Espanya, 1- República Txeca, 0 (Euro 2016-Primera fase)

197. Gerard Piqué (1-0)

Hi ha futbolistes que han passat a la història per tot el que han fet damunt del camp, que ha estat molt i molt bo, però que només tenien una dimensió, l'esportiva. D'altres, s'han significat per excel·lir no només al terreny de joc, sinó per ser actius en d'altres camps, buscar noves inquietuds, ser controvertits en les seves declaracions i extraordinàriament polièdrics. Aquest és el cas de Gerard Piqué.

La genètica blaugrana de Piqué és indiscutible. El seu avi, Amador Bernabéu, ha estat directiu del club i ell és soci del FC Barcelona des del naixement. S'hi va formar en les categories inferiors, amb un físic imponent des de jove, apuntava a ser un defensa central amb molt futur. Però el 2004, amb 17 anys, va decidir acceptar l'oferta del Manchester United i traslladar-se a Anglaterra. Allà va viure una formació completa en un dels millors clubs de l'època i va arribar a debutar en el primer equip, dirigit aleshores per Alex Ferguson. Va debutar en un partit de Copa de la Lliga, aquell mateix any, contra el Crewe Alexandra i també ho va fer a la Champions, amb una derrota intranscendent al camp del Fenerbahçe.

Les seves intervencions a Old Trafford, de tota manera, van ser molt esporàdiques durant dues temporades i va acceptar una cessió al Saragossa, amb el qual es va moure, sobretot, en la posició de mig centre de la mà de Víctor Fernández. Segurament aquesta experiència li va anar molt bé per saber que podia jugar a l'elit i, tot i que a l'any següent tampoc no va tenir gaires minuts a un United que va guanyar lliga i Champions, a l'estiu li va arribar una oferta per fitxar per un Barça que estrenava Pep Guardiola a la banqueta.

Va tornar a casa per cinc milions d'euros i va ser una aposta rodona per les dues bandes. El primer any, tot i la competència de jugadors com Puyol, Márquez o Cáceres, va ser peça clau en la consecució del primer triplet de la història del club i ja ningú no el va treure de la titularitat durant la dècada següent, en què el centre de la cobertura del Barça sempre ha estat format per Piqué i un altre.

Va debutar amb la selecció el 2009, en un amistós contra Anglaterra. Piqué ja havia estat un habitual de les formacions de base d'Espanya i en el seu segon partit, al Santiago Bernabéu, un escenari que sempre l'ha motivat, va aconseguir el primer gol amb l'equip de Vicente del Bosque, davant de Turquia, en el camí cap al mundial de Sud-àfrica. La seva trajectòria futbolística posterior la coneix tothom. Vuit lligues, sis Copes, tres Champions, tres mundials de clubs, tres Supercopes europees i sis d'espanyoles adornen un palmarès riquíssim en el millor FC Barcelona de la història. Paral·lelament, els títols de campió del món amb Espanya el 2010 i de l'Eurocopa del 2012 amb la formació hispana. Però Piqué no només desperta passions al camp.

Amb una vida pública notòria per la seva relació amb la famosa cantant Shakira, amb qui té dos fills, Piqué s'ha destacat sempre per la seva personalitat directa, per dir el que pensa sense importar-li crear-se enemics i per una iniciativa empresarial molt gran. Ha fundat negocis de tot tipus, des de videojocs a productores, i fins i tot ha aconseguit per al seu consorci, Kosmos, l'organització d'esdeveniments com la Copa Davis de tennis, Piqué tampoc no ha evitat mai parlar de temes polítics com la independència de Catalunya. Tot i que no s'ha posat mai de la banda secessionista, sí que s'ha pronunciat a favor del dret a decidir dels catalans. Això va provocar que fos escridassat per molts aficionats espanyols durant els entrenaments i els partits amb La Roja. En un ambient d'aquest tipus contra el jugador, Espanya va afrontar l'Eurocopa del 2016.

El gol

La selecció de Del Bosque es volia refer a França del desastre de dos anys abans al mundial de Brasil amb un conjunt parcialment renovat, però encara amb supervivents dels grans títols anteriors. El debut va ser molt a prop de la frontera, a Tolosa, contra la República Txeca en una calorosa tarda de juny. I el partit es va decidir en una jugada.

Els txecs van plantejar un partit defensiu, tot i que la represa van llançar contres perilloses que els podien haver avançat en el marcador. El partit caminava cap al 0-0 fins que, a tres minuts per al final, va arribar el gol. Va ser després d'un córner en què la pilota va sortir a fora de l'àrea. Juanfran va centrar per la dreta i Rosicky va rebutjar de manera no gaire encertada. L'esfèrica va caure a peus de Pedro, aquest la va cedir a Iniesta i el manxec va enviar una centrada precisa que van anar a buscar els dos centrals incorporats a l'atac. Piqué es va avançar a Ramos i, de cap, va superar Cech. Després va anar-ho a celebrar amb un gest desafiant a l'afició espanyola que hi havia darrere de la porteria, que aquest cop no el va poder escridassar.

L'Eurocopa no va acabar bé per a Espanya ja que, tot i que hi va guanyar el següent partit, contra Turquia, va caure davant de Croàcia i va quedar aparellada per la banda difícil del quadre. Itàlia es va revenjar de la final del 2012 i va segellar la defunció del projecte Del Bosque. Piqué hi va actuar en tots els partits. Però la seva presència a l'equip estatal tenia data de caducitat. Ell mateix la va posar després d'un partit de classificació per al següent mundial, a Albània. Alguns mitjans van dir que havia menyspreat l'himne nacional abans de l'inici del duel i ell, enutjat, va informar que després de la Copa del Món deixaria l'equip. I així ho va fer, un cop consumada l'eliminació a vuitens contra Rússia.

Piqué ha seguit al Barça, on el seu bon rendiment individual ha coincidit amb la descomposició del gran equip blaugrana. Amb 33 anys, continua posant la seva qualitat, presència en el joc aeri i bona lectura del joc al servei de l'equip, tot i que ha admès que quan no gaudeixi, ho deixarà. Qui més, qui menys, ja pensa en ell com a futur president del club i ell no nega que estigui entre els seus mil i un plans.