Turquia, 0- Dinamarca, 3 (Euro 96-Primera fase)

241. Brian Laudrup (0-1 i 0-3)

Quan es porta el mateix cognom i s'és família d'un dels millors jugadors del món pot semblar que les coses han estat més fàcils per arribar al cim i que això ha ajudat a obrir portes. Però un cop s'hi és, has de lluitar contra les comparacions constants amb aquell que ha fet camí abans que tu, i encara més quan actues en la mateixa demarcació i el teu joc és similar. Cal molta personalitat per, sent germà de qui era, es pogués completar la carrera que va completar Brian Laudrup.

Perquè tot i no arribar al nivell de virtuosisme, ni de continuïtat del seu germà Michael, la trajectòria de Brian a l'elit va ser important, actuant en grans clubs i en grans competicions per seleccions amb bones actuacions. A més, va liderar Dinamarca al seu títol més important, l'Eurocopa del 1992, en un campionat en què no hi era l'estrella de la família.

Brian Laudrup, cinc anys més petit que el seu germà, va néixer a Àustria perquè en aquell moment el seu pare, Finn, jugava al Wiener Sport-Club de la capital del país centreeeuropeu. Mentre Michael ja havia arribat a la lliga italiana i feia passes a la Lazio i a la Juventus, Brian aconseguia dos títols nacionals a Dinamarca amb el Brondby, l'equip de la família. Ben aviat, als vint anys, va sortir a l'estranger. El va fitxar el Bayer Uerdingen i va acabar al gran club del país, el Bayern de Munic, amb el quan només va guanyar una Supercopa.

En aquell moment va arribar el seu gran triomf amb la selecció, als 23 anys va haver de liderar el país nòrdic en una Eurocopa per a la qual no s'havia classificat i a la qual havia renunciat Michael per desavinences amb el seleccionador, Richard Möller-Nielsen. Tot i no anotar cap gol, el nivell del petit dels Laudrup, amb un joc molt semblant al seu germà, amb més rapidesa i potser amb no tant de toc i de precisió, va ser molt alt i Dinamarca es va proclamar campiona.

Després d'aquell èxit, va provar l'aventura italiana, però no li va anar gaire bé. El primer pas va ser a la Fiorentina i després va ser cedit al Milan. Però el sistema de rotació d'estrangers, abans de la llei Bosman, que hi havia al club llombard el deixava sempre fora i va decidir no continuar-hi el desembre del 1993, just després que Dinamarca hagués quedat fora del mundial 1994.

Però a l'estiu següent se li va obrir el cel. Walter Smith, el tècnic del Glasgow Rangers, el va voler portar a Escòcia i allà va trobar el lloc que necessitava. En una lliga amb molta velocitat i amb uns sistemes tàctics no tan rígids com a Itàlia, Brian Laudrup va poder explotar tot el seu joc durant quatre grans temporades. Després de la primera, Dinamarca va guanyar un altre trofeu, la Copa de les Confederacions del 1995, en què va derrotar Argentina a la final, aquest cop amb els dos germans Laudrup al camp. Després, va arribar l'Eurocopa del 1996.

El gol

I tot i que Dinamarca no va repetir l'èxit de quatre anys abans, va ser on es va poder veure el millor Brian Laudrup. En el primer partit ja va marcar en l'empat contra Portugal (1-1). Després, va caure víctima del talent croat per 0-3. Calia vèncer Turquia en l'últim enfrontament i esperar resultats per entrar als quarts de final. I va ser a la segona part quan va sorgir el seu talent amb dues accions molt típiques del seu germà. Només havien passat quatre minuts quan una pilota llarga del porter Schmeichel va ser pentinada per Erik Andersen, que va trobar l'esquena dels defenses turcs. Brian Laudrup els va guanyar la partida, va desfer-se del porter Rüstü i va anotar el primer gol.

Vint minuts més tard, Allan Nielsen marcaria el segon gol i, sis minuts abans del final, en una acció similar, va arribar el tercer. Brian va intentar combinar amb el seu germà, Michael, a la frontal de l'àrea, Se'ls va avançar novament Andersen, qui va tornar la paret a Brian. Aquest es va perfilar davant del porter, va disparar i va tenir la fortuna que la pilota toqués en el defensa Alpay i despistés Rüstü.

Tot i el resultat, la victòria portuguesa en l'altre partit contra Croàcia va privar Dinamarca de passar ronda. Brian Laudrup va guanyar tres lligues i una Copa amb els Rangers i l'estiu del 1998 va ser d'emocions. Primer, perquè va fitxar pel Chelsea, que acabava de guanyar la Recopa. Després, perquè va afrontar el seu primer mundial i únic, el de França 98. Era el triat pel seu germà Michael per retirar-se i ell, amb 29 anys, li va seguir les passes, després d'un gran torneig en què Dinamarca va posar contra les cordes Brasil en els quarts de final. Brian Laudrup hi va marcar dos gols en les eliminatòries, en el triomf contra Nigèria per 1-4 i en la derrota contra els sud-americans, en una anotació que va ser icònica, el momentani 2-2, que va celebrar estirat a terra de costat i aguantant-se el cap amb la mà.

El petit dels Laudrup ja no es va tornar a posar més la camiseta vermella. Només va aguantar un any al Chelsea perquè va tenir els mateixos problemes que amb el Milan amb el sistema de rotació d'estrangers. Va lamentar no haver firmat aleshores pel Manchester United, tot i que havia rebut una trucada personal d'Alex Ferguson per fer-ho. Va tornar al seu país per jugar al Copenhaguen, però no s'hi trobava a gust i va firmar per l'Ajax, amb 30 anys. Segons ell, tenia fins a quinze ofertes, però pensava que allà és on havia d'actuar. Va fer un bon any, amb 15 gols anotats, però les constants lesions que tenia el van fer retirar-se molt jove, amb només 31 anys. Quan es parla de Laudrup, segurament, no es pensa en Brian, però observant la seva carrera queda clar que és un error.