França, 3- Iugoslàvia, 2 (Euro 84-Primera fase)

237. Michel Platini (1-1, 2-1 i 3-1)

Hem sentit a parlar, en el decurs de la història, de grans actuacions individuals en campionats internacionals. Es parla de la influència decisiva de Maradona en el títol mundial argentí del 1986, o les de Pelé a Suècia'58 i a Mèxic'70, entre d'altres. Però segurament no hi ha hagut mai una intervenció tan colossal en un torneig de poques setmanes com la que va mostrar el francès Michel Platini en l'Eurocopa del 1984 al seu propi país.

Perquè fer nou gols en cinc partits són xifres d'una altra època, del seu compatriota Just Fontaine, el 1958, per exemple, que en va anotar tretze en sis. Platini, a més, va tenir la particularitat de marcar en tots els enfrontaments i ser vital almenys en quatre dels cinc, amb gols decisius que van conduir França al seu primer títol internacional. Tan gran va ser la seva presència, que en aquesta llista hi sortirà quatre vegades, motiu pel qual s'hi farà un recorregut per la seva trajectòria per trams.

Nascut a Joeuf, al nord-est del país, molt a prop de les fronteres amb Luxemburg i França, es va formar als equips inferiors del Nancy, ciutat situada uns quilòmetres al sud. Va debutar amb disset anys a la lliga, en el tram final de la 1972-73, i en només cinc partits ja va anotar dos gols, tots contra el Lió. Les seves temporades al club a partir de la tercera van ser espectaculars, amb quatre anys seguits sense baixar dels dotze gols anotats. El 1975 va ajudar l'equip a ascendir i el 1978 va ser un any crucial per a ell. El Nancy va guanyar la Copa de França i ell va ser convocat per al seu primer gran torneig, el mundial d'Argentina, en el qual va destacar, amb un gol anotat, tot i que l'equip va ser eliminat en la primera fase. Es va mantenir un any més al Nancy abans de ser traspassat al gran equip de la dècada dels setanta a França, un St. Étienne que havia estat subcampió d'Europa el 1976.

Seria en el següent mundial el del 1982, quan Platini esclataria davant dels ulls del món i es guanyaria un traspàs a l'equip que el va catapultar a la fama, la Juventus. Ja era a l'equip italià quan va afrontar l'Eurocopa del seu país, la del 1984, envoltat d'una talentosa lleva de companys, sobretot centrecampistes, que van iniciar el torneig vencent Dinamarca amb un gol seu. En el segon partit, contra Bèlgica, ell va fer tres gols en el 5-0 final. El primer lloc del grup estava assegurat i faltava un últim partit, contra Iugoslàvia, i en un estadi que ell coneixia bé, ja que hi havia jugat durant tres temporades, el Geoffroy-Gichard de St. Étienne.

Els gols

França va sortir a veure-les venir, sense tanta pressió com en d'altres ocasions, i els balcànics, ja eliminats, ho van aprofitar per avançar-se amb un gol de Sestic a la mitja hora. Es va arribar al descans i, en el tram central de la represa, van arribar divuit minuts terrorífics de Platini, amb tres gols gairebé consecutius.

I en tots tres va demostrar grans característiques seves. En el primer, va trobar l'espai lliure a l'àrea, el que va deixar el seu company Rocheteau, que el va trobar i li va fer la passada. Es va avançar al porter Simovic i el va batre, tot i rebre un cop. Era el minut 14. Tres més tard, la rematada pura i dura. Una combinació entre Tigana, Giresse i Battiston va acabar amb una gran centrada del lateral. Platini es va llançar en planxa i va anotar l'empat en una acció de gran factura plàstica. I faltava el gol marca de la casa. L'estrella francesa era, aleshores, el millor especialista europeu en els xuts de falta directa. En va disposar d'una a tretze minuts per al final i, amb una gran subtilesa, la va situar per damunt de la barrera, fora de l'abast del porter. Era el seu segon hat-trick seguit i el setè gol en tres partits.

Iugoslàvia va reduir la distància al final, amb un penal transformat per Stojkovic, però ja no va poder igualar el resultat. França complia amb la voluntat d'arribar amb ple de punts a les semifinals, en el partit més complicat que trobaria en el campionat i en què Platini, com veurem més endavant en aquesta sèrie, va ser vital.