Eslovènia, 1- Espanya, 2 (Euro 2000-Primera fase)

242. Joseba Etxeberria (1-2)

Alguns jugadors es troben còmodes en un entorn i no el deixen en tota la seva carrera esportiva. És possible que fitxant per un equip de superior categoria, per qualitat, haguessin arribat més lluny, però també hi ha casos en què passa tot el contrari. Hi ha molts exemples de jugadors bascos que fan tota la carrera a Euskadi i no necessiten res més, tot i que hagin hagut d'afrontar un canvi d'aires traumàtic dins del mateix ecosistema. Va ser el cas de Joseba Etxeberria.

Conegut com "El poltre d'Elgoibar", per la seva potència concentrada en un cos de no gaire alçada, Etxeberria era el diamant del planter de la Reial Societat. Va debutar-hi la temporada 1994-95 amb dos gols en set partits i aquella primavera, a Qatar, es va proclamar màxim golejador del mundial sub-20, amb set gols en sis partits i formant una dupla amb molt futur amb el madridista Raúl. Però l'estiu del 1995 va arribar el que molts van considerar una traïció. L'Athletic de Bilbao, el gran rival de la Reial, va pagar 550 milions de pessetes, 3,3 milions d'euros, una quantitat aleshores desorbitada, per un jugador juvenil de 17 anys. I així, Etxebarria va passar de ser la perla d'Anoeta a convertir-se, amb els anys, en un símbol a San Mamés.

Perquè hi va estar quinze temporades, en què no va aconseguir cap títol i, en algunes ocasions va estar més a punt del descens que del cap de la classificació. Però no va deixar de ser mai un lleó, malgrat les oportunitats de marxar de Bilbao, que no li van faltar. Es tractava d'un fals extrem, un jugador ràpid en les pilotes a l'espai, però també amb una bona relació amb el gol, tot i que intermitent. En el seu millor any a la lliga, la temporada 2002-03, va arribar-ne a marcar catorze.

Amb la selecció tampoc no hi va tenir una presència constant. Hi va debutar, de la mà de Javier Clemente, en el mundial de França 98, amb una suplència i dues titularitats en l'eliminació en primera ronda del campionat. Per a l'Eurocopa 2000, tampoc no va jugar sempre amb Camacho, entrenador amb més tendència a actuar amb jugadors que la demanaven al peu i no a l'espai. Però va entrar a la llista per a la seva primera Eurocopa, la del 2000.

El gol

Etxeberria va ser titular en el primer partit, amb derrota sorprenent contra Noruega. Calia vèncer Eslovènia en el segon duel, que va començar bé, amb un gol de Raúl. Però Zahovic va empatar a la segona part i va amenaçar de deixar els espanyols en una molt mala situació. El neguit va durar dos minuts i es va acabar després d'una gran jugada del millor jugador d'Espanya en aquells moments.

Era el valencianista Gaizka Mendieta, que havia conduït el seu equip a la final de la Champions d'aquell any, perduda contra el Reial Madrid. Va recollir una deixada d'Alfonso i va iniciar una conducció en què es va desfer de tres defenses que estaven junts primer. Després va fer un túnel a Milanic i va enviar l'esfèrica a l'espai per on entrava Etxeberria. Aquest, sense pensar-ho gens, va disparar al primer pal i va superar el porter Dabanovic. Seria el seu únic gol en un gran torneig internacional absolut.

Espanya va guanyar el partit. Va derrotar agònicament Iugoslàvia per entrar als quarts de final. Etxeberrria, tot i el gol del partit anterior, hi va ser suplent però va entrar de seguida en substitució del lesionat Fran. També va entrar des de la banqueta en la derrota contra França, en la primera eliminatòria, que va deixar l'equip fora del campionat.

No va comptar per a Camacho de cara al següent mundial, el de Japó i Corea, però el seu protagonisme amb l'equip estatal va créixer en el següent cicle. Amb un altre entrenador de l'escola de l'Athletic, Iñaki Sáez, va disputar vuit partits, amb dos gols, de la fase de classificació per a l'Eurocopa de Portugal del 2004, en què Espanya va haver d'entrar-hi guanyant una repesca.

En aquesta eliminatòria va anotar un gol contra Noruega, en la revenja de l'anterior torneig continental. En la fase final va jugar en el debut, amb curta victòria contra Rússia, i va pagar els plats trencats del mal joc. En el segon enfrontamen, contra Grècia, va jugar només mitja part i en el tercer, contra Portugal, ja no va saltar al camp. Espanya tornava a quedar eliminada en una primera fase d'un gran torneig. Dels tres que va jugar Etxeberria, va passar en dos. Només va arribar a jugar un partit d'eliminatòries en tota la seva carrera.

No havia ni fet 27 anys, però no tornaria a ser cridat més per la selecció en el posterior període, amb Luis Aragonés a la banqueta. Es va dedicar durant sis anys més l'Athletic, on ja en el seu crepuscle va arribar a disputar la final de la Copa del Rei del 2009, perduda per 1-4 contra el FC Barcelona. Es va retirar l'any següent i va iniciar una carrera d'entrenador que, de moment, l'han fet passar per l'Amorebieta i el Tenerife, en la seva primera aventura personal fora d'Euskadi. Ara entrena el Bilbao Athletic, tornant a casa, on sempre s'ha sentit més a gust i ha estat més valorat.