Suècia. 2-Anglaterra, 1 (Euro 92-Primera fase)

358. David Platt (0-1)

La selecció anglesa va prendre part en l'Eurocopa del 1992 després d'una extraordinària participació al Mundial d'Itàlia, en què va estar a una tanda de penals, davant d'Alemanya, d'arribar a la final contra Argentina. L'equip de Bobby Robson disposava d'un molt bon mig del camp en què excel·lia Paul Gasgoigne, acompanyat d'una sèrie de jugadors talentosos entre els quals va destacar David Platt.

Al Mundial, amb 24 anys, va ser decisiu amb un gol a l'últim minut de la pròrroga dels vuitens de final per eliminar Bèlgica i amb un altre per obrir el marcador en el triomf per 2-3 contra Camerun dels quarts de final. Aleshores jugava a l'Aston Villa i la Copa del Món li va valer un traspàs a Itàlia l'any següent. Primer va jugar al Bari i l'estiu del 92 havia fitxat per la Juventus, amb la qual es disposava a debutar després de l'Eurocopa de Suècia.

Anglaterra, ara amb Graham Taylor a la banqueta, no va fer dos partits gaire primorosos en la fase de grups al país nòrdic. Dos empats a zero contra Dinamarca i França van encetar la seva participació. En el tercer partit, un empat contra Suècia el podia deixar fora de combat, depenent del resultat del França-Dinamarca que es jugava a la mateixa hora. Calia marcar algun gol, i aquest va arribar aviat.

El gol

Va ser als cinc minuts de partit quan Gary Lineker, el veterà golejador, va caure a la banda dreta, on va emular la temporada en què hi va haver de jugar al FC Barcelona, amb Johan Cruyff a la banqueta. Després de rebre una esfèrica despenjada per David Batty, va enviar una bona centrada al cor de l'àrea i David Platt va explotar la seva millor característica, l'arribada des de segona línia. Va rematar en semierrada, però la pilota, després de botar a terra, va entrar a la porteria de Thomas Ravelli. 

Però Anglaterra no va aguantar l'empenta local i dos gols suecs a la segona part, d'Eriksson, a l'inici, i de Brolin, en el tram final, el van deixar fora del torneig. L'empat a un tampoc no li hauria valgut després de la victòria de Dinamarca contra França.

Platt no va triomfar a la Juventus, on va ser-hi només un any, però sí que ho va aconseguir en la seva tercera aventura italiana, amb la Sampdoria, on va jugar dos anys. Després, tres a l'Arsenal i final de carrera al Nottingham Forest, a la segona categoria, on va fer d'entrenador-jugador. Allà va iniciar una trajectòria a les banquetes, que el va arribar a portar a la del Manchester City. 

Pel que fa als grans tornejos de seleccions, Anglaterra no es va classificar per al Mundial dels Estats Units, segurament en el moment en què Platt hauria pogut rendir millor, amb 28 anys, i va tancar la seva trajectòria internacional amb la presència a l'Eurocopa de casa, el 1996. Com sis anys abans, va estar novament a una tanda de penals, i una altra vegada contra Alemanya, d'arribar a la final.