Turquia, 3- República Txeca, 2 (Euro 2008-Primera fase)

230. Jaroslav Plasil (0-2)

Disputar més de cent partits amb la selecció nacional del propi país, 103 concretament, no és pas fàcil i no han estat tants els jugadors que ho han aconseguit, tot i que la proliferació de partits internacionals provoca que cada vegada n'hi hagi més. Disputar quatre Eurocopes i un mundial, gairebé sempre de titular, i comptar per a tots els entrenadors que s'han tingut és a les mans de futbolistes que, en cas que no siguin estrelles, és perquè són molt professionals i sempre compleixen amb allò que se'ls demana. Va ser el cas del centrecampista txec Jaroslav Plasil.

Destacava per ser un autèntic pulmó al centre del camp, amb capacitat per arribar a l'àrea, tot i que no va passar mai de quatre gols en una lliga. Ell era més aviat el que lluitava, el que robava pilotes i també, per què no, el que construïa, feia feina d'intendència sempre apreciada pels tècnics. Nascut a Opocno, al nord-est del país, entre la frontera polonesa i la ciutat de Hradec Kralove, va créixer en aquest equip però molt aviat, als divuit anys, va ser fitxat pel Mònaco. El van cedir un any al Créteil, de Segona, i el seu retorn al principat va ser per la porta gran.

Perquè la temporada 2003-04 va intervenir en gairebé tots els partits de l'equip monesgasc a la Lliga de Campions, inclòs el 8-3 contra el Deportivo, en què va marcar un gol, i l'eliminació del Reial Madrid. En la final, no va comptar per al tècnic, Didier Deschamps, que el va mantenir a la banqueta, des d'on va veure la derrota per 0-3 contra el Porto.

Amb l'equip nacional va anar convocat el mateix any per a l'Eurocopa de Portugal sense haver disputat abans cap partit amb l'absoluta. Només hi va jugar setanta minuts, en la victòria contra Alemanya a la primera fase per 1-2. Era molt complicat entrar en el centre del camp de l'equip que va fer el millor joc del campionat.

A la tornada, es va consolidar al Mônaco, al qual jugava en ser convocat per al seu únic mundial, el 2006 a Alemanya. Hi va actuar en els tres partits, però l'equip va ser eliminat en la primera fase. L'estiu següent deixaria la seva zona de confort i buscaria créixer a la lliga espanyola, a les files de l'Osasuna. Al club navarrès és molt apreciat, tot i que només hi va estar dos anys. L'equip va evitar el descens per un punt en el primer i ell va ser convocat per a la seva segona Eurocopa, la de Suïssa i Àustria.

El gol

Les coses van començar bé, amb un triomf en el partit inaugural del campionat contra els suïssos, tot i que li va seguir una derrota davant de Portugal per 1-3 en un partit en què els txecs van merèixer moltíssima millor sort. El duel decisiu era contra Turquia, que arribava en la mateixa situació. A més, l'empat afavoria els otomans per diferència de gols. Va ser l'exemple de com es pot escapar una classificació quan ja sembla feta, tot i que el partit, per a Plasil, també serà recordat per haver-hi marcat el seu únic gol en un torneig internacional.

Els centreeuropeus s'havien avançat a la primera part amb un cop de cap del gegant Jan Koller i, al minut 18 de la represa, van semblar sentenciar-ho tot. Va ser en una gran centrada per la dreta de Libor Sionko. Els centrals turcs, preocupats de Koller, van anar a tancar-lo i van deixar lliure el segon pal. Allà, Plasil va guanyar l'esquena a Sabri Sarioglu, que havia entrat al descans i desatenia les seves obligacions defensives, es va llançar amb el peu esquerre, el dominant, per davant i va batre el porter Volkan.

Però el partit va acabar en tragèdia per als txecs per culpa de qui habitualment no fallava mai. El porter, Petr Cech, hauria pogut fer alguna cosa més en l'1-2 d'Arda Turan i definitivament molt més en el 2-2, en què va deixar caure a terra una centrada que tenia a les mans i va possibilitar l'empat de Nihat. El 3-2 del mateix davanter ja va ser la rematada final per a l'equip, que quedava eliminat quan quinze minuts abans semblava que ho tenia tot resolt.

Plasil va jugar un any més a l'Osasuna i, amb 27 anys, va tornar a França on va iniciar deu temporades seguides, fins al final de la seva carrera, al Girondins de Bordeus, que el fitxava després d'haver estat campió de lliga. Va arribar a quarts de final de la Champions, en què va ser eliminat per l'Olympique de Lió. Només hi va haver una interrupció en aquesta dècada, la temporada 2013-14, en què va jugar a la lliga italiana, al Catània, amb el qual va perdre la categoria.

La seva tercera Eurocopa va arribar el 2012, amb accés a quarts de final i eliminació a mans de Portugal per culpa d'un gol en el tram final de Cristiano Ronaldo, i l'última, el 2016, a França. Novament els turcs, amb una victòria per 0-2, li van barrar el pas de la fase d'eliminatòries. Va tornar a ser titular, com sempre en els últims deu anys amb l'equip nacional. Aquest cop no va poder marcar, com havia fet vuit anys enrere a Ginebra, amb aquella rematada que no va servir de res.