Escòcia, 0- Alemanya, 2 (Euro 88- Primera fase)

224. Stefan Effenberg (0-2)

La història del futbol alemany està plena de jugadors de caràcter irascible i no gaire estimats pels contrincants, que han protagonitzat polèmiques, fins i tot amb la pròpia afició. Però aquesta mateixa mala bava l'han utilitzada en favor del club que els pagava o de la pròpia selecció, que s'ha nodrit d'ells per aconseguir grans èxits. Un d'aquests jugadors, que ja pagava només amb la cara, va ser Stefan Effenberg.

Nascut a Hamburg i format al Viktoria, un club de la ciutat hanseàtica que ha conegut temps millors, Effenberg va ser captat pel Borussia Mönchengladbach, amb el qual va debutar a la Bundesliga el 1987. Aviat va triomfar amb els poltres, partint primer des de la banda dreta, amb un joc ple de potència, però també de toc i de rematada. El 1990 va ser important per a ell, ja que va fitxar pel Bayern i, a més, a final d'any, va debutar amb la selecció, amb una derrota a Gal·les del conjunt que s'havia proclamat campió del món en la classificació per a l'Eurocopa de Suècia. El nou seleccionador, Berti Vogts, va confiar en ell de cara a la fase final i va ser titular en el primer partit, un sofert empat, i gràcies, contra la Comunitat d'Estats Independents, antiga URSS. El segon duel era contra Escòcia i calia vèncer.

El gol

I encara que el joc no va ser brillant, hi va haver victòria, iniciada a la mitja hora amb una acció típica de la davantera del moment, deixada de Klinsmann i rematada de Riedle al fons de la porteria de Goram. El duel encara no estava sentenciat, però ho va començar a estar als dos minuts de la represa.

Effenberg, caient a la banda dreta del centre del camp, va anar avançant sense trobar ningú que se li posés a davant. Només quan va arribar al lateral de l'àrea va pensar de centrar amb el defensor britànic Maurice Malpas a davant. Va penjar la pilota, aquesta va tocar en la cama de l'escocès, que la volia refusar, amb tan mala sort que va descriure una paràbola que va sorprendre el porter Goram qui, a més, va caure a terra. El 0-2 seria definitiu. Seria l'únic gol d'Effenberg en un gran torneig de seleccions.

El jugador del Bayern no va poder ser campió perquè l'equip va caure contra els Països Baixos en el tercer partit. Tot i això va arribar a semifinals, en què va vèncer Suècia per 2-3, però va perdre en la final de manera sorprenent per 2-0 davant de Dinamarca. Aquell estiu va fitxar per la Fiorentina amb la qual va baixar a la Serie B. Tot un internacional com ell va actuar a la segona categoria i va assolir l'ascens abans de deixar el club per tornar a Mönchengladbach.

Aquell estiu es va disputar el mundial dels Estats Units i Effenberg era una de les estrelles. Però va ser gairebé el seu final amb la Mannschaft. En el tercer partit, contra Corea del Sud, Alemanya guanyava per 3-0 i els coreans van estar a punt d'igualar. L'afició va començar a escridassar l'equip i Effenberg els va aixecar el dit cor en senyal de menyspreu. Des de llavors, a Alemanya, fer aquest gest s'anomena "Effe". A ell li va suposar ser expulsat de l'equip. Només hi va tornar el 1998 per disputar-hi dos amistosos.

La carrera d'Effenberg es va rellançar a Mönchengladbach, amb una Copa, i amb la seva tornada al Bayern, el 1998, en què ja jugava totalment d'organitzador. Hi va guanyar tres lligues i, sobretot, hi va disputar dues finals de la Champions. En la primera, derrota cruel contra el Manchester United a Barcelona amb els dos gols en el descompte. En la segona, triomf contra el València, amb gol seu a la final, de penal, i llavors transformant el seu a la tanda. El 2002, ja amb 34 anys, va fitxar pel Wolfsburg, on es va retirar.

A part del tema del dit, la carrera d'Effenberg ha estat esquitxada d'escàndols, com la història que va mantenir amb la dona del seu company del Bayern i la selecció, Thomas Strunz. Va provocar el divorci de la parella i ell va fer el mateix per acabar casant-se amb la seva anterior amant. O en el llibre de memòries que va escriure, en un passatge del qual titllava de "cagat" Lothar Matthäus. Ara segueix imposant càtedra amb unes opinions que mai no passen desapercebudes.