França, 0- Itàlia, 2 (Euro 2008-Primera fase)

227. Daniele de Rossi (0-2)

La Roma ha tingut a la plantilla en els últims anys dos jugadors absolutament icònics. Un ha estat Francesco Totti, un One Club Man que és Déu a la Ciutat Eterna. Un coetani seu, a un nivell més baix, ha significat el mateix al centre del camp. Nascut també a la capital, només la va deixar al final per iniciar una exòtica aventura a Buenos Aires. És Daniele de Rossi.

De Rossi és gairebé set anys més petit que Totti, però la seva trajectòria és similar. Va jugar divuit temporades al club romanista, de les quals en setze va coincidir amb el davanter. Va marxar del club amb l'espina de no haver-hi guanyat mai cap lliga, només dues Copes i dues Supercopes. Era un centrecampista dur, dels que ocupava molt terreny de joc i amb molta capacitat de recuperació de pilotes. Un exemple de com gaudia fent-ho és el tatuatge d'un triangle envoltant un "tackle", acció en què el jugador entra dur amb el peu per davant per endur-se una pilota dividida.

Fill d'un altre exjugador de la Roma, Alberto de Rossi, va debutar el 2001 amb divuit anys en una ronda preliminar de Champions contra l'Anderlecht. Aquella temporada va tornar a actuar en quatre partits de lliga més, en què ja va marcar dos gols. Ser anotador no ha estat la seva principal característica, per posició damunt del camp. El seu màxim registre a la lliga han estat set gols, però disposava d'un bon xut de lluny i també d'una excel·lent arribada des de segona línia.

De Rossi també havia mostrat una gran trajectòria amb les seleccions inferiors. El 2004 va ser un gran any per a ell. Va guanyar l'europeu sub-21, amb un gol seu contra Sèrbia a la final, i va conquerir la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d'Atenes. Va perdre la semifinal contra Argentina però va superar Irak en el duel de consolació. El mateix any va debutar amb la selecció, en un amistós contra Finlàndia, i va actuar en vuit partits de la fase de classificació per al mundial del 2006. De Rossi, al costat de Totti, va ser campió del món a Alemanya. Ell hi va actuar en tres partits, entre ells la final, en què va entrar de suplent i va anotar un llançament en la tanda de penals decisiva.

Totalment consolidat, el nou seleccionador, Roberto Donadoni, va seguir confiant en ell i va arribar al següent campionat, l'Eurocopa del 2008. No va jugar el primer partit i l'equip va perdre per 3-0 contra els Països Baixos. L'entranador va fer canvis contra Romania, en un partit en què un gol de Panucci i un penal aturat per Buffon van evitar l'eliminació transalpina. El futbol els donava una altra oportunitat. Calia superar França en el tercer partit.

El gol

Era la revenja de la final del mundial de dos anys abans i qui perdia se n'anava al carrer. A més, un empat obria tot un mon de possibilitats, ja que els dos equips estaven igualats a gols marcats i rebuts. Potser caldria recórrer a les targetes grogues. No va fer falta. Un penal transformat per Andrea Pirlo a la primera part va obrir el camí dels italians, que van resoldre en una acció de rebot.

Va ser en una falta molt llunyana. De Rossi, que tenia un gran xut, ho va intentar i, a força de ser sincers, el seu xut segurament anava a fora. Però a la barrera francesa, tot i que en el vídeo es parla que és Henry qui toca l'esfèrica, finalment ho va fer Karim Benzema, situat en el segon lloc de la tanca. L'acció va despistar el porter Coupet i es va convertir en el 0-2 definitiu. Itàlia va passar a quarts, però es va topar amb Espanya i amb els penals, que aquest cop van ser esquius. A més, De Rossi va errar el seu llançament, el segon de la tanda, i marxava cap a casa amb frustració.

La seva carrera va seguir a la Roma fins al 2019, més o menys sempre igual, amb companys nous i amb esperances abans de començar la temporada que, amb més o menys sort, amb classificació per a la Champions o no, sempre s'esvaïen. Amb la selecció va participar a dos mundials, amb eliminació a la primera ronda a Sud-àfrica, en què va marcar un gol contra Paraguai en un córner, i Brasil, i també a dues Eurocopes. En la del 2012 va estar a prop del títol, però va perdre la final contra Espanya per 4-0. En la del 2016, tot anava bé fins que es va lesionar a una cuixa contra els mateixos espanyols en el partit de vuitens de final, guanyat per 2-0 en la revenja de quatre anys abans. No va poder actuar en l'eliminació per penals davant d'Alemanya.

El seu comiat de l'squadra azzurra, després de 117 partits i 21 gols, va ser amarg, l'eliminació davant de Suècia en el play-off que va impedir als italians anar al mundial de Rússia. De fet, en el partit de tornada a Milà va ser protagonista d'una imatge per al record quan es va negar a entrar a la segona part. El motiu era que volia que ho fes un altre davanter, el napolità Insigne, perquè faltava un gol per igualar l'eliminatòria. El seleccionador, Gian Piero Ventura, ja desesperat, li va fer cas.

I és que el caràcter de De Rossi és molt fort i és dels que fa pinya. El 2019 va decidir anar a jugar a Argentina, on va aconseguir una lliga amb Boca Juniors, tot i que no hi va tenir gaire transcendència. Abans, va tornar a demostrar els seus principis amb un altre acte emotiu. Va viatjar fins al lloc on està enterrat qui va ser encarregat de material en el mundial del 2006 i va deixar la medalla de campió del món damunt de la seva tomba.