Dinamarca, 0- Croàcia, 3 (Euro 96-Primera fase)

252. Davor Suker (0-3)

Alguns jugadors de certs països superen el seu rol de simples futbolistes i es converteixen en símbols. Si, a sobre, els països són nous, s'han independitzat fa poc, el sentiment patriòtic encara sol ser més gran. Durant el naixement de la nova Croàcia, després de la guerra de principi de la dècada dels noranta, van ser importants els èxits esportius dels conjunts de bàsquet i de futbol, principalment. I el referent d'aquest últim esport va ser el davanter Davor Suker.

Perquè Suker era un dels integrants de la inoblidable selecció iugoslava que va guanyar el mundial juvenil de Xile, el 1987. En aquell conjunt, també entrenat per un croat, Mirko Jozic, hi havia fins a sis jugadors que després serien importants per al nou país: els defenses Pavlicic i Stimac, els centrecampistes Prosinecki, Boban i Jarni i ell mateix. A més, Suker havia estat a punt de quedar màxim golejador del torneig, amb sis gols, només superat pels set de l'alemany Witeczek. Aquest va marcar a la final, que va acabar amb empat a un, però va errar el seu tir a la tanda de penals, en què Suker sí que va marcar.

Suker també va defensar la selecció unificada als Jocs de Seül, el 1988, però no va ser cridat per al mundial d'Itàlia 90. Aleshores, encara jugava al Dinamo de Zagreb i un any després, quan va esclatar el conflicte, el va fitxar el Sevilla, el club que el va catapultar. Durant cinc temporades al club andalús els seus registres van ser espectaculars, amb 87 gols en totes les competicions. Paral·lelament, un cop independitzat, el seu país va començar a disputar la fase de classificació per a l'Eurocopa d'Anglaterra del 1996. I l'èxit va ser rotund. Croàcia, empatada amb Itàlia, va entrar al torneig fàcilment. A ell li arribava en la seva millor edat, 28 anys, i amb un contracte amb el Reial Madrid per a la temporada següent ja firmat.

El gol

Croàcia era una de les atraccions del torneig per ser la novetat i va començar bé, amb una victòria contra Turquia, tot i que mínima. El segon partit era contra Dinamarca i una victòria garantia la classificació. Va ser el primer recital de la nova selecció en el concert internacional, tot i que va fer falta esperar fins a la segona part. El mateix Suker va marcar en aprofitar un penal del porter Schmeichel a Stanic. Els danesos se'n van anar a l'atac i van rebre el segon gol al minut 81, de part de Boban. Va ser dos minuts abans del final quan Suker va marcar un gol icònic, però que hauria d'haver estat anul·lat.

Dinamarca ja buscava el gol a la desesperada, com a mínim per retallar la diferència en cas de possibles empats posteriors. Disposava d'un córner a favor i fins i tot Schmeichel va pujar a rematar-lo, però els balcànics van robar la pilota. Asanovic va veure Suker desmarcat i li va enviar una passada llarga mentre el porter reculava. El davanter estava sol, però en un clar fora de joc que no va veure l'auxiliar. Amb l'esfèrica als peus, va avançar mentre Schmeichel, que havia recuperat la posició, se li llançava a damunt per tapar espai. Aleshores, va aixecar el cap i li va enviar una vaselina perfecta que va significar el 0-3 i l'esclat de l'afició.

Croàcia presentava candidatura al títol, però va voler especular i va alinear suplents en el tercer partit, contra Portugal. Això li va suposar una derrota per 0-3, perdre el primer lloc del grup i creuar-se amb Alemanya en els quarts de final, quan de l'altra manera ho hauria fet contra una República Txeca que semblava més assequible. Els alemanys van vèncer per 2-1 i van deixar els croats fora del torneig.

Suker va iniciar tres campanyes amb el Reial Madrid, amb el qual guanyaria una lliga, en què va anotar 24 gols, i una Lliga de Campions. Just aquell estiu, es va consagrar internacionalment. Croàcia va quedar tercera al mundial de França i ell va ser el màxim golejador del torneig, amb sis gols. En sortir del Madrid, va jugar un any a l'Arsenal, un al West Ham i els dos darrers a l'històric Munic 1860. Enmig d'aquests dues temporades, va disputar el seu últim gran torneig, 64 minuts en la derrota contra Mêxic al mundial de Corea i Japó que va deixar el seu país fora del torneig.

Però la dimensió de Suker va anar més enllà de la seva faceta de futbolista. Des del 2012 és el president de la Federació Croata de Futbol. Amb ell al càrrec, la selecció ha gaudit d'una gran lleva de jugadors que la va portar al seu màxim èxit, el subcampionat del món a Rússia 2018. Ara, aquests futbolistes, molts d'ells ja veterans, afrontaran l'Eurocopa del 2021 com a l'última oportunitat de fer més gran encara un equip que va començar a caminar fa tres dècades amb mites com qui ara els presideix.