URSS, 3- Txecoslovàquia, 0 (Euro 60-Semifinals)

122. Valentin Ivanov (1-0 i 2-0)

Disposem de molta informació, avui en dia, dels jugadors de futbol que van ser llegendes a partir dels anys cinquanta. Va ser quan el futbol es va començar a convertir en un espectacle de masses a tot el món. Però la situació política d'aquells moments provoca que potser no en sapiguem tant dels futbolistes que van ser estrelles als països de l'òrbita comunista, dels quals només se'n tenien referències quan s'hi coincidia en grans campionats de seleccions o en copes d'Europa de clubs. Una de les grans figures del moment, i de la història del futbol rus i soviètic, va ser Valentin Ivanov.

Ivanov era un jugador indesxifrable. Un extrem imprevisible amb una gran capacitat rematadora, tant important que va ser màxim golejador de l'Eurocopa del 1960 i del mundial del 1962, tot i que empatat amb una colla de jugadors més. Nascut a Moscou el 1934, no es va moure mai del Torpede, al qual va jugar durant catorze temporades, del 1952 al 1966. Li va tocar viure en un moment en què, en ple apogeu de la Guerra Freda, els soviètics van començar a participar en les grans competicions internacionals i, a més, ho feien bé.

Establert ja en el seu rol de davanter, després de jugar de porter en els seus inicis, fins als catorze anys, el seu debut en un torneig d'aquestes característiques van ser els Jocs Olímpics de Melbourne, el 1956, quan tenia 22 anys. Hi va aconseguir la medalla d'or, tot i que la duresa de la semifinal contra Bulgària, resolta a la pròrroga, no li va permetre disputar el partit pel títol contra Iugoslàvia, un adversari recorrent en els següents cites. El 1958 va ser un any important per al país, ja que la URSS va debutar en un mundial. En la Copa del Món recordada per ser la de l'esclat de Pelé, els soviètics, que s'hi havien classificat guanyant un desempat contra Polònia a Leipzig, van destacar. Ivanov va jugar tota la primera fase, en què va marcar un gol contra Àustria, La classificació va arribar en un desempat contra Anglaterra resolt per un gol d'Ilyin. L'equip, però, es va trobar contra l'amfitrió, Suècia, en quarts de final, i el cansament va passar factura: era el tercer partit en cinc dies i els escandinaus van vèncer per 2-0.

El 1960 va ser un gran any en la seva carrera. El Torpede va rebentar la superioritat dels equips grans de la URSS i va fer doblet de lliga i Copa. Enmig de l'any natural, una nova competició, la fase final de l'Eurocopa a França. La URSS hi anava a totes, i entre els seus jugadors més destacats, un Ivanov en el seu millor estat, amb 25 anys. 

Els gols

Txecoslovàquia, un gran equip que només dos anys després seria subcampió del món a Xile, era el seu rival en el partit disputat a Marsella i que va coincidir en el temps amb l'altra semifinal, en què Iugoslàvia vencia França a París per 4-5. Amb un gol a cada part, Valentin Ivanov va trencar el partit i, una de les anotacions, la segona, tot i que les imatges no són del tot clares, és un dels millors de la història de l'Eurocopa.

En la primera, al minut 34, va exercir d'oportunista. Va ser el davanter Meshki qui es va trobar en millor ocasió per rematar, però la pilota se li va quedar llarga. semblava que el porter Schroijf la podria recollir, però Ivanov, ràpid com era, se li va avançar i va rematar amb força a la xarxa. Però el millor va arribar als onze minuts de la segona part. Tot i que en el vídeo només es veu el tram final de la jugada, sembla que Ivanov es va desfer de tres txecoslovacs arrencant des del mig del camp i, en arribar a l'àrea, en va driblar un altre, va regatejar el porter i va marcar a porteria buida. Un gol maradonià 26 anys abans de l'autèntic. La URSS va sentenciar el partit amb un tercer gol, marcat per Ponedelnik. Només quatre dies més tard, la selecció obtenia el que, fins ara, és el seu únic títol internacional absolut en derrotar Iugoslàvia en una final en què Ivanov també va jugar.

També va intervenir en dos dels quatre partits de classificació per al mundial de Xile. Allà, la URSS hauria pogut arribar molt lluny. De fet, va guanyar el seu grup en la primera fase, amb quatre gols en tres partits d'Ivanov, un a Iugoslàvia, un a Uruguai, en sengles victòries, i dos en l'impressionant empat a quatre contra Colòmbia, tots els partits jugats al desert d'Arica. Però el creuament no va ser positiu. Es va haver de jugar contra l'amfitrió, que va treure més partit de la calor, de l'arbitratge tendenciós del neerlandès Horn i d'un molt mal dia del porter Iashin per deixar els soviètics fora de la cursa pel 

titol per 2-1.

Ivanov encara va marcar en una fase final més, la de l'Eurocopa del 1964, en què la URSS va eliminar Dinamarca en les semifinals del Camp Nou, amb un gol seu en el 3-0. però en què va perdre una altra final política contra Espanya a Chamartín per 2-1. En un gran any 1965, en què ell va tornar a guanyar la lliga amb el Torpede als 31 anys, va col·laborar amb tres gols a la classificació de l'equip per al mundial del 1966, un torneig que no va acabar jugant. Una lesió va precipitar el seu adéu abans d'hora. Encara no tenia 32 anys.

Pare d'un fill amb el seu mateix nom, Valentin, que va arribar a ser àrbitre internacional i va dirigir una Eurocopa, la del 2004, i un mundial, el del 2006. Ivanov va entrar a dirigir el Torpede després de la seva retirada amb molt èxit. En diverses etapes hi va guanyar una lliga i tres Copes. Fins i tot va tenir una aventura a l'estranger, el 1992, quan el comunisme havia caigut, al Raja Casablanca. El 2011, als 76 anys, va morir després d'anys malalt per culpa de l'Alzheimer. Rússia plorava un dels seus grans ídols, d'aquells que a l'altra banda del que havia estat el teló d'acer només se'n sentien notícies cada parell d'anys.