Gal·les, 2- Eslovàquia, 1 (Euro 2018-Primera fase)

245. Gareth Bale (1-0)

Els futbolistes de gran potencial ho tenen tot per esdevenir estrelles del futbol mundial. Això sí, avui en dia, sense esforç i professionalitat, el graó que els pot convertir en icònics i històrics és impossible d'ascendir. Als entrenadors, segurament, aquests futbolistes són els que els treuen més hores de son, aquells que podrien aconseguir-ho tot posant-hi interès, perquè ja ho han fet en el passat, però que no acaben d'explotar al màxim, tot i que el seu palmarès llueixi ple de títols i hagin mostrat aparicions brillants. Pocs futbolistes en els darrers anys lliguen tant amb aquesta definició com el gal·lès Gareth Bale.

Bale té gens de futbolista ja que un tiet seu és el màxim golejador de la història del Cardiff City. Ell va començar a jugar a la capital gal·lesa i als deu anys va ser captat per un dels planters més prolífics d'Anglaterra, el del Southampton. En aquest equip va debutar com a professional a la Segona Divisió, The Championship, quan encara no havia fet ni disset anys i en la segona temporada ja es va consolidar com a lateral esquerre titular en uns Saints que es van quedar a una passa de la Premier. No va fer falta debutar a la màxima categoria per ser fitxat pel Tottenham per 14,7 milions d'euros, comptant incentius. A White Hart Lane es va convertir en estrella des del lateral.

Amb una potència brutal i una cama esquerra que era un canó, Bale es va convertir en un jugador determinant partit des de darrere, un fet poc habitual. Va ser en el tram final de les seves sis temporades al Tottenham quan se li va començar a buscar una posició més avançada davant de les seves ganes de fer gols i del cada cop menor sacrifici defensiu que mostrava. En l'últim curs a Londres va anotar 21 gols a la Premier. Dos anys abans havia debutat a la Champions, en què l'equip havia estat eliminat pel Reial Madrid. L'estiu del 2013, els blancs pagarien 101 milions d'euros per ell en el traspàs més gran de la història fins aleshores.

Però el cor de Bale és amb el seu país. Amb Gal·les és quan actua més motivat, però jugar en una selecció petita dificulta molt la classificació per als grans tornejos. El seu lideratge en l'equip nacional cada cop era més gran i la seva fama, també. En el seu primer any, un gol seu va ser decisiu per al triomf del Reial Madrid en la final de la Champions de Lisboa per 4-1. Va marcar el 2-1 a la pròrroga. També va marcar el gol que va determinar la victòria dels blancs en la final de la Copa contra el FC Barcelona (1-2). Aquests bons moments puntuals els barrejava amb grans etapes lesionat i amb una indolència penalitzada pel públic del Bernabéu en moltes ocasions. Ara ja s'havia establert com a atacant, preferiblement per la banda dreta per disparar amb l'esquerra.

Va ser en aquest moment quan va poder preveure que jugaria un gran torneig de seleccions. L'Eurocopa es va ampliar a 24 seleccions i Gal·les, per fi, es va classificar per al torneig aprofitant un grup dèbil, en què va ser segon darrere de Bèlgica, completat per Bòsnia i Hercegovina, Israel, Xipre i Andorra. Amb una altra Champions al sarró, la del 2016 a Milà, amb gol seu a la tanda de penals decisiva, va afrontar el torneig a França.

El gol

El primer partit de Gal·les en un gran campionat des de la participació en el mundial del 1958 va ser a Bordeus contra Eslovàquia. Les grades eren plenes de compatriotes i els britànics van trigar deu minuts a inaugurar el marcador en una de les accions preferides de Bale. Amb el temps va anar perfeccionant els llançaments de falta, tant amb potència, com aprofitant els estranys que fan les pilotes actuals. Va explotar aquestes virtuts en la primera ocasió de què va disposar.

Jonathan Williams va ser obstaculitzat i Bale va saber que la pilota era seva. Va apuntar, va xutar fort, l'esfèrica va superar la barrera i va fer un estrany que va sorprendre el porter Kozacik, que havia fet un pas fatal cap a la seva esquerra. Gal·les inaugurava el marcador. El partit va acabar amb triomf per 2-1 gràcies a un gol final de Robson-Kanu, després de l'empat momentani de Duda. Bale va marcar un gol en cadascun dels partits de la primera fase, amb derrota contra Anglaterra i triomf davant de Rússia. Després, el seu país va avançar fins a semifinals derrotant Irlanda del Nord i Bèlgica i va haver de claudicar contra Portugal. Les semifinals en el seu primer gran torneig no estaven malament.

Bale va tornar al Reial Madrid, on cada any semblava que en sortiria, però no ho feia mai. La seva relació tempestuosa amb Zinedine Zidane, el tècnic madridista, el va fer ser suplent en la final del 2018 a Kíev. En la del 2017, només havia jugat 17 minuts en la final guanyada contra la Juventus per 1-4 perquè sortia d'una lesió que, precisament, va coincidir amb el millor joc del seu equip d'aquella èpòca. En la final contra el Liverpool, va ser decisiu ja que, amb 1-1 al marcador, va anotar dos gols, un amb errada del porter Karius i un altre de xilena. Novament apareixia en els grans moments.

Gal·les no va anar al mundial de Rússia, però després de molts entrebancs sí que va entrar en l'Eurocopa del 2021. En aquesta fase, la seva desafecció pel Reial Madrid, al qual s'ha mantingut durant set temporades, el va fer aparèixer amb una pancarta en què anteposava la seva selecció i el seu passatemps favorit, el golf, al Reial Madrid. Fins que la pandèmia va fer marxar els aficionats dels camps, les escridassades contra ell eren habituals. Als 31 anys, la carrera de Bale és important, els moments estel·lars, enlluernadors, però tothom sap que, amb una mica més de sacrifici, ho hauria pogut ser molt més.