Grècia, 1- Rússia, 0 (Euro 2012-Primera fase)

244. Giorgos Karagounis (1-0)

Grècia va viure el seu millor moment futbolístic de la història amb el sorprenent títol de campió de l'Eurocopa del 2004. Alguns dels seus jugadors ja actuaven en equips estrangers i, fins i tot, en alguns d'importants, però per a molts d'altres es va obrir un camí insospitat abans d'aquell èxit. De tots, segurament, qui va tenir una carrera més sòlida va ser un centrecampista que, sota un cos de futbolista rocós i dur, amagava una gran qualitat. Era Giorgos Karagounis.

Els vuit anys entre el títol del 2004 i el campionat del 2012, que ja va enganxar Karagounis amb 35, van ser força moguts per al jugador. Quan es va proclamar campió europeu jugava a l'Inter i, en els anys posteriors, va actuar també al Benfica, amb el qual va ser protagonista amb Ronald Koeman i Fernando Santos a la banqueta, però sense guanyar cap títol. El 2007 va fitxar pel Panathinaikos, l'equip del qual havia sortit per iniciar l'aventura italiana, i allà s'hi va estar fins al 2012. Enmig, participació a l'Eurocopa del 2008 i al mundial del 2010, tots dos amb eliminacions a la primera fase.

L'estiu del 2012, ja amb una avançada edat en què molts pensen en la retirada o, directament, ja han plegat, havia iniciat un pas arriscat. El Fulham, equip de la Premier League, el fitxava per a la següent temporada i ell va voler demostrar, a l'Eurocopa, que es trobava en forma. Grècia hi assistia per tercer campionat consecutiu, ara amb el seu exentrenador del Benfica, Fernando Santos, a la banqueta. El torneig va començar un empat a un contra un dels amfitrions, Polònia, en un partit en què Karagounis va ser el dolent de la pel·lícula. Amb 1-1 al marcador, va fallar un penal aturat pel porter suplent dels locals, Tyton, en una acció que havia acabat amb l'expulsió del titular, Szczesny. El torneig va seguir amb una derrota davant de la República Txeca per 1-2. Calia superar Rússia en el tercer partit per arribar als quarts de final.

El gol

Els russos, que havien iniciat el campionat apallissant Txèquia i acumulaven quatre punts, en tenien prou amb un empat. Però al llindar del descans, quan tothom ja pensava en la mitja part, van cometre una errada que, fins i tot, va sorprendre el realitzador televisiu. Quan aquest va connectar amb l'acció, Karagounis ja s'havia plantat sol davant de Malafeev, al qual va superar amb un xut creuat. En la repetició es va poder observar que havia estat el centra Ignashevich qui havia intentat salvar una pilota que sortia per la banda amb tan poc encert que la va deixar franca perquè Karagounis avancés davant del lateral Zhirkov i marqués el que seria l'únic gol del partit. D'aquesta manera es redimia del penal errat en l'estrena.

Perquè ja se sap que si Grècia ha de defensar, ho farà amb ungles i dents. La mala notícia per al futur jugador del Fulham va ser que a la segona part va veure una targeta groga que li va impedir disputar els quarts de final contra Alemanya. El duel contra els teutons va tenir rebombori mediàtic perquè va tenir lloc durant la gran crisi econòmica a Grècia i contra el país que manava a la Unió Europea i que més restriccions li volia imposar. El duel entre l'Europa rica i la pobra el van acabar guanyant els alemanys per 4-2, tot i que l'orgull hel·lènic va aguantar fins ben entrada la segona meitat.

L'incombustible Karagounis encara va aguantar jugant a futbol dos anys més al Fulham, amb 39 partits i un gol en una competició tan exigent com la Premier. Volia resistir fins al següent mundial, el de Brasil. Grècia s'hi va classificar després de desfer-se de Romania en un play-off. I ell ja tenia 37 anys. Va veure com, per primera vegada, Grècia es classificava per als vuitens de final d'una Copa del Món gràcies a una agònica victòria sobre Costa d'Ivori amb un gol de penal de Samaras a l'últim minut. En la segona ronda, empat a un, també agònic, amb gol a l'últim minut de Papastathopoulos contra Costa Rica. Però la tanda de penals va ser contrària. Els centreamericans es van classificar per culpa d'una errada de Gekas en el quart penal. El cinquè segurament l'hauria llançat Karagounis. Hauria estat una bona manera d'acomiadar-se del futbol, però aquell xut no es va arribar a produir mai.