Croàcia, 2- França, 2 (Euro 2004-Primera fase)

199. David Trézéguet (2-2)

Hi ha jugadors que apareixen diverses vegades en aquesta llista ja que han marcat més d'un gol digne de ser destacat. En alguns casos han estat anotacions molt transcendents per a la resolució del torneig i sortiran en un lloc capdavanter, en la recta final d'aquest projecte. El problema és explicar la seva trajectòria si el millor gol ja havia arribat quan en va anotar un altre com el que expliquem avui. Aleshores, cal mencionar el primer de passada però no entrar-hi en profunditat a l'hora de recordar la carrera del davanter franco-argentí David Trézéguet.

Perquè Trézéguet és un dels tres únics jugadors de la història, juntament amb Panenka i Bierhoff, que va completar una acció definitiva per al campionat. Això vol dir que després de la seva anotació a l'Eurocopa del 2000, ja no va passar res més, ni hi va poder haver capacitat de reacció per part de l'altre equip, en aquell cas Itàlia. Va ser un gol d'or en la final, com va aconseguir l'alemany el 1996. El txec, per la seva banda, va transformar el darrer penal del 1976. Però no va ser l'únic gol que Trézéguet va aconseguir en una Eurocopa, en va anotar dos més, un d'ells, quatre anys després.

Trézéguet era un rematador, un golejador nat no exempt de tècnica, però que tenia l'àrea petita com a hàbitat vital. Fill d'un futbolista argentí, Jorge Trézéguet, va néixer a Rouen, a França, perquè el seu pare hi jugava en aquell moment. Després, la família va tornar a Argentina, on es va formar al Platense fins que als 17 anys el va fitxar el Mònaco, aprofitant la seva doble nacionalitat. De fet, hauria pogut jugar amb qualsevol de les dues potents seleccions, però va triar la francesa tres anys després de tornar-hi. A Mònaco havia format un gran tàndem amb Thierry Henry i tots dos van anar seleccionats al mundial sub-20 de Malàisia, en què van quedar eliminats a quarts de final però en què Trézéguet havia anotat cinc gols.

L'any següent hi havia mundial absolut a França i tots dos amics van entrar a la llista d'Aimé Jacquet. Amb 20 anys, Trézéguet hi va anotar un gol, contra Aràbia Saudita, però va marxar amb l'espina de no actuar a la final, compensada pel fet d'haver-s'hi proclamat campió. Des de llavors ja va ser un fix de l'equip nacional. Amb el Mònaco va guanyar dues lligues i havia arribat a semifinals de la Champions del 1998 contra qui seria el seu nou equip, la Juventus.

Els italians el van fitxar l'any 2000, un dels més importants de la seva vida, ja que va guanyar l'Eurocopa amb França amb el seu gol d'or a la pròrroga. Va viure deu anys a Torí, sent jugador de la Vecchia Signora, amb la qual va guanyar dues lligues i a la qual va romandre fidel en el descens del 2006 per tornar-la a l'elit. Mentrestant, es consolidava com un dels canoners europeus més regulars i el normal és que passés dels 20 gols per temporada. Era ràpid, es desmarcava bé i el seu físic, 1,86 metres d'alçada, l'ajudava en el joc aeri. A més, la seva formació a Argentina el convertia en un incordi per a les defenses.

Amb la selecció va actuar al calamitós mundial del 2002, en què França, vigent campiona, va ser eliminada a la primera fase. Dos anys després, amb 26 anys i en el millor moment de la seva vida, era el davanter de referència per a l'Eurocopa del 2004 a Portugal.

El gol

Va debutar actuant els noranta minuts en la victòria agònica contra Anglaterra per 2-1 a Lisboa. El segon partit era contra Croàcia a Leiria i es va complicar molt, ja que tot i que els francesos es van avançar amb un gol a mitges entre Silvestre i el defensa Tudor, els gols de Rapaic i de Prso van capgirar el resultat. Onze minuts més tard, Trézéguet va demostrar la murrieria apresa durant els seus anys d'infància i de joventut a Argentina.

Perquè va ser prou llest com per endevinar una mala passada enrere novament de Tudor, que en aquell moment era company seu d'equip a la Juventus, cap al porter Butina. Aquest va arribar forçat per la pressió del davanter, però es va avançar i va refusar. En aquell moment, però, Trézéguet va aixecar el braç esquerre i la pilota l'hi va rebotar. Les evidents mans no van ser indicades per l'àrbitre danès Kim Milton Nielsen, un habitual de les polèmiques en aquella època, i França va empatar el partit. El resultat li serviria, al final, per ser primera de grup i evitar Portugal en els quarts de final.

Els francesos van derrotar Suïssa en el tercer partit, però van ser sorprenentment vençuts per Grècia en la primera eliminatòria directa. Trézéguet també va jugar el mundial d'Alemanya del 2006 i allà va viure la cara contrària de l'Eurocopa del 2000. Marginat pel tècnic, l'inefable Raymond Domenech, només va actuar en un partit contra Togo, en el descompte d'un altre contra Corea del Sud, de la primera fase, i va entrar a la segona part de la pròrroga de la final. El destí que l'havia fet ser heroi a Rotterdam sis anys abans li guardava la creu de la moneda, ja que la seva errada en la tanda de penals, en enviar la pilota al travesser, va donar el mundial a Itàlia, precisament el mateix rival d'aleshores. Només jugaria cinc partits més amb l'equip francès i no entraria la llista per a l'Eurocopa 2008.

A nivell de clubs, Trézéguet va sorprendre quan, després de deu anys a la Juventus, va fitxar per l'Hèrcules, equip que acabava de pujar de Segona Divisió a Espanya. Els seus dotze gols no van evitar el descens dels alacantins. Era el moment de tornar a Argentina i, com havia succeït amb la Juventus, ho va fer per executar un rescat. River Plate havia baixat a Primera B de manera traumàtica i a ell, amb 35 anys, no li va fer res arremangar-se per ajudar a tornar els milionaris a la màxima divisió. Hi va jugar dos torneigs més i, en acabat, dos més amb Newell's Old Boys abans de retirar-se amb una exòtica aventura de nou partits al Pune City indi. El guerrer golejador ja podia descansar.