Portugal, 1- Grècia, 2 (Euro 2004-Primera fase)

226. Angelos Basinas (0-2)

Hi ha futbolistes a qui el millor èxit de la seva carrera els arriba quan aquesta ja ha arribat o ha superat a l'equador. Quan aquest triomf apareix de cop, sense esperar-ho, és possible que sigui el punt de partida cap a una evolució en la qual ja no pensava. En alguns jugadors, és el canvi de ser valorat a casa, en el club de tota la vida, a rebre ofertes fins i tot de l'estranger per créixer. És el que l'Eurocopa del 2004 va aportar al centrecampista Angelos Basinas.

Nascut a Spata, un poble de 12.000 habitants a vint quilòmetres d'Atenes, l'equip de Basinas fins als 29 anys va ser el Panathinaikos. Format al planter dels verds de la capital del país, va haver d'estar durant moltes temporades a l'ombra d'un Olympiacos que ha dominat la lliga en les primeres dècades del segle XXI. Va debutar a la competició el 1997, amb 21 anys, i s'hi va estar durant vuit temporades, en les quals va guanyar dues lligues i tres Copes. A més, va participar en força competicions europees amb el PAO i va accedir dos cops a la segona fase de grups de la Champions. La seva carrera semblava totalment estabilitzada.

Amb la selecció, va debutar en un amistós el 1999 i poc a poc va anar entrant en els plans de Vassilis Daniil primer, i després de l'alemany Otto Rehhagel, fitxat per la federació per intentar donar un salt de qualitat al futbol hel·lè. L'equip va estar lluny d'entrar al mundial del 2002, en un grup de classificació amb Anglaterra i Alemanya, però va sorprendre en la de l'Eurocopa del 2004, en què va quedar davant d'Espanya amb un recordat triomf a Saragossa, amb gol de Giannakopoulos. Basinas només hi va jugar cinc partits, amb tres victòries i dues derrotes, però la seva gran campanya 2003-2004 amb el Panathinaikos, amb doblet de lliga-Copa inclòs, va fer que Rehhagel comptés amb ell. En els amistosos pre-Eurocopa, va ser suplent en una derrota per 4-0 contra els Països Baixos i en una altra davant de Polònia per 1-0, però va entrar de titular en un triomf per 0-2 a Liechtenstein i ja no va abandonar el lloc de cara al debut.

El gol

Per tant, Basinas era dels onze triats per enfrontar-se a Portugal, a Porto, en el primer partit de l'Eurocopa lusitana. Com va succeir a la fase de classificació, el tramat defensiu i de centrecampistes dels grecs va fer que el favorit s'encallés i, a sobre, Karagounis va avançar els visitants al minut 7 de partit. El segon gol va arribar en una acció que demostrava la desesperació local.

Va ser en una pilota que el lateral Seitaridis va interceptar en una passada de Costinha a Cristiano Ronaldo. La va descarregar a Charisteas, qui va avançar i li va tornar al defensa un cop li va sortir Andrade al pas. Seitaridis va entrar a l'àrea, seguit pel mateix Cristiano i aquest, amb poca habilitat, se li va llançar al damunt, en acció propiciada també per la frenada del grec, i va cometre un penal diàfan. Va prendre la responsabilitat Basinas i, amb gran classe, va enganyar Ricardo i va allotjar l'esfèrica molt a prop de l'escaire. Els grecs van aguantar fins al final i el gol de Cristiano en un córner, en temps de descompte, va ser una anècdota.

Va ser el principi de la gran Eurocopa grega. Basinas, jugador de bona qualitat tècnica, de gran visió i de més que acceptable toc a pilota parada, no va jugar contra Espanya el segon dia, en un duel en què Rehhagel va preferir reforçar físicament el centre amb Katsouranis. Va tornar i es va lesionar a la primera part en la derrota mínima contra Rússia, que no va impedir la classificació per als quarts. Des d'allà, sempre titular en les tres victòries per 1-0 contra França, la República Txeca i en la final, novament contra Portugal, en què va llançar el córner que va rematar a la xarxa Charisteas.

Basinas va aguantar un any més a Atenes però l'Eurocopa havia projectat el seu joc al món i, el 2005, va ser fitxat pel Mallorca, just després d'una Copa Confederacions en què Grècia no va superar la fase inicial. Li va costar entrar en l'equip balear, ja que no va convèncer Héctor Cúper amb el seu joc, però l'arribada a la banqueta de Gregorio Manzano va suposar-li un respir. A partir d'aquella temporada, ja va ser un fix i s'hi va mantenir dues campanyes més, en què el Mallorca, sobretot en la tercera, va estar a punt d'entrar a Europa.

El centrecampista grec, ja amb 32 anys, va tornar a casa, però no al PAO sinó a l'AEK d'Atenes. Només va complir mig any dels tres que va firmar, ja que en el mercat d'hivern va rebre l'oferta del Portsmouth, que aleshores era a la Premier. La va acceptar i s'hi va mantenir fins a final de campanya, en què va viure la cara, la classificació per a la final de Copa, que ell no va jugar, i la creu, el descens a Championship.

Amb la selecció, va viure el cant del cigne de la gran generació del títol del 2004 el 2008, quan Grècia va perdre els tres partits, amb ell jugant-los, de l'Eurocopa de Suïssa i Àustria. El seu últim partit seria contra Israel, en la fase de classificació per al mundial del 2010, que els grecs van superar, però ell ja no. Amb 34 anys, no va ser convocat per Rehhagel i aquell estiu tant ell com Charisteas, la parella màgica de la final de Lisboa, van emprendre el camí a l'Arles francès, on es va retirar al cap de dos mesos després de jugar-hi només cinc partits.