Anglaterra, 0- Itàlia, 1 (Euro 80-Primera fase)

215. Marco Tardelli (0-1)

Molts jugadors italians, sobretot els defenses i els centrecampistes, han destacat per la perseverança i la capacitat de lluita. Han estat futbolistes que no s'han donat mai per vençuts i la seva lluita constant han provocat que la selecció arribés a fites, en el decurs de la història, que potser per qualitat no li haurien correspost. Tots aquests ideals, i en el seu cas també una notable capacitat tècnica, van acompanyar la carrera de tot un campió del món i també una llegenda de la Juventus, el racial Marco Tardelli.

En la història del futbol hi ha jugadors la imatge dels quals va lligat ineludiblement a un moment. La de Marco Tardelli és clara. La seva celebració en anotar el segon gol d'Itàlia en la final del mundial d'Espanya 82, un partit que els transalpins acabarien guanyant per 3-1, és icònica. En el moment en què veu que el seu xut ha entrat a la porteria de Schumacher, arrenca a córrer en direcció a tribuna amb els punys premuts i amb els ulls sortint-li de les conques, celebrant la fita. Aquesta era la força d'un pulmó que va jugar una dècada a la Juventus, amb la qual va arribar a les seves màximes fites.

Nascut a la Toscana, va iniciar-se en el Pisa, però la seva carrera va anar recta, i no torta com la torre que hi ha a la ciutat. Va debutar a la Serie C (tercera categoria) amb aquest equip, l'any següent era al Como, a Serie B, i va debutar a la màxima divisió de la mà de la Juventus que aleshores entrenava Carlo Parola.

Tardelli era un centrecampista total, amb qualitat a l'hora de conduir la pilota i d'arribar a l'àrea, però amb força, duresa i capacitat de robar la pilota quan calia. Era elegant en alguns moments, i dur en d'altres. Aquesta versatilitat va ser sempre molt valorada pels seus entrenadors. En els tres primers anys a la Juve, hi va guanyar dues de les cinc lligues que se n'emportaria i una Copa de la UEFA, en una vibrant final a doble partit contra l'Athletic de Bilbao. El 1978 va ser convocat per al seu primer mundial, el d'Argentina, on va jugar els sis primers partits i va catapultar la selecció fins al quart lloc. No va poder disputar la final de consolació per targetes.

Dos anys més tard, arribava la seva primera Eurocopa, que els transalpins jugarien a casa. I Tardelli hi va ser tan important, en la decebedora imatge dels amfitrions, que va anotar l'únic gol de la seva formació en la primera fase d'un torneig marcat per la falta de públic als estadis arran d'escàndols al futbol del país.

El gol

El format del torneig presentava, per primer cop, dos grups. El campió de cadascun jugaria directament la final. Itàlia es va estrenar amb un empat a zero gols contra Bèlgica i afrontava el segon enfrontament l'habitual estadi de Tardelli, el Comunale de Torí, contra Anglaterra. El duel va ser molt igualat i no es va desequilibrar fins onze minuts abans del final.

Va ser en una arrencada del virtuós mig de la Fiorentina Giancarlo Antognoni pel centre del camp. Va obrir a l'esquerra, on Graziani es va escapar de la marca de Phil Neal i, quan hi arribava Phil Thompson, va enviar una centrada al cor de l'àrea petita on Marco Tardelli, amb gran força, es va avançar a tothom i va superar Peter Shilton. Itàlia sumava tres punts en dos partits i tenia a la mà arribar a la final. Però en el darrer partit del grup, només va poder empatar a zero contra Espanya i va ser Bèlgica la que va arribar al partit decisiu. A més, els italians no van poder ser tercers, en perdre per penals contra Txecoslovàquia en la consolació.

Tardelli tenia 26 anys i es trobava en el seu millor moment. Va guanyar dues lligues més amb la Juventus, tot i que se li resistia la Copa d'Europa, i va intervenir en la classificació dels italians per al mundial d'Espanya. Allà, com tot l'equip, va anar de menys a més. La formació de Bearzot no va guanyar cap partit a la primera fase, però va disputar una gran segona fase, vencent Argentina per 2-1, amb un gol seu, i Brasil, en un duel històric. Un triomf contra Polònia els va dur a la final en què va arribar el famós gol de Tardelli, el segon contra Alemanya Federal, i el títol mundial.

La Copa d'Europa va caure al palmarès de Tardelli en el seu últim partit amb la Juventus, després que Itàlia no es classifiqués per a l'Eurocopa 1984. Va ser un darrer duel tràgic, la final de Heysel contra el Liverpool, amb victòria per 1-0 però amb 39 morts i desenes de ferits. Amb una Recopa i una Supercopa, conquerides l'any anterior, en el seu palmarès, va abandonar deu anys vestint de blanc-i-negre. Amb 30 anys va fitxar per l'Inter, amb el qual no va guanyar res. Va ser convocat per al mundial de Mêxic 86, però no li van donar cap minut de joc. De fet, des de l'any anterior no hi jugava cap minut.

Tardelli va iniciar una llarga carrera d'entrenador amb equips menors, com el Como i el Cesena, abans de ser reclutat per la selecció italiana sub-21, amb la qual va guanyar l'Eurocopa 2000 amb elements com Pirlo o Gattuso a la plantilla. Va fer de tècnic assistent de Giovanni Trapattoni a la selecció irlandesa, va preparar l'egípcia i abans havia arribat a entrenar l'Inter de Milà, amb el qual tampoc no va guanyar res. El gol de Tardelli contra els anglesos de l'any 1980 no serà mai tan recordat com el de dos anys després a la final del mundial, però va definir el seu caràcter.