Portugal, 2 (6)- Anglaterra, 2 (5)

118. Hélder Postiga (1-1)

Quan som petits ens aficionem al futbol gràcies, generalment, a fer-nos d'un club. Seguim els seus partits, l'animem i hi ha qui diu que a la vida es pot canviar de tot menys d'equip. Aquest no va ser el cas d'un davanter centre que era un gran aficionat al Benfica de petit, però que de gran va jugar i va guanyar títols pels seus dos rivals més importants, l'Sporting i, sobretot, el Porto. Va ser el davanter centre Hélder Postiga.

Tot i néixer al nord, a Vila do Conde, prop de Porto, el cor del petit Hélder era "encarnado" del conjunt lisboeta. Va començar a jugar a futbol al Varzim i als tretze anys els captadors de talent del Porto el van descobrir i no van dubtar de vestir-lo de blau i blanc. Amb 19 anys va debutar a la màxima categoria i en la seva segona temporada, després d'haver estat un habitual de la formació sub-21, ja va guanyar la lliga i va marcar nou gols en el campionat. Postiga era un davanter dels d'abans, d'àrea, d'envergadura i de bona rematada, tant amb els dos peus com amb el cap, un típic atacant que gairebé tots els equips volen tenir, tot i que no exempt d'una certa tècnica que li permetien caure als costats.

El mateix any en què va guanyar la lliga, la primera de Mourinho a Dragao, va endur-se també la Copa i va debutar amb la selecció en alguns amistosos. El Porto anava llançat i va guanyar la Copa de la UEFA a Sevilla contra el Celtic. Ell no va poder jugar la final per una expulsió en les semifinals contra la Lazio. A l'estiu va rebre una oferta del Tottenham, que pagava per ell nou milions d'euros i, en acceptar-la, es va perdre el millor any de la història del Porto, que va acabar amb la Lliga de Campions. De tota manera, ell va ser convocat per a l'Eurocopa que es jugaria a casa, on hi jugaria un paper molt secundari.

Ho va ser tant que va veure tots els partits de la primera fase des de la banqueta. Portugal es va classificar amb un gol contra Espanya en el tercer enfrontament i del torneig i havia de disputar els quarts de final contra Anglaterra, en el que va ser el millor xoc del campionat.

El gol

Els anglesos es van avançar a la primera part amb un golàs de Michael Owen. Portugal, que ja havia perdut el partit inaugural del torneig contra Grècia, anava a contrarrellotge i el seu seleccionador, el vigent campió del món amb Brazil, Luiz Felipe Scolari, va introduir canvis. Simao havia entrat per Costinha i el segon relleu va ser Postiga en el lloc d'un apagat Figo buscant el joc directe. Poc després, va entrar Rui Costa en substitució del lateral Miguel. Entre aquests dos últims van crear la jugada del gol de l'empat.

Faltaven vuit minuts per al final quan Portugal va disposar d'un córner que es va servir en curt. Rui Costa va centrar l'àrea i Hélder Postiga, entrant al primer pal, es va avançar als defenses contra els quals ja havia hagut de lluitar amb el Tottenham, va superar David James i va forçar la pròrroga. Tot, en el seu primer partit oficial amb la selecció. En el temps suplementari, Rui Costa va avançar els portuguesos i Lampard va forçar la tanda de penals. En aquesta, Hélder Postiga va anotar el seu tir, el sisè que va llançar Portugal. La posterior errada de Vassell i l'anotació del porter Ricardo van classificar l'equip per a les semifinals. Seria l'últim que faria Postiga en el torneig, ja que no va jugar cap minut en la semifinal contra els Països Baixos, ni en la final perduda contra Grècia.

El davanter va tornar l'any següent al Porto com a torna pel traspàs de Pedro Mendes al Tottenham. S'hi va estar quatre anys, en què va guanyar una altra lliga, en l'època post-Mourinho, però a partir del 2008, quan tenia 26 anys, la seva carrera va ser poc estable. Va ser cedit al St.-Etiènne i al Panathinaikos abans de tornar a Portugal, però ara per jugar per l'Sporting. Es va estar quatre temporades amb els lleons, però només va caure una Supercopa al palmarès, a excepció d'una lliga índia amb el Kolkata, el 2016, en el seu últim any en actiu, va ser l'únic títol que guanyaria, en uns anys en què va desfilar amb més pena que glòria pel Saragossa, el València, la Lazio, el Deportivo i el Rio Ave, amb un descens amb els aragonesos.

Però tot i aquestes anades i vingudes, Postiga ha estat sempre un jugador apreciat pels seleccionadors. Entre ell i Hugo Almeida s'han encarregat d'assistir als campionats com a recurs en cas de necessitat ofensiva. Va disputar dues Eurocopes més. Va marcar un gol en cadascuna d'elles. En la segona, la del 2012, era titular, però es va lesionar en el partit de quarts de final contra la República Txeca i es va perdre les semifinals contra Espanya. També va anar als mundials d'Alemanya, el 2006, i el de Brasil, del 2014, on la seva participació va ser anecdòtica. Postiga va completar una carrera que va anar a menys, amb el cant del cigne del 2012, quan ja tenia 30 anys, però podrà dir que ha tancat una trajectòria plena de presències en grans campionats gràcies a explotar les seves qualitats al màxim.