Alemanya, 4- Grècia, 2 (Euro 2012-Quarts de final)

109- Sami Khedira (2-1)

La selecció alemanya que ha aconseguit grans èxits durant la segona dècada del segle, entre ells el mundial del 2014, i ha arribat a instàncies superiors d'altres competicions ha disposat de molt talent en diverses línies del camp, que han provocat que el seu joc de toc i de posició s'hagi imposat en la majoria de partits que ha disputat. Però per aguantar l'estructura també s'ha basat en elements que, a part de no estar exempts de qualitat, potser han brillat menys de manera sovint injusta. És el cas del mig centre Sami Khedira.

De pare tunisià i de mare alemanya, nascut a Stuttgart, al sud del país, Khedira, que té un germà, Rani, que també juga a futbol a un alt nivell, a l'Augsburg de la Bundesliga, ha anat teixint una gran carrera en diversos clubs importants del continent com el Reial Madrid i la Juventus. A més, ha estat peça bàsica, juntament amb Toni Kroos, per donar equilibri al combinat nacional de Joachim Löw. 

Ell forma part de la gran generació que va guanyar l'europeu sub-21 del 2009 a Suècia, al costat d'elements com Neuer, Höwedes, Hummels, Boateng o Özil, que cinc anys després serien campions del món a Brasil. El seu debut a l'elit no va poder ser més favorable. Ho va fer amb 19 anys a l'equip de la seva ciutat i va ser arribar i moldre, ja que l'Stuttgart va guanyar la lliga amb ell disputant 22 partits i marcant quatre gols.

Des de sempre ha destacat per ser un jugador molt regular i que cobreix molt camp, que té una acceptable tècnica, una gran col·locació i capacitat de recuperació de pilotes i una molt bona, tot i que de vegades massa poc explotada, arribada a l'àrea rival. Després d'un inici tan fulgurant, la campanya 2006-07, es va estabilitzar a l'elit, va debutar amb la selecció absoluta el 2009, en un rol semblant al que havia desenvolupat fins aleshores Michael Ballack, tot i que més defensiu, i l'any següent ja va ser un dels fixos en l'equip que va quedar tercer en el mundial de Sud-àfrica, l'embrió del que succeiria després. 

La seva evolució no va passar desapercebuda i el 2010, amb 23 anys, va firmar pel Reial Madrid al qual acabava d'arribar a la banqueta José Mourinho. Es va convertir en un dels habituals d'un conjunt que va guanyar la Copa del Rei el primer any i que va aconseguir la lliga, batent tots els rècords i superant el FC Barcelona de Guardiola, en el segon, amb un gol seu molt important en la victòria per 1-2 al Camp Nou. Aquell estiu hi havia Eurocopa, seria la primera de la seva carrera.

El gol

Alemanya va fer bona la condició de favorita i va guanyar els tres partits de la primera fase del torneig, disputat entre Polònia i Ucraïna. Havia recaigut en un grup força dur, amb Portugal, Dinamarca i els Països Baixos, i va guanyar els tres enfrontaments per un sol gol de diferència. En quarts de final semblava que les coses havien de ser més fàcils, ja que jugaria contra Grècia. 

El partit de Gdansk es va celebrar enmig d'una gran tensió política entre els dos països pel posicionament alemany contrari a rescatar Grècia de la seva gran crisi econòmica. Amb la cancellera Angela Merkel a la llotja, els hel·lens veien el duel com una qüestió d'honor i van posar les coses molt complicades. Lahm va trigar 39 minuts a obrir el marcador, però als deu de la segona va empatar Samaras, en una acció que va desfermar l'eufòria entre els aficionats del seu país presents a les graderies. Alemanya, però, va trigar només sis minuts a reaccionar.

Va ser en una jugada típica dels alemanys de l'època, que van tenir molta paciència per moure la pilota de banda. Khedira, al mig, va passar-la a Schweinsteiger, aquest a Özil i l'esfèrica va acabar a la dreta, a la posició d'un Boateng que llavors era lateral. Va centrar a l'àrea buscant el cap de Klose, que no hi va arribar, però entrant de darrer, Khedira novament va ocupar l'espai, va avançar-se a l'acció del lateral Maniatis i amb una rematada espectacular que segurament va fer amb la canyella, va batre el porter Sifakis.

El gol desencallava el partit, ja que en els tretze minuts següents, Klose i Reus sentenciarien el partit i ja al final, Salpingidis, de penal, maquillaria el resultat. Alemanya, però, no va arribar més lluny ja que va caure en les semifinals davant d'una Itàlia que va veure com Mario Balotelli disputava el millor partit de la seva vida amb la selecció. Per segon torneig consecutiu, Khedira i els seus es quedaven a una passa de la final.

El jugador alemany va disputar tres temporades més a Espanya, la següent amb Mourinho, en blanc. En la temporada 2013-14 va patir un doble trencament de lligaments del genoll dret en un amistós justament contra Itàlia. Semblava que es perdria el final de la temporada amb el Madrid i el mundial, però va arribar a temps per jugar la final de Lisboa, en què els blancs van vèncer per 4-1 l'Atlètic de Madrid, i la Copa del Món, en què va intervenir en cinc partits, entre ells l'increïble 1-7 contra els amfitrions. Ho va pagar amb una nova lesió que no li va deixar disputar la final, guanyada pel seu equip per 1-0 contra Argentina amb un gol de Mario Götze.

La seva última temporada al Reial Madrid va ser complicada i va deixar de comptar per als tècnics després d'una dura derrota per 4-0 contra l'Atlètic. Amb 28 anys, tocava sortir de l'equip i va recaure en una Juventus que havia estat subcampiona d'Europa aquell mateix any. Amb els torinesos el seu palmarès va augmentar amb, de moment, cinc lligues i tres Copes, tot i que se li va resistir la Champions. El 2017 ell va ser titular en la final disputada contra el seu antic equip, el Reial Madrid, que els piamontesos van perdre per 1-4.

Amb la selecció va disputar l'Eurocopa del 2016, amb semifinals novament, ara perdudes contra França, i el mundial del 2018, en què es va acomiadar de la Mannschaft amb dues doloroses derrotes, amb ell de titular, contra Mèxic i Corea del Sud que deixaven l'equip fora del torneig a les primeres de canvi. La renovació de Löw el va afectar de ple i es va centrar en el seu equip, tot i que als 33 anys la seva participació hi ha baixat molt. Amb el pas del temps, quan s'anomeni els grans jugadors alemanys de les últimes temporades possiblement el nom de Khedira no surti entre els deu més mencionats, però ell hi ha estat sempre i amb moments de lluïment, com el gol contra els grecs que va obrir el camí per arribar a les semifinals d'una Eurocopa.