Suècia, 1- França, 1 (Euro 92-Primera fase)

221. Jan Eriksson (1-0)

Suècia va afrontar l'Eurocopa del 1992, l'última amb vuit equips a la fase final, després d'un fracàs al mundial del 1990, en què havia perdut els tres partits, però amb el convenciment que estava construint un bon equip, que després explotaria amb el tercer lloc a la Copa del Món dels Estats Units del 1994. Tothom recorda la davantera d'aquell equip, amb golejadors com Brolin, Dahlin o Kennet Andersson i virtuosos com Anders Limpar, però aquell conjunt també era potent defensivament i, per aconseguir-ho, comptava amb un líder en la defensa, el central Jan Eriksson.

Després d'haver jugat amb alguns dels seus futurs companys de selecció nacional les semifinals de l'europeu sub-21 del 1990, i d'haver debutat aquell mateix any amb l'equip absolut, tot i no haver estat convocat per al mundial d'Itàlia, Eriksson es va consolidar a la selecció amb 23 anys de la mà del nou tècnic, Tommy Svensson, que havia rellevat Olle Nordin. A nivell de clubs, encara seguia al seu país, on va jugar a l'AIK Solna i al Norrköping, abans de ser contractat per un Kaiserslautern que havia guanyat la lliga el 1991 i que havia estat a punt d'entrar a la primera fase de grups de la Copa d'Europa. Li ho va impedir un cop de cap de Bakero. El juny del 1992, Eriksson era el central titular amb el qual Suècia afrontaria el debut en el torneig, contra França.

El gol

El jove jugador formava una imponent parella de centrals amb Patrik Andersson, que encara era més jove, 21 anys, i que acabava de fitxar pel Blackburn, de la Premier League. França era un adversari complicat. No havia estat al mundial, però havia completat un fase de classificació immaculada. Tot es va desequilibrar a pilota parada als 25 minuts.

Va ser en un córner llançat per Anders Limpar. Els francesos defensaven l'acció en zona i la jugada estava ben estudiada. Eriksson es va mantenir fins a l'últim moment a fora de l'àrea. Quan Limpar va xutar, la pilota va sortir molt bombada i va permetre-li tenir temps per entrar com un tanc a l'interior de l'àrea. El defensa Casoni va errar en el salt, no va arribar a la pilota i el central suec va impactar de ple amb l'esfèrica per batre Bruno Martini. Era el primer gol del campionat.

A la segona part, França va empatar amb un gol de Jean-Pierre Papin, però Suècia no va tenir gaires problemes per entrar a les semifinals. El segon dia va superar Dinamarca per 1-0 i el tercer, va remuntar un gol de David Platt per vèncer Anglaterra per 2-1. Eriksson també hi va aconseguir un gol, també de cap, el del momentani empat. Lamentablement per als escandinaus, no van poder vèncer Alemanya en les semifinals, ni accedir a la final.

A nivell de clubs, Eriksson va protagonitzar dues bones temporades al Kaiserslautern i, amb 27 anys, semblava que el seu gran moment havia d'arribar en la Copa del Món dels Estats Units. Però les lesions el van castigar massa i una, en particular, de tipus muscular, el va deixar fora del campionat quan ja era a la llista definitiva i havia actuat en dos amistosos previs. El seu lloc el va ocupar el futur valencianista Joachim Björklund, que a l'Eurocopa havia estat lateral, i a la banda va actuar Teddy Lucic, que no havia de ser al mundial. Eriksson ja no es posaria més la camiseta groga de les tres corones.

Els problemes físics el van fer marxar de Kaiserslautern i va tornar a casa a recuperar-se amb l'AIK Solna, un dels seus antics equips, la marxa del qual per anar al Norrköping havia estat polèmica. Després d'un curt pas pel Servette suís, el va fitxar l'Helsingborgs i va semblar que s'havia recuperat quan el va fitxar el Sunderland, de la Premier. Però només va actuar en un partit amb l'equip del nord d'Anglaterra. Ja amb 31 anys, i molt castigat, va buscar un retir daurat a Tampa, a la lliga de futbol dels Estats Units, segurament recordant aquell gran moment del 1992, quan semblava que s'obria davant seu una gran carrera que no va poder arrencar mai.