Països Baixos, 3- Alemanya, 1 (Euro 92-Primera fase)

229. Rob Witschge (2-0)

Hi ha jugadors que han de superar més obstacles que d'altres. O almenys això és el que sembla. Per arribar al millor moment de les seves carreres han d'emprendre aventures com ara abandonar el club que t'ha format i anar a l'etern rival o, fins i tot, superar la comparació amb un germà petit de qui tothom diu que té més futur que tu i que juga a un dels grans d'Europa. Però, de vegades, les tornes es giren i això és el que li va succeir en l'Eurocopa del 1992 al centrecampista neerlandès Rob Witschge.

La foto que il·lustra aquest escrit no és d'ell amb la camiseta taronja de la selecció perquè ningú, ni tan sols l'empresa que elaborava els cromos, no pensava que el gran dels Witschge seria convocat per al torneig. El bo, segons tothom, era el seu germà Richard, al qual va fitxar el FC Barcelona l'estiu anterior i s'acabava de proclamar campió d'Europa, tot i no haver disputat la final per lesió. Però ell, Rob, havia fet un bon final de campanya amb el Feyenoord, l'equip al qual havia anat a parar després de sortir del planter de l'Ajax.

Perquè els Witschge són d'Amsterdam i van créixer al planter del quatre cops campió d'Europa. Rob hi va començar bé la carrera i va arribar a ser titular en la final de la Recopa guanyada al Lokomotiv de Leipzig a Atenes, el 1987, amb el cop de cap de Van Basten. A Saragossa el recorden bé, ja que els neerlandesos van eliminar el conjunt aragonès a les semifinals d'aquell torneig. Dos dels sis gols de l'Ajax entre els dos partits els va marcar ell. Rob Witschge va tornar a jugar la final de la Recopa de l'any següent, que els d'Amsterdam van perdre contra el Malines, i va decidir fitxar pel Saint-Etiènne.

Hi va jugar dues temporades. La primera va anar molt bé, amb nou gols anotats gràcies a una gran cama esquerra, però en la segona va tenir menys intervenció i va decidir tornar al seu país. La millor oferta que va tenir va arribar de Rotterdam i no va dubtar de jugar al Feyenoord, el gran adversari històric de l'Ajax. En els dos primers anys no va guanyar la lliga i, paral·lelament, va veure com el seu germà Richard creixia a l'Ajax i el fitxava el Barça. Ell només havia jugat tres partits amb la selecció, però la primavera del 1992, tot va canviar. Les seves bones actuacions, amb títol de Copa inclòs i dos gols a les semifinals de la Recopa contra el Mònaco, li van valer la convocatòria. A més, era en el lloc del seu germà, que va pagar haver jugat poc a Barcelona, eclipsat per Koeman, Laudrup i Stoichkov.

El gol

Als Països Baixos els va costar guanyar el seu primer partit, contra Escòcia per 1-0 amb un gol de Bergkamp. En el segon, empat a cero contra la Comunitat d'Estats Independents, el nom per a l'ocasió de l'antiga Unió Soviètica. Calia vèncer Alemanya en el tercer partit per no patir. I en quinze minuts van arribar dos gols. Al tres, en un cop de cap de Frank Rijkaard, i en el quinze, el moment esperat pel gran dels Witschge.

Va ser en una falta molt llunyana comesa per Effenberg a Gullit, en bona posició per a un esquerrà. Habitualment, amb tants metres fins a la porteria, les xutava Ronald Koeman. Aquest cop, però, el defensa la va tocar en curt i Witschge va disparar no gaire fort. El problema per al porter Illgner va ser que Riedle es va moure de la barrera, va deixar un forat entre ell i Klinsmann i l'esfèrica, lentament i molt col·locada, va anar recta fins al fons de la porteria.

Alemanya retallaria la distància amb un gol de Klinsmann, però Bergkamp va sentenciar a un quart d'hora per al final. El rival en les semifinals seria Dinamarca, i els Països Baixos, vigents campions, eren els favorits, però el duel va anar als penals, després d'un 2-2, i una errada en el llançament de Van Basten va condemnar els oranje, tot i que Rob Witschge va anotar el seu, el quart de la tanda.

Amb la convocatòria per a l'Eurocopa van arribar bons moments per al germà gran, que va comptar per al següent seleccionador, Dick Advocaat, i va guanyar la lliga amb el Feyenoord l'any posterior. Al campionat del món, amb 28 anys, va veure com Brasil eliminava els Països Baixos. Només disputaria quatre partits més amb l'equip nacional i no podria coincidir amb el seu germà en l'Eurocopa del 1996, en què Richard, que s'havia recuperat al Girondins de Bordeus, sí que va ser convocat. Els germans, que actuaven en la mateixa posició i són esquerrans tots dos, es van anar alternant en quatre tornejos diferents i no van coincidir mai. A nivell de clubs, Rob Witschge va jugar a la seva nova casa, al Feyenoord, fins al 1996, abans de disputar dos anys a l'Utrecht i un a l'Aràbia Saudita abans de retirar-se. Va tornar a l'Ajax i a la selecció com a tècnic assistent dels seus excompanys Marco van Basten i John van't Schip, aquells amb els quals, sent tan joves, havia tocat el cel a Atenes.