Alemanya, 1- Països Baixos, 1 (Euro 2004-Primera fase)

196. Ruud van Nistelrooy (1-1)

Disposar d'un gran golejador representa un factor diferencial. Els equips poden jugar molt bé, però si no es tenen jugadors que fiquin la pilota a la porteria rival amb una certa regularitat, les fites són més lluny d'aconseguir-se. La selecció neerlandesa va disposar de grans atacants durant els últims anys del segle passat i els primers d'aquest i un dels més destacats va ser el potent esquerrà Ruud van Nistelrooy.

Nascut a Oss, relativament a prop de la frontera alemanya, Van Nistelrooy es va haver de traslladar uns quilòmetres a l'oest, a s'Hertogenbosch, per començar a jugar a futbol al Den Bosch. Curiosament, va fer-ho de mig centre defensiu i allà el van reconvertir en davanter centre després d'observar les seves qualitats golejadores. Va anotar 12 gols a la segona categoria neerlandesa ja amb 21 anys i el va fitxar el Heerenveen, ja de l'Eredivisie. En només un any, aquest equip va passar de pagar-ne 360.000 euros a vendre'l per 6,3 milions al PSV Eindhoven. La culpa la van tenir els 13 gols que va aconseguir a la lliga.

I a l'equip de la Philips va esclatar amb 32 gols en 34 partits en la seva primera temporada, la posterior al mundial del 1998. La seva progressió era constant i va ser cridat per a la selecció. En la segona temporada va marcar 29 cops en 23 enfrontaments. Les seves característiques eren clares: el seu cos li permetia lluitar de tu a tu amb els defenses i la capacitat de rematada en totes les posicions, sobretot amb la cama esquerra, el feien molt difícil de parar. El 2000 semblava que aniria bé i jugaria l'Eurocopa, però un trencaments de lligaments del genoll no li va permetre disputar el torneig a casa. Seria una de les moltes lesions que va tenir en el llarg de la seva carrera, la majoria musculars.

Alex Ferguson, el tècnic del Manchester United, va adonar-se que era el davanter que necessitava, però dubtava de les seves condicions físiques. Per això, un cop recuperat de la lesió, els anglesos el van deixar cedit al PSV perquè es posés en forma. L'any següent ja va jugar a Old Trafford, on el seu rendiment va ser espectacular, amb 95 gols en 150 partits durant cinc temporades. Hi va guanyar una lliga, una Copa, una Copa de la lliga i una Supercopa i era estimat per la seva afició.

Enmig d'aquesta etapa va arribar el seu primer gran torneig. El 2002 no va poder ser al mundial de Japó i Corea, perquè els Països Baixos no s'hi van classificar, però el 2004, amb gairebé 28 anys, arribava l'Eurocopa de Portugal i la seva selecció tenia prou qualitat per aspirar al títol. En el partit de l'estrena ja va deixar mostres de la capacitat rematadora amb un gol espectacular.

El gol

El duel no podia ser de més rivalitat, contra l'odiada Alemanya a Porto. Ell va ser titular i els neerlandesos van haver de remar a contracorrent per culpa d'un gol de Thorsten Frings a la primera meitat en una acció de falta directa. El rellotge anava avançant i s'acabava el temps per remuntar, quan va arribar una acció més pròpia de lluita greco-romana que de futbol.

Els alemanys es van complicar la vida a l'esquerra de la seva defensa quan el centrecampista Fabian Ernst va perdre la pilota davant del díscol Andy van der Meyde. El jugador aleshores de l'Inter de Milà va enviar una centrada extraordinària cap a l'àrea petita i allà Van Nistelrooy, agafat per tot arreu pel defensa Christian Wörns, va rematar caient a terra, sent objecte de penal, en una mena de cullera que va sorprendre el porter Oliver Kahn. Els Països Baixos salvaven un punt.

Van Nistelrooy marcaria un gol en la derrota per 2-3 contra la República Txeca i dos en el triomf per 3-0 contra Letònia que va permetre als neerlandesos entrar a quarts de final. Allà van derrotar Suècia en els penals, després d'un empat a zero. El jugador del United va anotar el primer llançament de la primera tanda guanyada per la selecció en tota la història, després de moltes decepcions anteriors amb aquest sistema de resolució. Els taronja, però, serien eliminats per Portugal en les semifinals per 2-1.

Dos anys més tard, després d'una bona temporada, Van Nistelrooy va ser fitxat pel Reial Madrid de l'època post-galàctica amb la intenció de prendre el regnat de la lliga al Barça de Ronaldinho. I ho va aconseguir en guanyar dos títols seguits, el primer després d'un gol decisiu del neerlandès a Saragossa que va acompanyar, gairebé simultàniament, el Tamudazo del Camp Nou. El davanter havia actuat al mundial d'Alemanya i el 2008 també seria important en l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa, en què va anotar dos gols, ja gairebé amb 32 anys, però va veure com era Rússia qui el deixava fora de les semifinals. Seria la seva última cita amb la selecció.

Perquè les lesions van marcar les dues últimes temporades al Madrid, en què només va poder disputar setze partits. Als 33 anys va fitxar per l'Hamburg, amb el qual va completar dos bons exercicis deixant l'equip hanseàtic a mitja classificació. Però faltava un any inesperat i de somni per acabar. Va arribar a Màlaga, a un equip que disposava de diners frescos per la compra d'un xeic, i va ajudar a l'equip a classificar-se per a la Champions per primera vegada. Els andalusos, la temporada següent, van jugar els quarts de final de la màxima competició, però ell ja no hi era. Els genolls havien dit prou i s'havia hagut de retirar.

Van Nistelrooy va trobar lloc com a tècnic assistent de la selecció neerlandesa un cop penjades les botes. Va combinar la seva ocupació amb una de diària com a entrenador dels juvenils del PSV Eindhoven. Si ensenya als joves davanters totes les seves tècniques per aconseguir gols del no-res, ens trobarem davant d'una gran lleva d'anotadors.