Àustria, 0- Croàcia, 1 (Euro 2008-Primera fase)

205. Luka Modric (0-1)

Entre avui i diumenge gaudirem en aquesta llista de dos gols d'un dels centrecampistes més complets del futbol europeu de l'última dècada. Fins a la seva primera Eurocopa, era un gairebé total desconegut al continent, membre d'una selecció que entrava i sortia dels grans campionats, tot i que ja es parlava d'ell com una possible futura figura i líder del seu equip nacional. Entre aquest gol i el proper, es va convertir en una estrella, va guanyar tres Lligues de Campions, a les quals després n'afegiria una altra, i el 2018 fins i tot va ser Pilota d'Or. És el croat Luka Modric.

Toca, per tant, parlar de la primera part d'aquesta història. El primer que sobtava en veure imatges de Luka Modric era al seva semblança física amb Johan Cruyff, més de cara que no pas de cos. Modric, més baix que el genial neerlandès, no és un futbolista tan ofensiu, de tants canvis de ritme en els últims metres, ni de tanta arribada a l'àrea, però també és un element diferencial. Destaca per la seva tècnica, el control de l'espai i el temps, una important capacitat de sacrifici quan toca defensar, una fantàstica visió de joc i un demolidor xut des de fora de l'àrea.

Nascut el 1988, la seva família va ser una de les víctimes de la guerra de Croàcia. Li van posar Luka pel seu avi, al qual havia ajudat a cuidar cabres fins als cinc anys, i que va ser executat per les milícies sèrbies en el conflicte bèl·lic. El seu pare també va haver de combatre i el petit Modric va haver de viure com a refugiat en un hotel durant set anys. En aquell temps, el futbol li servia per oblidar les bombes que queien a damunt de la ciutat. Havien de jugar a l'aparcament de l'hotel i els pares dels nens que hi residien intentaven que tot el que els envoltava no afectés els infants.

Enmig de tota aquesta situació, i gràcies a l'ajut d'un oncle, amb només quatre anys va ser inscrit a una acadèmia de futbol de Zadar. Ell tenia el seu compatriota Zvonimir Boban, llavors al Milan, com a gran referent. A poc a poc va anar creixent, però no suficient per a alguns tècnics del país, que també s'anava pacificant molt lentament. Va ser descartat per l'Hajduk Split, l'equip més gran de Dalmàcia, per ser massa baix i quan tenia setze anys el cap de l'acadèmia va recomanar als seus pares que acceptés una oferta del Dinamo de Zagreb, amb la qual cosa es va haver de traslladar a la capital.

Modric va ser cedit primer a l'Zrinjski Mostar, de la lliga bòsnia, i a l'Inter Zapresic croat, on es va foguejar i endurir, abans de tornar al primer equip del Dinamo. A l'equip de la capital, gairebé únic dominador al país, hi va aconseguir tres lligues i el seu nom va començar a sonar. L'any 2006 va ser especial. Va debutar amb la selecció absoluta en un amistós contra Argentina, guanyat per 3-2, i va anar al seu primer mundial amb divuit anys. Al torneig alemany va acumular 28 minuts d'experiència contra Japó i Austràlia. Dos anys després, amb vint anys, ja era el líder de l'equip, al qual havia conduït a l'Eurocopa de Suïssa i Àustria deixant a la cuneta Anglaterra. Equips importants d'Europa ja se'l rifaven.

El gol

L'Eurocopa, per tant, seria un gran aparador per a aquell talent i es començaria a veure en el partit contra un dels amfitrions, Àustria, a l'Ernst Happel Stadion de Viena. En només quatre minuts, va demostrar el seu caràcter.

Va ser en una acció seva per la banda esquerra després de pressionar i robar una pilota al defensa Stranzl. Va combinar amb Ivica Olic i aquest, quan intentava penetrar, va ser obstaculitzat per Aufhauser. A l'equip hi havia jugadors veterans com el propi Olic, Petric o els germans Kovac, però Modric va assumir la responsabilitat de fer el llançament i va superar pel centre el porter Macho. Croàcia acabaria guanyant aquell partit amb aquest solitari gol.

El centrecampista també va jugar tot l'enfrontament contra Alemanya, amb victòria per 2-1 que assegurava el pas als quarts de final. Va descansar en el tercer enfrontament, en què els suplents van derrotar Polònia i va reaparèixer en els quarts de final. Va tornar a ser a Viena i semblava que els croats eren a punt d'entrar a les semifinals amb un gol en el tram final de la pròrroga de Klasnic, però l'empat de Semih Sentürk quan ningú s'ho esperava va conduir a uns penals en què Modric ja no va estar tan encertat com en el duel del debut i va enviar a fora el primer penal de la seva selecció.

Després d'ell van fallar Rakitic i Petric i Croàcia va quedar fora del torneig. Va ser una llàstima i una decepció, però Modric ja no tornaria el Dinamo. Aquell estiu el va fitxar el Tottenham, debutaria a la Premier League i començaria la seva gran dècada.