Polònia, 1 (3)- Portugal, 1 (5) (Eurocopa 2016-Quarts de final)

123. Renato Sanches (1-1)

Fa un parell de dies apareixia en aquesta llista un talentós jugador portuguès nascut a Cap Verd i crescut al barri lisboeta d'Amadora, Nani. Onze anys més tard, a la mateixa zona de la capital naixia un altre jugador, també de mare capverdiana. Tots dos futbolistes quedarien connectats pel títol europeu de Portugal el 2016, però també per una jugada que va permetre l'equip nacional continuar viu en el torneig en els quarts de final. El segon jugador és Renato Sanches.

Va ser una de les més grans aparicions dels últims anys en un gran campionat i també l'exemple que amb els jugadors joves potser no és convenient córrer massa, sinó que han d'anar seguint els passos necessaris perquè creixin. L'edat exacta de Sanches també és una incògnita. El seu pare, de Sao Tomé i Principe, i la seva mare es van separar poc després del seu naixement. El progenitor se'n va anar a treballar a França i no van registrar el petit Renato fins el 2002. La data que hi van posar va ser el 1997, però qui sap. Va créixer al barri de Musgueira i als vuit anys va entrar al sistema de reclutament del Benfica, previ pagament al seu anterior equip de 750 euros i 25 futbolins, tot i que tenia problemes per anar a entrenar al club des de l'altra banda del riu Tajo, on vivia.

En un any, va passar de ser un desconegut a guanyar l'Eurocopa. De fet, va anar pujant amb les seleccions inferiors, però ningú no esperava que la temporada 2015-16, als 18 anys, jugués de titular al primer equip, guanyés la lliga, disputés partits de Champions i s'estrenés amb la selecció absoluta. Renato Sanches és un centrecampista d'una gran capacitat física, molt dinàmic, que entén bé el joc i que disposa de bona arribada a porteria rival. 

Davant de la seva gran temporada, el seleccionador, Fernando Santos, el va convocar per primer cop el març del 2016, en una derrota contra Bulgària en un amistós. Li va agradar tant que li va donar dos amistosos més abans d'incloure'l a la llista per a l'Eurocopa, de la qual no havia disputat cap partit en la fase prèvia. No va ser titular en cap dels quatre primers xocs, però quan entrava al camp, es notava. Va jugar vint minuts contra Islàndia, mitja part davant d'Hongria i, sobretot, una gran segona part i la pròrroga dels vuitens de final davant de Croàcia, en què va aportar molt a l'equip. Ja era una de les sensacions del campionat quan Santos li va donar l'alternativa de titular en el duel de quarts de final contra Polònia, en detriment d'André Gomes.

El gol

El partit, jugat a Marsella, no va començar gaire bé per als portuguesos, ja als dos minuts Grosicki va assistir perquè Lewandowski superés Rui Patrício. Portugal remava en contra, no com havia passat contra Croàcia en els vuitens de final, partit en què havia pogut mantenir l'empat en el marcador. Però en una acció, les coses van tornar al seu lloc. 

Va ser en una recuperació del central Fonte davant de Lewandowski. Va cedir immediatament a Adrien Silva i aquest a Renato Sanches. El jove centrecampista va veure la desmarcada del veterà Nani, el jugador que havia crescut on ell va néixer. Va llançar la paret, el davanter li va tornar la pilota i, des de fora de l'àrea, va deixar anar un xut fortíssim amb la cama esquerra que, després de tocar en Krychowiak, va superar Fabianski. Era encara la primera part, però el resultat es va mantenir fins al final, fins i tot de la pròrroga. En la tanda, tots els portuguesos van marcar, inclòs ell, que va prendre la responsabilitat de fer el segon xut. L'errada de Blaszczykowski va classificar Portugal per a les semifinals.

Ja ningú no el va treure de la titularitat i, tot i que va ser rellevat, tant davant de Gal·les, com en la final contra França, va poder celebrar el primer títol absolut de la història de la selecció, ell que només feia un any que havia arribat al futbol d'elit. I aquí és quan tothom va voler córrer massa. Va rebre ofertes de tot el continent i el Bayern de Munic el va fitxar per 35 milions d'euros per intentar rejovenir la plantilla. 

A Baviera, lluny del seu entorn sent tan jove, no va triomfar. Va guanyar la lliga, però va disputar només 16 partits, la majoria de suplent, i va cometre errors atribuïbles a la seva inexperiència. Els alemanys no es volien desprendre d'una inversió tan cara i van decidir que es foguegés. El 2017 el van cedir al Swansea, de la Premier League, on un joc més d'anada i tornada l'havia d'afavorir. Hi va jugar poc, llastat per les lesions, i a sobre l'equip va baixar al Championship. Tot això va provocar que Fernando Santos no el convoqués per al mundial de Rússia del 2018.

El retorn al Bayern no va ser millor. Una altra lliga i una altra Copa van anar a parar al seu palmarès, però el seu protagonisme era molt baix. Per això, l'estiu del 2019, va decidir fer un pas enrere i adaptar el club on estava a la seva situació actual. Va deixar el transatlàntic muniquès i va pujar al vaixell del Lilla, un conjunt conegut com a excel·lent plataforma de joves jugadors, que no hi tenen tanta pressió com en els grans d'Europa. Els francesos van fer la inversió més important de la seva història i van pagar 25 milions d'euros per ell. En el seu primer any, la irregularitat i les lesions el van tornar a condicionar. De fet, des de l'Eurocopa del 2016 només havia tornat un cop més a la selecció. 

Però en la seva segona temporada sembla que les coses van millor. Als 22 anys, oficials, Renato Sanches està fent ara els passos que potser havia de fer als divuit, quan tothom el va pujar al mateix pedestal del qual el van fer caure. És un actiu de futur important per a una Portugal que es troba amb la necessitat d'anar rejovenint un grup que li ha donat molts èxits. Potser, ara sí, serà el seu moment.