Portugal, 2- Gal·les, 0 (Euro 2016-Semifinals)

125. Nani (2-0)

Que el futbol treu de la pobresa molts jugadors no és cap estereotip. Tot i que cada vegada n'hi ha menys que provenen directament del carrer i la majoria d'ells ja es formen en les acadèmies dels principals equips del món, encara n'hi ha que han arribat a ser recorreguts després d'arrencar des d'un estrat de la societat que els concedia mínimes possibilitats de triomfar en la vida. Però això li va passar a Luis Carlos Almeida de Cunha, més conegut, per culpa de l'apel·latiu que li va posar una germana, com a Nani.

Va néixer a una de les colònies portugueses d'ultramar, Cap Verd, a l'oest d'Àfrica. Ara mateix, l'arxipèlag té una selecció competitiva i molts futbolistes que no hi han nascut però hi tenen antecessors defensen els seus colors, però fa un parell de dècades passava més aviat al revés, que els procedents d'allà en volien sortir com abans millor i jugar per Portugal. Nani és de Praia, la capital, però ben aviat va traslladar-se a la metròpoli amb els seus pares, en concret al districte d'Amadora, un dels més conflictius de Lisboa.

Als cinc anys, el pare va abandonar una família no gaire estructurada. De fet, Nani té cinc germans amb el pare en comú i nou amb els quals comparteix mare. A més, quan va fer nou anys, va veure com ella havia d'emigrar als Països Baixos a buscar una vida millor i deixava els fills, ell inclòs, a càrrec de la seva tieta. Si hi havia un camí per pujar en l'escala social, més complicat no ho podia tenir. Però la seva passió era el futbol. Es passava el dia jugant i va desenvolupar unes habilitats que no s'ensenyen a cap escola. Va començar a jugar amb equip de barri anomenat Massama i allà va ser captat per un caçatalents de l'Sporting de Portugal. Als 14 anys ja formava part dels lleons d'Alvalade.

Amb 19 anys, el 2005, va debutar en el primer equip. S'hi va estar dues temporades, en què va guanyar una Copa. El 2007, recomanat per Cristiano Ronaldo, que havia marxat al Manchester United quatre anys abans, va aterrar a Old Trafford disposat a triomfar a l'equip d'Alex Ferguson. En la primera temporada va ser campió de la Champions. Ell va jugar 19 minuts de la final i no va dubtar de llançar un penal decisiu que, d'haver-lo errat, hauria donat el trofeu al Chelsea. El següent va ser el que va fallar John Terry, amb relliscada inclosa. Nani va jugar vuit temporades a Manchester, en què també va guanyar quatres lligues, dues Copes i un mundial de clubs, però gairebé mai no es va arribar a consagrar com un dels titulars de l'equip.

Paral·lelament, va anar participant en tots els campionats amb la selecció portuguesa. Va ser quartfinalista a l'Eurocopa del 2008 i va arribar a semifinals en el torneig europeu del 2012. Enmig, es va perdre el mundial de Sud-àfrica del 2010 per culpa d'una lesió a l'espatlla pocs dies abans del torneig. Tothom li reconeixia sempre un gran talent, al qual faltava continuïtat, aturada sovint per lesions musculars. El 2014, després de participar al mundial de Brasil, en què va quedar eliminat a la primera fase, però on va obtenir el seu primer gol en un gran certamen de seleccions, contra els Estats Units, va posar fi a la seva etapa al United.

Amb 28 anys va tornar a l'Sporting, amb el qual va guanyar una Copa. L'estiu següent va fitxar pel Fenerbahçe i va ser després de la seva única temporada al conjunt turc quan va afrontar l'Eurocopa del 2016 a França, un torneig en què, contràriament al que li havia succeït durant tota la seva carrera, Fernando Santos li va donar el rol de titular.

El gol

I Nani ho va aprofitar amb una gran actuació. Ja va marcar en el debut contra Islàndia i també en el tercer partit, davant d'Hongria. Portugal va superar la fase inicial amb tres empats, però la sort el va beneficiar ja que tots els favorits del torneig van anar per l'altra banda del quadre. Va anar passant rondes a empentes i rodolons, els vuitens contra Croàcia amb un gol de Quaresma a la pròrroga i els quarts contra Polònia per penals. En aquesta tanda, Nani va marcar just abans de l'error crucial de Blaszczykowski. Arribaven les semifinals, contra la sorprenent Gal·les. El partit va ser tancat, però es va resoldre en tres minuts. Als cinc de la represa, Cristiano Ronaldo avançava els lusitans de cap. Tres minuts després, el bitllet a la final quedava més a prop.

L'estrella del Reial Madrid va tornar a rebre una pilota i va xutar a porteria. La bola no anava amb gaire perill per al porter Hennessey però enmig de la trajectòria hi havia Nani. Es va estirar, va allargar el peu dret situat entre els dos centrals, Williams i Collins, i va desviar la trajectòria del tir per marcar el 2-0. Els gal·lesos ja no van inquietar fins al final. Quatre dies després, va jugar els 120 minuts del partit i de la pròrroga en què obtenia el seu màxim èxit com a futbolista, l'Eurocopa, gràcies a un gol d'Éder. Va ser el millor trofeu perquè ell hi va ser titular i capital des de l'inici.

Aprofitant l'onada, als 30 anys, Nani va fitxar pel València, però no s'hi va trobar a gust, en una mala campanya de l'equip de Mestalla. La seva carrera de clubs, des de llavors, ha estat plena de canvis. Primer a la Lazio, després retorn a l'Sporting, on va guanyar una altra Copa i, finalment, sembla establert a la lliga dels Estats Units, a l'Orlando City, on tot sembla indicar que esgotarà la seva carrera. Nani no torna a la selecció des de la Copa Confederacions del 2017 i no té cap opció de ser a la propera Eurocopa. A punt de fer 35 anys, els seus millors dies com a futbolista ja han passat, però han estat molt millors del que hauria somiat mai quan era un nen acabat d'arribar de Cap Verd, mentre jugava als carrers d'Amadora.