Alemanya Federal, 2- Dinamarca, 0 (Euro 88-Primera fase)

228. Olaf Thon (2-0)

La dècada dels vuitanta i una bona part de la dels noranta, coincidint amb els últims anys de separació i amb la reunificació del país, Alemanya Federal va disposar d'una inacabable nòmina de centrecampistes d'una gran qualitat. Jugadors com Thomas Hässler, Pierre Littbarski o Andreas Möller fugien de l'estereotip de mitjos físics. Molts d'ells eren de baixa estatura, però guardaven a les seves botes una fantàstica visió que els permetia nodrir de pilotes els davanters. Un d'aquests, tot i que més intermitent a la selecció que d'altres companys seus, era Olaf Thon.

Nascut a Gelsenkirchen, Thon va ser una llegenda al Schalke 04, al qual va iniciar i acabar la carrera tret d'un període de sis anys a l'inevitable Bayern. Tot i que era baix, 1.70 metres, el seu pes en els partits era molt gran. Destacava per una gran conducció i també per un esplèndid xut des de llarga distància. Va debutar al primer equip amb disset anys quan el Schalke era a la segona categoria i, amb catorze gols, va col·laborar a l'ascens de l'equip. A més, va començar a ser conegut en una semifinal de Copa contra el Bayern, que va acabar amb un espectacular empat a sis gols al Parkstadion. La derrota per 3-2 a la tornada va evitar que jugués la primera final.

Però va poder debutar a la màxima categoria, en què no va baixar mai dels vuit gols les quatre primeres temporades, i va estrenar-se amb la selecció en la fase de classificació per al mundial de Mèxic. Va anar convocat a la fase final, tot i que Franz Beckenbauer no li va donar cap minut. Thon, però, va anar millorant i va tornar a entrar a la llista per a l'Eurocopa del 88. A més, era un estiu especial, ja que havia fitxat pel Bayern per a la campanya següent.

El gol

Alemanya va debutar contra Itàlia amb un empat a un gol i amb ell de titular. Va repetir el segon dia en un partit molt especial, al seu estadi fins aleshores, el Parkstadion, contra Dinamarca. Era la revenja de la derrota al mundial de Mêxic de dos anys enrere i Jürgen Klinsmann es va començar a treure l'espina amb un gol a l'inici del partit. Aquest es va mantenir igual fins al tram final i, en el minut 87, va arribar el moment de Thon en una acció inesperada.

Perquè ningú no espera que un jugador d'1.70 metres pugui rematar directament un servei de córner envoltat de torres. Però així va ser. Littbarski va fer un llançament de cantonada al punt de penal i, allà, el petit Thon es va elevar per damunt dels 1,90 metres d'Ivan Nielsen i va superar Schmeichel i els dos defenses que cobrien els pals. El centrecampista va jugar tots el minuts possibles del torneig, amb victòria posterior contra Espanya i decepció amb la derrota contra els Països Baixos a la semifinal per culpa d'un gol de Van Basten.

Però començaven grans anys a nivell de títols. En sis temporades va guanyar tres lligues i una Supercopa amb el Bayern i, a més, el 1990, es va proclamar campió del món, tot i que el seu protagonisme es va reduir a sis minuts contra Colòmbia i al partit sencer de semifinals contra Anglaterra en què, a més, va anotar el seu xut de penal en la tanda, l'últim dels alemanys. No li va servir per jugar la final.

La seva presència va començar a baixar en l'equip nacional i no va anar ni a l'Eurocopa del 92, ni al mundial del 94, ni a l'Euro 96, guanyada pels germànics. El 1994 havia tornat al Schalke on, amb 31 anys, va guanyar una recordada UEFA contra l'Inter, l'únic títol europeu del club. L'any següent, a més, va ser convocat per Berti Vogts per al mundial de França, el seu últim gran torneig, tot i que la seva presència no va ser-hi gaire destacada, actuant-hi en tres partits. Ja feia anys que havia reconvertit la seva posició i ara utilitzava la intel·ligència per actuar de lliure en defensa de cinc, com també va fer Matthäus. Es va retirar als 36 anys, el 2002. Les lesions el van crucificar els últims anys i no va poder ser present en les dues finals de Copa guanyades pel Schalke, contra el Leverkusen i l'Union Berlín. Però els títols són al seu palmarès.