França, 2- Països Baixos, 3 (Euro 2000-Primera fase)

243. Boudewijn Zenden (2-3)

A la història hi ha hagut molts futbolistes que han començat jugant d'extrem i que, a mesura que han anat perdent velocitat i han millorat en resistència i comprensió del joc, han evolucionat cap a posicions més endarrerides, sobretot de lateral. Tot i que la seva carrera no va ser de primera figura mundial, aquest va ser el cas d'un jugador neerlandès que va actuar en grans clubs europeus i que va ser 54 cops internacional en una selecció de les més importants del món. Era Boudewijn Zenden.

Nascut a Maastricht, en una llengua de territori que els Països Baixos ocupen entre les fronteres amb Bèlgica i Alemanya, Zenden va començar la seva trajectòria esportiva fent de judoka seguint les passes del seu pare, però també va començar a jugar a futbol al club de la seva ciutat i aviat va entrar a formar part del planter del PSV Eindhoven, dels tres grans del seu país, el que quedava més a prop geogràficament. Esquerrà tancat, va explotar la seva velocitat per actuar d'extrem a banda natural i amb 18 anys va debutar amb l'equip de la Philips.

Hi va passar quatre temporades a ritme ascendent, amb moltes titularitats i gols. En va arribar a anotar tretze durant l'últim any. La seva explosió, durant la qual va ser triat jugador neerlandès de l'any el 1997, el va dur a ser convocat, amb 21 anys, per al mundial de França 98, en què va ser titular en la semifinal perduda contra Brasil i va marcar el gol taronja en la derrota contra Croàcia en el duel pel tercer lloc. Aquell mateix estiu va rebre l'oferta d'un dels grans d'Europa, el FC Barcelona de Louis van Gaal.

Al Camp Nou va tenir problemes per entrar en una davantera formada per Figo, Kluivert i Rivaldo. El seu primer any va ser dur, no va marcar cap gol i, a més, el nou tècnic va sorprendre mostrant a tothom com li ensenyava a centrar en els entrenaments, a un internacional neerlandès que tota la vida havia fet d'extrem. Llavors, Van Gaal li va buscar una nova posició. Ja que Rivaldo tendia a entrar cap al mig, necessitava laterals profunds i per això el va endarrerir. Amb la nova demarcació assumida va afrontar l'Eurocopa del 2000, a casa.

I no li va anar malament. El seleccionador, Frank Rijkaard, va assumir el canvi i el va situar de lateral en tots els partits. Els Països Baixos van arribar classificats a l'últim partit, a Amstedam, després de vèncer la República Txeca i Dinamarca. Amb França es jugava la primera posició del grup i el duel va ser espectacular.

El gol

Dugarry va avançar els gals i Kluivert va empatar tot seguit. A la mitja hora, Trézéguet va tornar a posar per davant els campions del món, però Frank de Boer, de falta directa, va tornar a igualar a l'inici de la represa. Només vuit minuts més tard, va aparèixer Zenden explotant la seva aparició a l'espai. Va ser en un xut llarg d'un porter de gran potència com Sander Westerveld. Buscava Kluivert, però no hi va arribar. La pilota va anar cap a l'àrea i Zenden va guanyar l'esquena a Karembeu, que l'havia de tapar, i va batre Bernard Lama, que substituïa l'habitual Barthez. El 2-3 ja no seria remuntat pels francesos i els locals van ser primers de grup.

Els Països Baixos van superar els quarts de final, apallissant Iugoslàvia per 6-1, però van caure en les semifinals davant d'Itàlia en la tanda de penals, en què Zenden va ser rellevat pel davanter Van Vossen en el setge infructuós dels amfitrions davant d'un rival amb deu homes. Amb la selecció només jugaria un partit més en un gran campionat, en l'Eurocopa de quatre anys després a Portugal, i en una posició més avançada. El fet que els Països Baixos no entressin al mundial del 2002, amb Van Gaal a la banqueta, el va perjudicar.

A nivell de clubs, no va ser mai ben valorat al FC Barcelona i el 2001 va iniciar un periple de sis anys a la Premier League, en què la seva condició física era molt tinguda en compte pels entrenadors. Primer va jugar al Chelsea pre-Mourinho, amb el qual va ser finalista d'una Copa. Després va fitxar per un Middlesbrough que tenia molts diners, amb el qual va guanyar una Copa de la Lliga. Finalment, va recalar al Liverpool de Rafa Benítez just després que els reds haguessin guanyat la Lliga de Campions en la remuntada d'Istanbul contra el Milan. Hi va guanyar una Supercopa d'Europa i una Copa i va disputar, de titular, la final de la Champions del 2007. Ja tornava a ser extrem, o en aquest cas centrecampista de banda. La va perdre contra el Milan per 2-1.

Als 31 anys, n'hi quedaven uns quants de futbol que va gastar entre dues temporades a l'Olympique de Marsella i dues més al Sunderland, en el qual es va retirar. I ho va fer de la millor manera, marcant contra el West Ham en el seu últim partit de professional. L'any següent, es va tornar a trobar amb Rafa Benítez, que entrenava el Chelsea, per ajudar-lo com a tècnic assistent. Zenden és un més dels jugadors que potser no van ser prou valorats en el seu moment per certa part de l'opinió pública, però que quan et pares a mirar, va acabar amb una carrera prou respectable i plena d'èxits i d'experiències en clubs grans.