Suècia, 1- França, 1 (Euro 92-Primera fase)

328. Jean-Pierre Papin (1-1)

Moltes coses van passar a la selecció francesa entre el 27 de juny del 1986, data en què va aconseguir el tercer lloc del Mundial de Mêxic contra Bèlgica, i el 10 del mateix mes del 1992, dia en què va tornar a competir en un gran torneig, l'Eurocopa de Suècia. En totes dues jornades hi va haver un tret en comú. Va marcar un gol el davanter Jean-Pierre Papin.

França va arribar al torneig europeu del 1992 després d'haver-se perdut els dos últims grans campionats. Després del 4-2 contra els belgues de Puebla, els francesos van iniciar una fase de classificació per a l'Eurocopa d'Alemanya Federal del 1988 encara amb Henri Michel a la banqueta però amb pobres resultats. La selecció va acabar tercera, darrere de la URSS, que es va classificar, i d'Alemanya Democràtica. Papin només va jugar quatre partits d'una fase en què la selecció va seguir confiant en un atacant que havia estat a Mêxic com Stopyra, però en què entraven homes poc coneguts com Fargeon, Anziani, Carmelo Micciche i un jove Éric Cantona.

En la fase per al següent Mundial nou fracàs. Amb Michel Platini a la banqueta, l'equip va seguir una reconstrucció dura. Papin va gaudir de la confiança del tècnic, amb sis partits jugats i dos gols, però França va tornar a ser tercera, darrere de Iugoslàvia i Escòcia, contra les quals va perdre, i sense poder guanyar a domicili ni a Noruega, ni a Xipre. Com a mínim, en el tram final es va poder començar a veure la llum en un túnel del qual es va sortir en la següent fase.

Perquè la prèvia de l'Eurocopa 92 va ser brillant. L'equip de Platini va fer el ple, amb vuit victòries en vuit partits i deixant a la cuneta Txecoslovàquia i Espanya. Va ser el primer equip que va aconseguir vèncer els espanyols a Sevilla en tota la història amb un enorme Papin, ja establert a l'elit europea i capaç d'anotar nou gols en sis partits disputats. Amb el mencionat Cantona com a parella de ball del davanter del Marsella, i consolidant jugadors que serien importants en el futur com Angloma, Blanc o Deschamps, França afrontava com a favorita l'Eurocopa.

El gol

El debut arribaria al Rasunda Stadion contra l'equip amfitrió, Suècia, i ja va quedar clar que les coses no serien fàcils. Els nòrdics es van avançar aviat, amb un cop de cap del central Eriksson, i França va haver de remar a contra corrent. Per sort, va trobar la seva referència a temps, al minut 14 de la segona part. L'equip de Platini roba una esfèrica en defensa i Cristian Pérez, una altra de les revelacions de la classificació, l'envia llarga a Papin. Aquest fa una jugada marca de la casa, es deixa caure a la banda dreta, encara l'àrea i empalma un fort tret creuat que supera Ravelli. Es pot veure en el següent enllaç a partir del minut 2.53.

https://www.dailymotion.com/video/xyr5q5

Tot i el bon empat inicial, la resta del torneig seria una decepció per a França, que va empatar amb Anglaterra en el segon partit i va caure en el decisiu davant de Dinamarca. Papin hi va tornar a marcar (el gol número 349 d'aquesta sèrie), però no va ser suficient.

Platini va ser destituït. Es va apostar per Gérard Houllier,  però va fracassar en l'intent de portar l'equip al Mundial dels Estats Units, amb dues sagnants derrotes finals a casa contra Israel i, sobretot, a l'últim minut contra Bulgària. Papin va jugar-hi nou partits, amb quatre gols. Després del desastre, Aimé Jacquet va prendre el comandament de l'equip per a la següent Eurocopa i per al Mundial de casa, del 1998. Papin ja no va sobreviure, per edat i rendiment, a aquesta segona renovació.