Turquia, 0- Croàcia, 1 (Euro 96-Primera fase)

204. Goran Vlaovic (0-1)

Ser el primer del teu país que ha aconseguit una fita important et fa passar a la història. Ni que llavors ja no facis res més, el teu nom ja entra als llibres de personalitats importants. Això no va passar amb el protagonista d'aquesta acció, que va completar una carrera decent al futbol continental, tot i que segurament podria haver estat millor, però va ser una acció puntual, una anotació de crac, el que el farà ser recordat. Va ser el davanter croat Goran Vlaovic.

Vlaovic va néixer molt a prop de la frontera actual entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, a l'interior del seu país. La proximitat amb Osijek, fronterera amb Sèrbia, va provocar que comencés a jugar a futbol en aquest equip i el 1991, quan estava a punt de començar el conflicte bèl·lic als Balcans, va fitxar pel Dinamo de Zagreb, que llavors es deia Croatia. Abans, en categories de base, no havia actuat mai amb cap selecció iugoslava, amb la qual cosa la primera camiseta nacional que es va posar va ser la del tauler d'escacs en tres amistosos contra Austràlia als antípodes. Era el 1992 i va entrar a la història per actuar en aquests primers enfrontaments d'una nova era.

El davanter va decidir aleshores fer un salt a la lliga italiana. El va contractar un conjunt modest, el Pàdua, amb el qual va aconseguir la permanència el primer any i va baixar el segon, tot i que ell hi va anotar tretze gols. En la fase de classificació per a la primera Eurocopa de la història del país, la del 1996, Croàcia va quedar primera de grup, empatada amb Itàlia, i va entrar al torneig amb facilitat. Vlaovic només hi va jugar un partit, però el seu bon final de temporada i, sobretot, la intervenció en dos amistosos en què va marcar tres gols contra Corea del Sud i un davant d'Israel van provocar que el tècnic, Miroslav Blazevic, l'inclogués en la llista per al torneig.

El gol

Amb un equip que tenia una davantera formada per Boksic i Suker, era complicat entrar-hi. Vlaovic va esperar el seu torn a la banqueta en el primer partit de Croàcia en un gran torneig, davant de Turquia a Nottingham. El duel va ser molt tancat i igualat i fins i tot semblava que es decantava de la banda otomana. L'encara jugador del Pàdua va entrar al minut 73 i tretze després va entrar a la història.

I ho va fer amb un golàs a al'abast de molt pocs. En un córner favorable a Turquia, quatre minuts abans del final del partit, Asanovic va recollir un rebot a la frontal de la seva pròpia àrea, va sortir cap a una banda pressionat per rivals i va deixar anar una gran passada cap a Vlaovic, que va arrencar al contraatac des del seu camp. Es va avançar a l'acció embogida del defensa Rahim Zafer i, en una cavalcada plena de potència, en un camp pesant per la pluja, va superar en la cursa Alpay Özalan, va driblar el porter Rüstü, i encara va tenir força per allotjar la pilota al fons de la porteria. El primer gol de la història de Croàcia en un torneig oficial servia per donar tres punts.

Ja ningú no va treure la titularitat a Vlaovic en tot el torneig, tot i que ja no va tornar a marcar ni en el triomf davant de Dinamarca per 3-0, ni en les derrotes contra Portugal, 0-3, ni en els quarts de final contra Alemanya, 2-1. La seva bona Eurocopa, però, no va passar desapercebuda i el va contractar el València. La seva trajectòria a la capital del Túria va tenir dues parts, després d'un inici esperançador, la seva presència en l'equip de Claudio Ranieri va ser constant durant les tres primeres temporades que es van coronar amb la Copa del Rei del 1999, amb ell de titular. Tot i això, no va superar mai els deu gols per exercici i amb l'arribada d'Héctor Cúper a la banqueta, la temporada 1999-2000, les seves aparicions, amb quatre partits en tot l'any, van ser residuals.

Per això va haver de canviar d'aires i va trobar una nova casa a Atenes. Al Panathinaikos s'hi va estar quatre temporades que també van anar de més a menys, tot i que s'hi va proclamar campió de lliga i de Copa l'últim any, el 2004. La seva millor temporada a Grècia havia estat la 2001-02, en què va ajudar l'equip a arribar a quarts de final d'una Champions que aleshores tenia dues fases de grups.

Amb la selecció va viure el seu millor moment quan estava gaudint de més minuts al València en una altra fita important per al país, el tercer lloc en el mundial de França, el 1998. Hi va actuar en els set partits amb menció especial per al duel de quarts de final, la revenja de l'Eurocopa del 1996, contra Alemanya. Croàcia va guanyar aquest cop per 0-3 i ell hi va aconseguir el seu únic gol en una Copa del Món, el segon del partit. Una de les seves decepcions va ser no tenir cap minut en el mundial del 2002, el de Corea i Japó, tot i haver entrat a la llista del tècnic Mirko Jozic. Només jugaria un partit internacional més, un amistós, aquell agost, contra Gal·les.

Vlaovic es va retirar jove, als 32 anys, i va iniciar una carrera de comentarista, sobretot dels partits de la selecció, a la televisió del seu país. I és que ell i la seva esposa, l'excantant i escriptora Milana Kovacek, formen una de les parelles més conegudes de Croàcia.