Països Baixos, 4- França, 1 (Euro 2008-Primera fase)

249. Dirk Kuyt (1-0)

Hi ha jugadors que durant tota la seva carrera actuen en una sola posició. Solen ser centrals, migcampistes de distribució o davanters centres, les posicions que, tret dels porters, semblen les més específiques en un equip. Per això, que un ariet es pugui reciclar, quan ja està establert a l'elit, a una demarcació com la d'extrem o migcampista de banda, amb la càrrega de treball, sobretot defensiu, que això suposa demostra la seva capacitat d'adaptació i també de sacrifici per a l'equip, ja que deixa de marcar molts gols per temporada en benefici del grup. És el que va succeir el 2008 amb el neerlandès Dirk Kuyt.

Nascut a Katwijk, una població de platja propera a La Haia, es va formar al Quick Boys, un equip de categories inferiors del país i l'Utrecht el va fitxar amb divuit anys. Era un típic davanter centre tanc, de bones condicions físiques i gran rematada, però amb bons moviments de caiguda a banda, gens estàtic. En la seva última temporada va cridar l'atenció del Feyenoord, ja que havia anotat vint gols a la lliga i l'equip va ser campió de Copa, i va ser fitxat per un dels grans del futbol del país. A Rotterdam es va sortir durant tres temporades, sobretot en la segona, en què va anotar 29 gols. Va ser triat millor jugador del seu país el 2006 i això li va valer el traspàs al Liverpool.

Amb la selecció també havia debutat el 2004 i ja havia disputat una gran competició, el mundial d'Alemanya del 2006, amb alguna titularitat inclosa. L'àmplia nòmina de davanters dels Països Baixos en aquell moment li significaven molta competència i el mateix li va passar al seu equip. Kuyt va fer un bon primer any a Anfield, amb dotze gols a la lliga i un d'ells a la final de la Champions, perduda contra el Milan a Atenes. Però la presència de Fernando Torres com a davanter centre li podia restar minuts. Aleshores, Rafa Benítez, confiant en la seva versatilitat, quan ja tenia gairebé 28 anys, li va endarrerir la posició i li va obrir un altre món. La seva capacitat de sacrifici va provocar que s'adaptés a jugar a la banda i, pocs mesos després, va ser convocat per a l'Eurocopa per Marco van Basten.

El gol

I és on va començar a jugar en una selecció amb un 4-2-3-1 en què tres mitges puntes (ell mateix, Sneijder i Van der Vaart) escortaven Van Nistelrooy. L'equip taronja va enlluernar guanyant Itàlia per 3-0 en el primer partit i el segon va ser contra França, a Berna. El 4-1 final va ser enganyós i el partit també va ser agredolç per a Kuyt. Va començar molt bé perquè va obrir el marcador als deu minuts en una acció que va recordar els seus temps, no tan llunyans, de davanter centre.

L'acció va ser totalment simple. Un córner favorable als Països Baixos va ser llançat a cama canviada per Van der Vaart. Els francesos van cometre l'errada de destinar un davanter, i per tant no gaire bo defensivament, com Florent Malouda a marcar Kuyt. Aquest no va tenir problemes per superar-lo físicament i, des de molt a prop, afusellar amb el cap el porter Coupet. El partit va tenir dues cares per a ell ja que els francesos van jugar molt millor i van merèixer empatar. Van Basten va fer canvis després del descans i ell va ser un dels perjudicats perquè entressin Robben i Van Persie. El resultat va ser tot de contraatacs que van eixamplar el resultat fictíciament.

Kuyt no va ser titular en el tercer partit, en què el tècnic va fer descansar jugadors, però sí en els quarts contra Rússia. Va ser rellevat al descans per Van Persie i ja no va actuar més, perquè la seva selecció va quedar eliminada. De tornada, en la seva nova posició es va estar quatre anys més a Liverpool, on va arribar a ser molt apreciat i estimat per la seva entrega. Lamentablement, només hi va guanyar una Copa de la Lliga. Enmig, va ser fix en la selecció neerlandesa que va arribar a la final del mundial de Sud-àfrica. Va estar molt a punt de ser campió del món en un torneig en què va anotar un gol, en el debut contra Dinamarca. Dos anys després, a punt de fer-ne 32, ja va ser suplent durant dues estones en el fracàs taronja de l'Eurocopa 2012, amb eliminació a la primera fase.

Aquell estiu, Kuyt va rascar el seu últim contracte a l'estranger, al Fenerbahçe, on va ampliar el palmarès amb una lliga, una Copa i una Supercopa i sense tants lligams tàctics com amb el Liverpool. El 2014 encara va tenir una última alegria internacional. No va jugar a l'inici, però va ser important per a Louis van Gaal en una selecció veterana que va ser tercera al mundial de Brasil, el cant del cigne de tota una generació. L'estiu posterior, Kuyt va començar a desfer el camí. Va tornar al Feyenoord, on va tornar-se a sentir davanter centre durant dos anys. En el primer d'ells va anotar 19 gols i va guanyar la Copa. En el segon, en va fer menys però l'equip va proclamar-se campió de lliga després de divuit anys. Es podia haver quedat a disputar la Champions, però amb 36 anys va decidir que era moment de tornar a casa, a Katwijk, i posar-se la camiseta blanc-i-blava del Quick Boys, ni que només fos per alguns partits, per dir adeu a la seva passió.