Grècia, 1- Espanya, 2 (Euro 2008-Primera fase)
i Rússia, 0- Espanya, 3 (Euro 2008-Semifinals)

106. Dani Güiza (1-2 i 0-2)

Hi ha futbolistes, sobretot davanters i golejadors, que duen a terme una carrera força anònima en equips de segona fila i en categories fins i tot que no són les primeres de cada país que, en un moment donat, exploten, enganxen una temporada extraordinària i passen al primer pla, abans de tornar a baixar en el seu rendiment. Si aquesta època d'esclat coincideix amb el millor moment de la selecció nacional del teu país i saps agafar bé l'onada, aquesta et porta cap a títols tan importants com l'Eurocopa amb tu de protagonista, ni que siguis secundari. És el que va passar el 2008 amb el davanter Daniel González Güiza.

El jugador andalús va viure la seva millor temporada en el club que primer va confiar en ell, tot i que el deixés escapar en primera instància. Havia començat a jugar a futbol a al seva ciutat, Jerez de la Frontera, i va ser quan va actuar a Segona B, amb el Dos Hermanas, quan va ser contactat pel Mallorca. Güiza, un davanter oportunista i amb bons moviments a dins i a fora de l'àrea, que tenia en Kiko com a ídol, tot i que ell era més anotador i no tan artista com el gadità, va aterrar a l'illa amb 19 anys però gairebé no hi va tenir oportunitats durant tres temporades en què els insulars vivien moments d'èxits.

El 2003 va ser cedit al Recreativo de Huelva, on tampoc no va gaudir de minuts, i al filial del FC Barcelona, on sí que es va retrobar amb la porteria contrària a Segona Divisió B. Per això va ser contractat pel Ciutat de Múrcia, a Segona, on va viure dues grans temporades, amb 16 i 20 gols. Per aquest motiu va ser fitxat pel Getafe, la temporada 2005-06.

Va ser al sud de Madrid on va tornar a sonar el seu nom després de dos anys molt bons, sobretot el segon, en què amb l'equip va arribar a la final de la Copa del Rei després d'eliminar el FC Barcelona guanyant-lo per 4-0 a casa amb dos gols seus. El partit decisiu el van perdre contra el Sevilla, però ell es va guanyar el retorn al Mallorca, l'equip que l'havia rebutjat només quatre anys enrere. I allà hi va viure la temporada de la seva vida.

Amb 27 gols a la lliga es va convertir en el màxim anotador de la competició i, a més, va ser cridat per primera vegada pel seleccionador, Luis Aragonés, per a un partit contra França. Era complicat que lluités amb Villa i Torres per ocupar un lloc de davanter titular, però el veterà entrenador hi va confiar com a atacant suplent i el va incloure a la llista per a l'Eurocopa del 2008, a Suïssa i Àustria.

Els gols

Güiza no va jugar cap dels dos primers partits, però les victòries contra Rússia i Suècia asseguraven als espanyols el primer lloc del grup. Per això, el tècnic va introduir un equip de suplents en el tercer partit, contra una Grècia ja eliminada. Els hel·lens es van avançar amb un gol de Charisteas abans del descans, però Espanya va jugar millor a la represa i va empatar amb una rematada de De la Red al quart d'hora. Semblava que el partit acabaria amb igualada, però encara faltava un gol.

Dos minuts abans del final, Iniesta, l'únic habitual titular que havia jugat el partit, va entrar per la banda dreta, però va centrar amb l'esquerra, la que en teoria no és la bona. La pilota es va anar tancant i Güiza va trencar la defensa rival, es va avançar al porter Nikopolidis i, de cap, va marcar el gol de la victòria. En els quarts de final, va rellevar Torres cinc minuts abans del final del partit contra Itàlia, que va acabar sense gols i que es va decidir per penals. Ell va fallar el seu, però les errades de De Rossi i Di Natale van classificar Espanya per a les semifinals. El rival tornava a ser Rússia, ara a Viena. Ell va tornar a entrar al camp a l'equador de la segona part, un altre cop en el lloc de Torres. Espanya ja guanyava per 0-1 i, set minuts després, va tenir un altre moment de glòria.

Va ser en una paret entre Silva i Cesc, que havia substituït Villa. La pilota tornava cap al canari, però Güiza es trobava en la mateixa trajectòria, es va avançar al porter Akinfeev i el va batre amb una rematada amb l'exterior del peu dret. El tercer gol de Silva, nou minuts més tard, confirmava una classificació per a la final que Espanya guanyaria per 1-0 contra Alemanya amb gol de Torres. Güiza hi va jugar els dotze minuts finals. Amb 28 anys, es trobava en el zenit de la seva carrera.

Però paral·lelament als èxits, Güiza també duia una vida convulsa. Durant la seva etapa de Getafe s'havia divorciat de la primera dona, amb qui tenia un fill, i hi havia conegut Nuria Bermúdez, una habitual tertuliana dels programes televisius del cor que es va convertir en la seva agent i parella. La vida de tots dos sortia a totes hores pels mitjans i ell mateix havia confessat que la vida nocturna li agradava massa. Durant l'Eurocopa, Bermúdez estava embarassada i sortia a tot arreu i va ser ella qui li va lligar el següent contracte, amb el Fenerbahçe turc, que el va fitxar per 14 milions d'euros.

A Turquia hi va jugar tres temporades i, tot i que hi va guanyar la lliga en l'última, el seu rendiment va baixar. Amb la selecció encara va participar en la Copa Confederacions del 2009, amb dos gols contra Sud-àfrica en la victòria en el partit pel tercer lloc, però després d'un amistós contra França el març del 2010, va deixar de comptar per a Vicente del Bosque. No va entrar a la llista per al mundial que els espanyols van guanyar i ja no hi va tornar més.

Després de deixar el Fenerbahçe, ja amb 31 anys, va tornar al Getafe, on només va marcar tres gols en 32 partits i va iniciar el crepuscle de la seva carrera amb dos anys al Cerro Porteño paraguaià, on va guanyar un campionat de clausura, un ascens de Segona B a Segona amb el seu Cadis i la retirada amb l'Atlético Sanluqueño, la formació de la seva ciutat, on encara juga a Segona B amb 40 anys. Al final, la carrera de Güiza ha estat molt llarga i amb moments de lluïment, com aquell 2008 en què va ser campió d'Europa i que mai no oblidarà.