Romania, 1- Espanya, 1 (Euro 84-Primera fase)

313. Francisco José Carrasco (0-1)

La selecció espanyola de l'any 1984 és una de les que ha necessitat menys, numèricament, per arribar més lluny. Després d'haver entrat a l'Eurocopa amb una impensable golejada contra Malta per 12-1 en l'últim partit de la fase preliminar, va plantar-se a la final del torneig amb tres empats i una sola victòria que, a més, va arribar a l'últim minut. Espanya només va anotar quatre gols en els cinc partits del campionat. El primer, a més, va arribar de penal i va ser obra de Francisco José "Lobo" Carrasco.

Era un extrem d'abans, dels que encaraven sempre el rival i buscaven l'un contra un. De vegades abusava de driblar massa, però era ràpid i tècnic i va ser titular al FC Barcelona durant la primera part de la dècada dels vuitanta, després d'haver esclatat en la final de la Recopa que els blaugrana van guanyar al Fortuna de Düsseldorf a Basilea, el 1979.

Amb la selecció, les seves aparicions van ser discontínues. No va comptar per a res per al seleccionador José Emilio Santamaria ni en la preparació, ni en la llista final per participar al mundial d'Espanya, el 1982. Després del fracàs en el campionat, i del canvi de tècnic, Miguel Muñoz hi va confiar molt més. Va intervenir en sis partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa de França, inclosa la golejada final, i va arrencar de titular el campionat en el partit que l'equip estatal va disputar a St. Etienne contra Romania.

El gol

I en el debut, demostrant que es trobava amb confiança, ja va prendre la primera responsabilitat. Al minut 21, Santillana va pressionar Ungureanu i li va provocar una pèrdua de pilota. Aquesta va caure en Señor, qui va anar avançant i va veure la desmarcada de Gallego. El madridista va entrar a l'àrea i va ser agafat pel porter Lung. Penal clar. Carrasco, jugador d'una forta personalitat, va recollir la pilota, la va plantar al punt fatídic i va anotar el primer gol del partit, enganyant el porter.

Tot i aquest bon inici, Espanya va acabar cedint un empat per culpa d'un gol de Boloni al cap de poca estona (número 341 d'aquesta llista). L'equip nacional va empatar el següent duel contra Portugal i va guanyar amb un miraculós gol de Maceda el tercer contra Alemanya Federal per 1-0. En les semifinals, empat a un contra Dinamarca i victòria per penals i, en la final, derrota per 2-0 contra França. Tres empats, una sola victòria i quatre gols a favor, dos dels quals del lliure. Carrasco va ser titular en tots els partits del que seria el seu únic gran torneig.

Tot i estar cinc anys més al FC Barcelona, les seves aparicions amb la selecció van ser comptades, intermitents, i com el seu joc, amb espurnes de brillantor. Només va jugar dos partits en la fase de classificació per al mundial de Mêxic, al qual no va assistir, i dos més en la prèvia de l'Eurocopa d'Alemanya. En un d'ells va aconseguir un sensacional gol en l'últim minut al Prater, contra Àustria, fonamental per a la classificació, en què va demostrar totes les seves virtuts com a regatejador i una gran tècnica individual. Tampoc no va ser convocat per Muñoz per al torneig europeu. Va aguantar un any a les ordres de Cruyff al FC Barcelona i va acabar la seva carrera al Sochaux francès i al Figueres.