CEI, 1- Alemanya, 1 (Euro 92-Primera fase)

335. Igor Dobrovolski (1-0)

La majoria de futbolistes només poden jugar per a una selecció nacional, la del país on han nascut. Però en molts casos es pot optar per més d'una, depenent de si hi ha hagut nacionalització o bé s'ha arribat al món accidentalment en un indret però la família s'ha establert en un altre. Llavors hi ha situacions curioses, la d'esportistes que, per la seva trajectòria o per les circumstàncies històriques que els ha tocat viure, han pogut triar entre moltes. I hi ha el cas d'un davanter dels anys vuitanta i noranta que va actuar en tres seleccions diferents en tres grans campionats. Era Igor Dobrovolski.

La carrera d'aquest davanter va ser tan anàrquica com el seu joc. Esquerrà i amb un gran futur per davant, va quedar campió olímpic a Seül 88, on va anotar sis gols en sis partits amb la Unió Soviètica, entre ells un a la final. També va marcar al Mundial d'Itàlia, dos anys després i va ajudar a classificar la URSS per a l'Eurocopa de Suècia 92. Però el país es va desmembrar i va caldre muntar un invent denominat Comunitat d'Estats Independents (CEI) per competir-hi. En el conjunt, sense bandera, s'incloïen tots els països de l'antic gegant comunista i només existiria per a aquell torneig. L'equip marcaria un sol gol en els tres partits que va jugar en la seva història, i el seu autor seria Dobrovolski.

El gol

Així, en el debut contra una selecció que també era nova, l'Alemanya unificada, la CEI va plantar cara i es va avançar en el marcador. Va ser a l'inici de la segona part quan, una pilota penjada, va acabar a peus de Dobrovolski. Quan anava a disparar, va ser tombat de manera matussera per Stefan Reuter i el col·legiat francès Biguet es va veure obligat a decretar penal. El mateix Dobrovolski va afrontar la responsabilitat i va batre Illgner amb calma.

Lamentablement per als exsoviètics, una falta executada per Thomas Hässler a l'últim minut els va privar de la victòria. Van mantenir les possibilitats de classificació empatant a zero contra els Països Baixos, però una derrota per 3-0 davant d'Escòcia els va deixar fora del torneig.

Dobrovolski, que havia sortit del Dinamo de Moscou un any i mig per fitxar pel Castelló per mitja temporada i havia acabat al Servette suís, va seguir una carrera tan erràtica com el seu joc al Genoa, a l'Olympique de Marsella, amb retorn al Dinamo, un any a l'Atlètic de Madrid, just abans del doblet dels matalassers, i pas posterior al Fortuna Düsseldorf, on va batre un rècord personal d'estabilitat en estar-s'hi tres anys.

En un d'ells, el 1996, va ser convocat per Rússia per disputar l'Eurocopa del 1996. Només va estar vint minuts damunt del camp, però va servir per actuar amb la tercera selecció en un gran campionat, després de la URSS i la CEI. A més, Dobrovolski encara hauria pogut formar part de dos equips nacionals més: un seria Ucraïna, ja que hi va nèixer, en concret a Markivka, una població fronterera amb Moldàvia. També podia haver jugat amb la selecció d'aquest altre país, ja que en té la nacionalitat i va ser a dos equips moldaus de ciutats amb tendència política molt oposada. Va debutar al Nistru Chisinau, conjunt de la capital, d'influència romanesa, i es va retirar al Tiligul Tiraspol, al qual entrenaria després, de la zona de Transnístria, de clara influència comunista russa.