Ucraïna, 0- França, 2 (Euro 2012-Primera fase)

290. Jérémy Menez (0-1)

Hi ha molts casos de jugadors que, per una raó o per una altra, no han pogut acabar de mostrar mai tot el seu potencial. De vegades són les lesions. D'altres, el caràcter particular d'alguns futbolistes. Normalment són esportistes d'una gran qualitat tècnica, que despertaven moltes expectatives quan eren joves i que han tingut èpoques bones, però que no han arribat a ser estrelles. Quan s'ajunten totes aquestes variables ens trobem casos com el del francès Jérémy Menez.

Campió d'Europa sub-17 el 2004 en una generació considerada d'or del futbol francès, amb noms com Benzema, Ben Arfa o Nasri (tots ells amb problemes extraesportius en les seves carreres i de caràcter no gaire senzill), Menez es va formar prop de París abans de ser professional amb el Sochaux. Però va començar a ser conegut amb el Mònaco, equip amb el qual va tenir les primeres lesions importants de la seva carrera. Malgrat això, la seva qualitat amb la cama esquerra va cridar l'atenció d'equips estrangers.Va semblar que aniria a Anglaterra però, finalment, el va contractar la Roma.

A la capital italiana va destacar més com a assistent que com a golejador. Aquí va començar a treure el caràcter. Un enfrontament amb el tècnic, Vincenzo Montella, va suposar la seva sortida al París Saint-Germain, el 2011. El seu bon rendiment li va valer la convocatòria per a l'Eurocopa del 2012. Fins aleshores, la seva trajectòria a l'equip nacional havia estat més aviat pobra. Poques convocatòries i, fins i tot, només dos partits jugats en la fase de classificació. Però el seleccionador, un home els equips del qual practiquen un joc ofensiu com Laurent Blanc, hi va confiar i el va fer viatjar a Polònia i Ucraïna.

El gol

Menez va rebre confiança, la que necessita un jugador de les seves característiques. Però se la va haver de guanyar. El fluix partit dels francesos contra Anglaterra en el debut, amb empat a un gol i sense la seva participació, va obligar Blanc a introduir canvis ofensius. L'aposta li va sortir bé a l'inici de la segona part en el duel disputat contra Ucraïna a Donetsk.

Va ser Ribéry qui va conduir la pilota per la banda esquerra i la va cedir a Benzema. El davanter del Reial Madrid va mostrar la seva esplèndida visió de joc i va observar com Menez entrava per l'altre costat. Li va cedir l'esfèrica amb avantatge. Aquest la va aturar, va regatejar el lateral Khacheridi i, amb la seva cama bona, va disparar pel pal curt i va superar Pyatov. Només tres minuts més tard, un segon gol, de Cabaye, també a passada de Benzema, va decidir el partit.

Menez va ser rellevat en aquest enfrontament i va haver d'esperar a la banqueta en els altres dos de França en el torneig, dues derrotes, una d'intranscendent contra Suècia i la dels quarts de final davant d'Espanya, en què va entrar com a revulsiu sense poder fer res per evitar l'eliminació. En l'any següent va gaudir de la confiança del nou seleccionador, Didier Deschamps, però poc a poc la va anar perdent i ja no el va convocar més des del 2013.

A nivell de clubs, Menez va viure el seu millor moment a partir del 2014. La seva última temporada al PSG havia estat poc menys que dramàtica. Blanc, que ara era el tècnic dels parisencs, li va donar confiança però entre una hèrnia i la falta de compromís va acabar l'exercici refugiant-se de nou a Itàlia, aquest cop a un decadent Milan. I va ser la seva millor temporada, amb 16 gols a la lliga en 33 partits a San Siro. Però les lesions el van tornar a atacar. Se li va reproduir l'hèrnia i a final de temporada va tornar a França.

A partir d'aquí, amb només 28 anys, decadència absoluta. Primer amb el Girondins on, a sobre, va perdre un tros d'orella per una trepitjada. La baixada de rendiment i una altra afectació a l'engonal va provocar una sortida a l'Antalyaspor turc i, finalment, el 2018, l'any en què França es proclamava campiona del món, una aventura exòtica a l'Amèrica mexicà. Allà, entre les lesions fingides i les que no ho eren van anar passant mesos, amb una cessió puntual al París FC de segona francesa per recuperar-se, sense retrobar les sensacions del que prometia i que mai no va arribar a oferir del tot.