dimecres, 7 d’octubre del 2020

Suècia, 5- Bulgària, 0 (Euro 2004-Primera fase)

248. Fredrik Ljungberg (1-0)

Sovint es diu que els millors futbolistes són aquells que procedeixen de les classes baixes, que s'han hagut d'espavilar per sortir endavant i han madurat més de pressa. Però és un estereotip de les èpoques en què el futbol era menystingut per aquests estrats socials. Alguns d'aquests, fins i tot, han tingut l'oportunitat de provar d'altres disciplines i iniciar estudis universitaris, fet que els pot ajudar a gestionar millor la seva vida un cop se'ls acaba la carrera esportiva. És el cas del centrecampista suec Fredrik Ljungberg.


Nascut a Vittsjö, un petit poble de poc més de 1.000 habitants situat a la part central del triangle que marquen les tres grans ciutats sueques, Malmö, Göteborg i Estocolm, als cinc anys va veure com els seus pares es traslladaven a viure a Halmstad. pràcticament a la costa. A ell no li va agradar gens, però aquesta mudança va ser molt bona per a a la seva formació. Perquè aquesta localitat, de poc més de 60.000 habitants, és reconeguda per la molta tria d'esports que hi ha. Ell va començar jugant a handbol, i com amb tot el que feia, va ser reconegut i, fins i tot, internacional en categories inferiors. Paral·lelament, els estudis li anaven més que bé, amb grans notes. Però ell tenia el futbol entre cella i cella i els seus pares li van permetre que el practiqués.

Així, el jove Freddie va començar a jugar amb les categories inferiors del Halmstads. Amb 17 anys va debutar com a professional amb vuit minuts disputats a l'estadi de la selecció, el mític Rasunda, contra l'AIK Solna. Tot anava molt ràpid. Ell pensava que podria compaginar estudis i esport. De fet, va iniciar tecnologia de la informació i economia, però ho va haver de deixar perquè tot era incompatible.

Jugador sobretot de banda, era molt vàlid en el centre del camp, en tàctiques de 4-4-2 tan usuals al futbol escandinau i també a Anglaterra en aquella època. Més endavant es va acostumar a un joc més associatiu. Li va venir donat pel seu fitxatge per l'Arsenal, el 1998. Buscava sempre l'espai i la seva velocitat li permetia desequilibrar. Als gunners hi va jugar nou temporades. La seva millor va ser la 2003-2004. Els londinencs ja havien aconseguit la lliga dos anys abans, en què el suec va ser triat millor jugador de tota la Premier League, però en aquell van entrar a la història ja que se la van endur sense perdre cap partit. Ljungberg va ser un dels imbatibles d'Arsène Wenger. En aquest entorn, i amb una gran edat, els 27 anys, li va arribar l'Eurocopa de Portugal.

El gol

Ljungberg ja havia participat en dos grans campionats, l'Eurocopa del 2000 i el mundial del 2002, amb presència irregular i sense haver anotat. De fet, no era un golejador. En el seu millor any en aquest aspecte a la Premier, el de la primera lliga guanyada, va arribar a les dotze dianes. Suècia havia arribat a l'Eurocopa superant la sorprenent Letònia, també classificada, Polònia i Hongria a la fase prèvia i va debutar a l'Estadi de l'Sporting de Lisboa contra Bulgària. El partit era una mena de revenja de la final de consolació del mundial del 1994, amb 4-0 per als escandinaus. En aquesta ocasió, els búlgars no s'assemblaven gens la seva millor selecció i ho van pagar des de l'inici.


El primer gol va trigar 32 minuts a arribar i va ser contra natura. En aquesta ocasió va ser el teòric davanter centre, Ibrahimovic, qui es va veure corrent la banda després d'una passada a l'espai de Svensson. La jove estrella de l'equip, acabada de fitxar per la Juventus, va aixecar el cap i va veure l'arribada de Ljungberg, que en aquell partit, com en molts, va ser alineat a l'esquerra. La passada de la mort va ser empesa pel jugador de l'Arsenal amb facilitat a la xarxa. Va ser el primer i únic gol de Ljungberg en una Eurocopa. En els grans campionats només en va anotar un altre, dos anys després, al mundial d'Alemanya contra Paraguai.

El partit el va guanyar Suècia amb facilitat per 5-0. Un empat contra Itàlia i un altre de molt polèmic contra Dinamarca, amb l'ombra del pacte, va classificar els nòrdics per als quarts de final. Va ser una bona opció per arribar a les semifinals, però van caure per penals contra els Països Baixos. Suècia també va ser eliminada a quarts, per Alemanya, en el següent mundial i l'últim gran torneig de Ljungberg va ser l'Eurocopa del 2008, amb eliminació a la primera ronda.

Però a l'Arsenal encara li faltava molt per fer. El 2006 va estar a punt de ser campió d'Europa, però va perdre la final contra el FC Barcelona. L'any anterior, l'equip havia guanyat la Copa i ell era portada a tot el món en convertir-se en model per una coneguda marca de roba interior. La seva imatge va traspassar les fronteres de l'esport.

En deixar l'Arsenal va jugar un any al West Ham i va iniciar molt aviat, amb només 31 anys, l'aventura de la lliga dels Estats Units, primer a Seattle i després a Chicago, Els darrers anys van ser d'experiències diverses, primer al mític Celtic de Glasgow, després al Japó, al Shimizu S-Pulse i finalment a l'exòtica lliga índia, al Mumbay City.

Ljungberg va iniciar una carrera d'entrenador com a assistent al Wolfsburg alemany el 2017 abans de tornar a la seva casa esportiva, a l'Arsenal, on va entrenar l'equip sub-23 i, fins i tot, el 2019, va agafar les regnes del primer equip després de la destitució d'Unai Emery i fins a l'arribada de Mikel Arteta, durant sis partits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada