Croàcia, 0- Portugal, 3 (Euro 96-Primera fase)

254. Domingos (0-3)

En un futbol com l'actual, en què els entrenadors valoren molt els jugadors versàtils, aquells que poden ocupar diverses posicions al camp i fer diferents funcions per a l'equip depenent de les necessitats d'un joc que varia dins del mateix partit, han quedat en desús els especialistes. A la història, hi ha hagut futbolistes que han estat espectaculars fent certa cosa millor que els altres. O xutaven bé, o marcaven bé el rival o feien gols. N'hi havia que no tenien ni grans qualitats físiques, ni tècniques, però que eren oportunistes i, encara més, ho eren quan jugaven a un equip i quan en marxaven, el seu rendiment ja no era el mateix. Va ser el cas d'un gran golejador del Porto, Domingos Paciencia.

Perquè les seves xifres als dragoes van ser espectaculars, amb 105 gols en 264 partits a la primera divisió portuguesa. Va néixer a Leça de Palmeira, localitat adscrita a Matosinhos, pocs quilòmetres al nord de Porto. Va entrar en les categories inferiors del conjunt blanc-i-blau en el qual va debutar el 1987, just la temporada següent que l'equip havia guanyat la seva primera Copa d'Europa. El tècnic, Tomislav Ivic, el va triar per rellevar una llegenda del club com Fernando Gomes i, tot i una certa irregularitat. se'n va anar sortint.

La temporada 1990-91, ja amb Ivic fora del club, va estar a punt de ser màxim golejador del campionat. Va anotar 24 gols, però va ser superat per una anotació pel benfiquista Rui Aguas. Després d'uns anys poc encertats, en va enganxar dos de molt bons, entre el 1994 i el 1996, en què va marcar 19 i 24 vegades, respectivament.

Amb la selecció, la seva presència havia estat molt intermitent. Però en la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1996, el tècnic, Antonio Oliveira, havia confiat en ell. Havia marcat sis gols en deu partits i Portugal, després de superar en la classificació les dues Irlandes, entrava en un gran torneig per primer cop des del mundial del 1986. Domingos, en el seu millor moment, va entrar a la llista.

Però no va ser titular. El tècnic preferia apostar per Joao Pinto i Ricardo Sá Pinto, del Benfica i de l'Sporting, respectivament, en punta, i amb Figo i Rui Costa per abastir-los de pilotes. Portugal va debutar amb un empat contra Dinamarca (1-1). Domingos hi va jugar 28 minuts. En el segon partit, triomf contra Turquia sense presència del davanter. El tercer era contra Croàcia, vital per determinar el primer lloc del grup.

El gol

Domingos va tornar a ser suplent i va veure com Figo i Joao Pinto marcaven dos gols a la primera part que deixaven el resultat molt encarrilat. Ell va entrar al camp a la mitja part, en el lloc de Sá Pinto, i va disputar uns bons minuts, amanits amb un dels gols més estúpids dels que apareixeran en aquesta llista però que demostren la seva capacitat d'aprofitar els errors rivals.

Els croats, que havien quedat desconcertats pel marcador, es passaven la pilota en fase defensiva sense gaires ganes d'avançar. El central Pavlicic va voler llançar una passada llarga, però la va fer rebotar en Bilic, que estava d'esquena. La pilota va quedar solta i Domingos, que sempre voltava per allà, va aprofitar-ho per recollir-la, avançar cap a l'àrea i batre el porter Mrmic d'un xut creuat. Era el 0-3 definitiu que deixava Portugal com a campiona de grup.

Domingos va tornar a jugar en els quarts de final contra la República Txeca. Va sortir amb 0-0 al marcador i, des del camp, va veure com un gol de Poborsky deixava fora el seu equip del torneig. Tenia 27 anys, una edat en què encara hi ha futur esportiu, però va ser el seu últim duel en un gran torneig internacional. De fet, només jugaria quatre partits més amb la selecció en els anys següents.

El 1997 va decidir abandonar la seva zona de confort i fitxar per un equip d'una altra lliga. El va contractar el Tenerife, però no s'hi va acabar d'adaptar, tot i estar-hi dues temporades en què va marcar només set gols. El 1999, amb trenta anys, va tornar al Porto, on el seu rendiment ja no va ser el d'abans. Es va retirar dues temporades després havent guanyat set lligues i cinc Copes amb l'equip de la seva vida.

Després va iniciar una carrera d'entrenador que va tenir el seu punt culminant el 2011. Com a tècnic del Braga va portar l'equip fins a la final de la Lliga Europa. L'oponent a Dublín no podia ser un altre sinó el Porto, que va endur-se el partit amb un cop de cap de Radamel Falcao. Després, Domingos va fitxar per l'Sporting, d'on va ser rellevat al cap d'una temporada i mitja. Novament, la seva primera aventura a l'estranger va ser a Espanya. No es va haver de moure gaire, ja que el va contractar el Deportivo de la Corunya, però en va marxar al cap de sis partits de manera sobtada. Després, va entrenar a Turquia, a Xipre, al Vitoria Setúbal i al Belenenses. Encara no s'ha pogut asseure a la banqueta del seu Porto, l'equip en el qual marcava gols sense parar.