França, 3- Portugal, 2 (Euro 84-Semifinals)

127. Jordao (1-1 i 1-2)

La història dels tornejos internacionals, ja sigui de clubs o de seleccions, està trufada de grans partits, d'enfrontaments èpics i per al record que haurien pogut canviar la història. No han estat necessàriament finals, sinó xocs anteriors que, d'haver finalitzat d'una altra manera, haurien pogut canviar el signe del campionat. En l'Eurocopa del 1984, guanyada per França, l'equip amfitrió va patir moltíssim en una semifinal jugada a Marsella contra Portugal. Els lusitans es van arribar a situar al capdavant en la pròrroga amb dos gols d'un davanter d'origen angoleny que ja es trobava en el crepuscle de la seva carrera. Era Rui Manuel Trindade, més conegut pel seu segon cognom, Jordao.

Juntament amb Nené, a qui també hem vist en aquesta llista, va formar una temible davantera en el Benfica dels anys setanta del segle passat. Jordao, nascut a Angola i traslladat a Lisboa quan era adolescent, va suposar un important impacte en la lliga portuguesa i amb només vint anys va arribar a disputar una semifinal de la Copa d'Europa contra el gran Ajax de Cruyff, que només va poder eliminar les àligues amb un gol en el partit d'anada a Amsterdam. Jordao va compartir davantera en el partit de tornada amb el referit Nené i amb un Eusébio que ja afrontava els anys de retirada. Aquell any va guanyar la lliga amb el Benfica, la primera de les quatre que l'equip guanyaria en cinc anys.

Paral·lelament, va debutar amb la selecció. El combinat portuguès s'ha nodrit sempre dels jugadors provinents de les antigues colònies africanes i també de brasilers nacionalitzats, i aquest va ser un dels casos. Jordao ja va jugar vuit partits amb l'equip nacional el mateix 1972 i va prendre part en totes les fases classificatòries d'aquella època excepte la de l'Eurocopa del 1976, en què no va comptar per al seleccionador Pedroto. Però l'equip portuguès no aconseguia mai entrar a les fases finals de les grans cites.

El 1976 va provar la seva única aventura a l'estranger. Va fitxar pel Saragossa i hi va tenir un gran impacte individual, amb 14 gols en 33 partits. El problema va ser que els aragonesos van baixar a Segona Divisió i ell en va sortir de retorn cap a Portugal, però no cap al Benfica, sinó cap al gran rival de la ciutat, l'Sporting, amb tot el trasbals que aquest fet va suposar a la ciutat. I va ser amb els lleons on va viure els seus millors anys. Hi va guanyar dues lligues i dues Copes i va tornar a sovintejar la selecció. 

Portugal va quedar a dos punts de jugar el mundial d'Espanya, el 1982, quan ell ja tenia trenta anys. Però per a l'Eurocopa del 1984, les coses van canviar. L'equip va fer una bona classificació. Ell s'hi va incorporar en el tram final. El seleccionador, Otto Glória, va ser rellevat després de caure per 5-0 a la URSS. Faltaven dos partits, contra Finlàndia i la mateixa URSS a casa. La federació portuguesa va situar al càrrec un grup de tècnics liderats per Fernando Cabrita, que de seguida van comptar amb Jordao, que no havia disputat cap partit anterior. Davant dels nòrdics, va marcar el primer gol del 5-0. Faltava el partit de Da Luz. Una victòria donava l'accés a l'Eurocopa de França. I Portugal va vèncer per 1-0, amb un gol de penal marcat per ell. El bitllet per al segon gran torneig de la història del país era un fet. I ell va assistir a la fase final.

Els gols

Portugal va fer una primera fase sòlida, amb empats contra Alemanya Federal i Espanya i victòria agònica davant de Romania, que donava l'accés a les semifinals, amb Jordao sempre de titular. La segona posició del grup va establir que calia jugar contra França a Marsella. I el partit va ser trepidant. El lateral Domergue va avançar els amfitrions a la primera part, però tot estava obert i amb moltes ocasions. Un quart d'hora abans del final va aparèixer Jordao.

Va ser en un canvi d'orientació del lateral Joao Pinto que va trobar a l'esquerra Chalana, el millor jugador lusità del torneig. Aquest va mirar a l'àrea i va enviar una centrada tova. Jordao era sol al punt de penal, però li havia de donar tota la força possible a una pilota que li arribava sense cap velocitat. Es va suspendre a l'aire i va girar violentament el cap. L'esfèrica va descriure una paràbola i va superar l'estirada del porter Joel Bats. Portugal portava el partit a la pròrroga, i als vuit minuts, va tornar a ser important el davanter angoleny.

Amb el partit ja molt trencat pel cansament, la pilota va passar de Frasco a Joao Pinto i d'aquest novament a Chalana, aquest cop a la banda dreta. Va deixar clavat el propi Domergue i va fer una centrada molt passada per damunt de tots els centrals. Jordao era al segon pal, va veure venir la pilota i va rematar de volea. Ho va fer en semierrada, però la pilota va botar molt fort a terra i va tornar a passar per damunt de Bats. Portugal havia de resistir 22 minuts per ser a la final de París. Però no ho va fer. Domergue, al minut 114, i Platini, en l'últim, van capgirar el resultat i van deixar Jordao sense el seu somni.

Tot i que ja estava a punt de fer 32 anys, Jordao no va deixar la selecció. Va jugar-hi sis partits més, un dels quals el 1989, quan ja tenia 36 anys, en la seva última temporada en actiu. Es va perdre el mundial de Mèxic del 1986 perquè s'havia passat la temporada en blanc per un enfrontament amb el seu entrenador a l'Sporting, Manuel José, que va precipitar la seva sortida cap al Vitória Setúbal, on es va retirar el mateix 1989. La tornada a l'equip nacional va ser perquè aquest es va despendre d'alguns jugadors importants que havien protagonitzat un escàndol d'apostes i es va recórrer a velles glòries. No cal dir que no van arribar al mundial d'Itàlia 90. Jordao va abandonar l'entorn del futbol i, un cop retirat, es va dedicar a fer de pintor i escultor. Va morir de manera sobtada per un atac de cor l'octubre del 2019. Només tenia 67 anys.