosament, després de la competició Traustason va anar a jugar al país al qual havia eliminat amb el seu gol, Àustria, en concret al Rapid de Viena. Hi va fer una temporada correcta, amb 22 partits, la majoria titular, i tres gols a la lliga, però l'equip va quedar lluny del títol. L'estiu del 2017 va fitxar per l'AEK d'Atenes, però no va entrar als plans de l'entrenador, l'andalús Manolo Jiménez, i va tornar a Suècia en el mercat d'hivern del 2018.

Amb la selecció, les seves participacions tornaven a ser testimonials. L'equip havia entrat al seu primer mundial. Ara, l'únic seleccionador era Hallgrímsson i el va incloure en la llista de 23. Com a França, la seva participació va ser testimonial. De fet, encara més. Un sol minut. Va entrar al camp amb empat a un contra una Croàcia ja classificada en l'últim partit. Un gol, com el de St. Denis, podia donar el bitllet per a vuitens als islandesos, que haurien superat els argentins. Però just entrar al camp, Perisic va marcar l'1-2 i va posar punt final a la participació en el campionat.

Traustason va seguir jugant al Malmö, en el qual ha viscut dues sensacions oposades fa només tres mesos. D'una banda, va guanyar un altre cop la lliga sueca amb l'equip del sud del país. amb una intervenció intermitent per la seva banda, amb nou titularitats de 18 partits en què va actuar. De l'altra, va viure des de la banqueta com Islàndia quedava fora de l'Eurocopa 2021 en un final de partit boig a Budapest, quan els hongaresos van remuntar un 0-1 en tres minuts sense temps per reaccionar. Als 27 anys, no podria ampliar la seva magra nòmina de minuts en el torneig d'aquest estiu, ni recordar aquell gol en el descompte de l'Stade de France, quan el volcà islandès va entrar en erupció.