Països Baixos, 2- República Txeca, 3 (Euro 2004-Primera fase)

120. Vladimír Smicer (2-3)

Hi ha alguns futbolistes que, tot i que han tingut una llarga carrera, amb títols i participació en importants equips i competicions, són recordats per fets concrets, sobretot per gols. Alguns han estat i són veritables especialistes en aparèixer en moments decisius i anotar gols que donin victòries als seus conjunts. Sortirà dos cops en aquesta llista, més endavant per una anotació encara més important que va aconseguir en una Eurocopa anterior. En aquest cas, ho fa per un èxit del 2004. Es tracta del davanter txec Vladímir Smicer.

En el proper gol la llista desgranarà la part inicial de la seva trajectòria. Va ser el 1996 quan ell i tot un seguit de jugadors txecs van aparèixer davant de l'opinió pública del continent aconseguint un inesperat subcampionat. Aquell va ser un moment important per a Smicer, que va poder sortir del seu equip, l'Slavia de Praga, i fitxar pel Lens, amb el qual va guanyar una lliga. Però quan veritablement va sentir-se'n parlar va ser quan va arribar al Liverpool, al qual va donar un últim servei important i recordat en el seu últim partit.

Smicer no va poder anar al mundial de França perquè la República Txeca no s'hi va classificar, el 1998, però el 1999 va arribar a Anfield previ pagament de 6,8 milions d'euros. Es tractava d'un atacant que podia ocupar una zona important de la davantera, principalment desplaçat a una banda, però amb bona relació amb el gol i amb qualitat per fer de mitja punta. Va jugar sis anys al Liverpool, on va ser ben valorat per l'afició, però mai no va convertir-se en un fix en les alineacions titulars. El mateix paper tenia amb la selecció.

Va ser convocat per a l'Eurocopa del 2000, l'any després d'aterrar a la Premier. Abans, el 1997 havia aconseguit cinc gols en cinc partits en una Copa Confederacions en què els txecs van ser tercers. Això sí, tres dels gols van ser contra la dèbil selecció dels Emirats Àrabs i els altres dos contra l'aleshores poc experimentada Sud-àfrica. El 2000, va ser titular en els dos primers partits, contra els Països Baixos i França, però dues derrotes van deixar l'equip fora de combat. Llavors, va aconseguir dos gols en el tercer partit, ja intranscendent, contra Dinamarca.

Txèquia va tornar a quedar fora d'un mundial, en aquest cas el del 2002. Al Liverpool, queien els títols amb comptagotes, com una UEFA en una recordada final contra l'Alabès el 2001, una Copa i dues Copes de la Lliga. Tot i el fracàs de no ser a Corea i Japó, la selecció anava adquirint potencial. Als supervivents del 1996 se li ajuntava una nova generació i entre tots aspiraven a tot quan van afrontar l'Eurocopa del 2004, a Portugal.

L'equip va tenir problemes per derrotar la dèbil Letònia en el debut. Només ho va aconseguir amb un gol de Marek Heinz en el tram final. El segon partit marcaria el futur de la selecció en el torneig. Era contra els Països Baixos. I la cosa no va començar bé.

El gol

Perquè els neerlandesos es van avançar amb dos gols a l'inici, de Bouma i de Van Nistelrooy, que van obligar a fer canvis el veterà seleccionador Karel Brückner. Va retirar del camp el lateral Grygera i hi va fer entrar Smicer com a sacsejador de partits. I es va notar. Koller va reduir la distància abans del descans i Baros va empatar a la segona part. Estava sent un partidàs i es va resoldre dos minuts abans del final.

Va ser en una pilota recuperada per Rosicky. Aquest la va cedir a Poborský, que entrant per la dreta va combinar amb Baros. El davanter va mirar enrere i va veure l'arribada de Heinz qui, des de la frontal de l'àrea, va deixar anar un fort xut. Van der Sar va poder desviar, però va deixar la pilota morta perquè Poborský la tornés a recollir i fes la passada de la mort a Smicer que, oportú com sempre, va anotar a porta buida. Amb sis punts en dos partits, els txecs asseguraven el primer lloc del grup.

Smicer no va jugar ni el tercer partit, contra Alemanya, ni els quarts de final, contra Dinamarca. Era la gran oportunitat dels txecs per arribar lluny, però van xocar en la semifinal amb la rocosa Grècia. Ell va rellevar Nedved, lesionat al minut 40, però aquest cop no va poder trobar l'oportunisme d'altres dies. No va arribar el seu gol salvador, com el 1996 en la primera fase, ni en la ronda inicial del mateix campionat del 2004, i els hel·lens es van classificar amb un gol de plata del central Dellas.

El davanter encara va jugar un any més al Liverpool que va acabar de la millor manera i amb ell de protagonista. Va ser en la famosa final d'Istanbul contra el Milan, que els italians guanyaven per 3-0 al descans. Els reds van remuntar i ell va anotar el 3-2, amb un xut llunyà, i també va marcar l'últim penal del Liverpool a la tanda, just abans de l'error decisiu de Xevtxenko. Va ser l'última cosa que va fer amb l'equip. Amb 32 anys va firmar per dues temporades amb el Girondins de Bordeus, amb el qual va guanyar una Copa de la Lliga i va acabar la seva trajectòria a l'Slavia, on l'havia iniciada, amb dos títols de lliga més. 

Després de l'Eurocopa del 2004, només va jugar nou partits més amb la selecció, a la qual va ajudar a classificar-se per al seu primer mundial com a nació independent, el 2006. Però Smicer, amb 34 anys, ja no va jugar aquella fase final. L'home dels gols decisius es quedava sense el somni de participar en una Copa del Món, però havia deixat el seu segell en moments transcendentals amb els seus equips i en la selecció.