Països Baixos, 3- Itàlia, 0 (Euro 2008-Primera fase)

246. Wesley Sneijder (2-0)

Ja fa molts anys que el futbol neerlandès no es fixa en les característiques físiques dels seus jugadors per saber si poden triomfar o no a l'elit, sobretot a l'escola de l'Ajax, Des de fa dècades, aquesta factoria exporta al món quantitats industrials de talent, tant del país com de l'estranger. Un dels millors de les últimes dècades, tot i que un punt irregular en les seves prestacions, ha estat un centrecampista que, tot i que només feia 1,70 metres, tenia un xut temible amb les dues cames. Era Wesley Sneijder.

El seu talent va ser molt precoç. Nascut a Utrecht, des de molt petit entusiasmava els amics i els pares d'aquests jugant pels carrers d'aquesta ciutat. Als set anys va ser captat per l'escola de l'Ajax. Els seus rectors van comunicar als pares que el veien molt petit, però que tenia tanta qualitat que l'acceptaven. A més, tenia força de voluntat. Aleshores només dominava una cama, la dreta. Amb l'esquerra tenia grans mancances. Va ser posant-hi hores i xutant la pilota moltes vegades contra un mur, quan acabava els entrenaments, que Sneijder va perfeccionar una tècnica de llançament amb els dos perfils que es va convertir en una de les seves senyes d'identitat com a futbolista.

Va anar passant per les categories inferiors del club i va debutar en el primer equip amb 18 anys, el 2002. Ja en la seva primera temporada va aconseguir quatre gols i va debutar a la Champions. Va ser titular en un partidàs de quarts de final de la competició, en què el Milan, posterior campió, va estar a punt de ser eliminat. El 2-2 de San Siro classificava l'Ajax, pel 0-0 de l'anada, però un gol de Tomasson, ex del gran rival, el Feyenoord, en el descompte va deixar els neerlandesos fora de la competició.

Gairebé al mateix temps va debutar amb la selecció, amb la qual va jugar sis partits entre l'Eurocopa del 2004 a Portugal i el mundial del 2006 a Alemanya. A l'Ajax va acabar la seva trajectòria el 2007, després de guanyar una lliga i dues Copes i el va fitxar el Reial Madrid. La primera temporada amb els blancs va anar molt bé, amb el títol de lliga i 9 gols en trenta partits. Va encaixar de seguida en el combinat de Bernd Schuster, on formaven una gran tripleta de neerlandesos amb Robben i Van Nistelrooy. En aquest context va arribar l'Eurocopa del 2008.

El gol

Els Països Baixos estaven en un grup complicat, amb Itàlia, França i Romania. Només en passaven dos. Amb Marco van Basten a la banqueta, en la primera fase els taronja van sublimar el joc de contraatac. Davant dels transalpins, vigents campions del món, es van avançar en una acció d'oportunisme de Van Nistelrooy al minut 26 i, només sis després, van protagonitzar una acció fulgurant que va representar el 2-0.

Va ser en un córner llançat per Pirlo que es va estar a punt de convertir en un autogol de Van Nistelrooy, situat al primer pal. Van Brockhorst, el lateral esquerre, va treure la pilota de sota la porteria i aleshores es va iniciar la contra perfecta i, segurament, el pitjor replegament defensiu de la història de la selecció italiana. El rebuig el va agafar el propi Sneijder, que va cedir l'esfèrica a Van der Vaart. Aquest va aixecar el cap i va veure tres sagetes desplegant-se. Una era el propi Van Bronckhorst, que no en va tenir prou de salvar el gol sinó que va iniciar una gran cursa i va recollir la passada. Va mirar al segon pal, ja a camp contrari, i va enviar una centrada llarga. Kuyt, que corria per la dreta, va arribar-hi i va deixar la pilota amb el cap al mig per tal que Sneijder, la punta de llança del contraatac, superés el porter Buffon en una acció d'ariet. Entre el gol salvat i el gol anotat, només 17 segons de diferència.

Els Països Baixos van guanyar el partit per 3-0, amb un tercer gol de Van Bronckhorst, precisament. Van derrotar França per 4-1 i Romania per 2-0 i es convertien en favorits al torneig. Però es van topar amb Arxàvin en estat de gràcia i Rússia els va deixar fora del torneig en els quarts de final. La segona temporada de Sneijder al Reial Madrid ja no va ser tan bona. Moltes lesions, acusacions de baixa forma i mals resultats, coincidint amb el creixement del primer Barça de Guardiola, el van empényer fora del club l'estiu del 2009. Ell no sabia que afrontaria el millor any de la seva carrera.

Perquè va fitxar per l'Inter i s'hi va trobar un José Mourinho que el va catapultar com a catalitzador del joc de l'equip que va guanyar el triplet. Insubstituïble per al tècnic portuguès, quan estava en condicions, va dirigir els neroazzurri a la lliga, a la Copa i a la Champions, en la final guanyada al Bayern a Madrid. A més, l'estiu següent va fer un gran mundial a Sud-àfrica. Només el gol d'Iniesta a Johannesburg va evitar l'any perfecte. Increïblement, va ser quart en la cursa per una Pilota d'Or que es va endur un Messi que no havia aconseguit cap dels grans títols de l'any, no com ell (Champions) o Xavi i Iniesta (el mundial).

Es va estar tres anys més a l'Inter, però sense Mourinho les coses ja no van ser igual. Com l'equip, va anar caient víctima de l'ascens al tron de la Juventus. El seu físic li fallava cada cop més. Va ser a l'Eurocopa del 2012, amb eliminació a la primera ronda, i va fitxar pel Galatasaray. A Turquia, sense tanta exigència, sobretot física, va tornar a rendir bé durant cinc temporades, més gràcies a la qualitat i al xut que no pas a un cos que ja no cuidava tant. Després de la segona, a més, va col·laborar amb sis partits jugats i un importantíssim gol contra Mêxic en els vuitens de final, al tercer lloc de la selecció al mundial de Brasil. Al 2017 va fitxar pel Niça, ja amb 34 anys, però només hi va jugar vuit partits abans d'iniciar un retir daurat a Qatar.