República Txeca, 0- Portugal, 1 (Euro 2012-Quarts de final)

119. Cristiano Ronaldo (0-1)

Fa catorze dies va aparèixer en aquesta llista el primer dels cinc gols que hi sortirà. En aquella Eurocopa, la tercera que jugava, havia aconseguit portar el seu equip fins a la segona ronda de la competició europea i tindria importància en el torneig posteriorment. És Cristiano Ronaldo.

Amb 27 anys es trobava a punt d'entrar en els millors anys de la seva carrera. Al Reial Madrid, aquell mateix any, ja no només era un extrem que trencava per la banda esquerra sinó que s'havia convertit en un rematador despietat que res no tenia a envejar als grans ariets de la història. De fet, des de ben jove Cristiano Ronaldo, un jugador d'una gran envergadura, havia destacat per un aspecte que no solen dominar tant els més virtuosos, la rematada de cap.

Aquesta és una qualitat que també tenia Pelé, però que segurament no feia destacar d'altres grans jugadors més agraciats amb la tècnica amb els peus. De fet, a l'Eurocopa de Portugal del 2004, al seva primera gran aparició internacional, ja va anotar un parell de vegades fent servir el cap i un dels gols més importants de la seva carrera fins aleshores, el de la final de la Lliga de Campions del 2008 amb el Manchester United contra el Chelsea, havia arribat d'aquesta manera.

El pas de Cristiano per la lliga anglesa, que va disputar durant sis temporades, entre el 2003 i el 2009, li havien fet desenvolupar aquesta virtut, essencial per lluitar contra defensors alts i forts. Cristiano no era dels que anés a buscar el cos a cos, però tenia la intuïció d'avançar-se a l'acció, d'anar a buscar la pilota sovint al primer pal i passar a davant dels homes de les cobertures adversàries, que l'esperaven des de la seva posició. 

En l'Eurocopa del 2012, Portugal havia perdut en el primer partit contra Alemanya, però el triomf sobre el xiulet final davant de Dinamarca i l'aconseguit contra els Països Baixos, amb dos gols seus, havia concedit als lusitans la segona posició del grup. El rival, a més, era assequible, la República Txeca.

El gol

Els txecs havien arribat a la segona ronda i, a més, ho havien fet com a primers de grup de manera sorprenent després de perdre en el debut per 4-1 contra Rússia. Havien vençut Grècia en el segon partit i havien passat ronda deixant a la cuneta els amfitrions, els polonesos, amb una jugada salvadora de Jirácek. La seva progressió era ascendent i no seria un rival fàcil. De fet, no ho va ser i va presentar batalla als portuguesos en el partit disputat a Varsòvia fins dotze minuts abans del final.

Portugal esperava trobar la seva possibilitat i va entrar per la banda dreta mitjançant Nani. Aquest va observar com Moutinho es despenjava des del centre del camp. L'aleshores jugador del Porto va enviar una centrada a la frontal de l'àrea petita. El lateral Gebre Selassie esperava que li arribés l'esfèrica per refusar però Cristiano Ronaldo, venint des de la banda esquerra, se li va avançar i va rematar de dalt a baix, va doblegar les mans de Cech i va donar el bitllet al seu país per a les quartes semifinals del seu país en la històries, tres en les últimes quatre edicions.

Però en la penúltima ronda, Portugal es va trobar la seva bèstia negra d'aquells anys. Espanya, que havia eliminat Portugal en el recent mundial de Sud-àfrica, dos anys enrere, en els vuitens de final, i que defensava títol, va mantenir l'empat a zero en les semifinals de Donetsk i va aprofitar la tanda de penals per entrar a la final del torneig, que guanyaria a Itàlia. Per tercer campionat, Cristiano es quedava a les portes de la glòria. Hauria d'esperar quatre anys més perquè aquesta arribés, una història que continuarà d'aquí a molts pocs dies.