Anglaterra, 0- Irlanda, 1 (Euro 88-Primera fase)

293. Ray Houghton (0-1)

El futbol, i l'esport en general, ens ofereix tantes històries rebuscades que segurament no ens ha d'estranyar que dos dels gols més importants de la història d'una selecció els hagi marcat algú nascut en una altra i que ha fet tota la carrera en una tercera. Si als aficionats de la República d'Irlanda d'una certa edat se'ls pregunta quines han estat les anotacions més recordades de l'Eire, nom irlandès antic per designar el país, segurament entre aquestes n'hi ha un parell del centrecampista Ray Houghton.

Però Houghton no és irlandès. Va néixer a Glasgow, a Escòcia i, de fet, va jugar amb la selecció d'aquest país fins a la categoria sub-18. La seva família es va traslladar a Londres quan tenia deu anys i ell va començar a jugar a equips de la ciutat. Primer a l'est de la metròpoli, al West Ham, amb el qual va debutar a Primera. Després a l'oest, al Fulham i, finalment, a l'Oxford United, conjunt que llavors disputava la màxima categoria.

Va ser en aquesta última etapa quan va iniciar la seva carrera internacional. I no ho va fer amb l'equip escocès, que llavors tenia un gran potencial i havia assistit als tres últims mundials. Segurament la gran competència el va fer tirar enrere i potser pensava que el seu joc, eminentment físic, no seria acceptat per la formació que llavors preparava Andy Roxburgh. Així, el seu pare, nascut a Buncrana, al comtat de Donegal, a l'illa del costat, li va donar l'argument necessari per vestir-se amb la camiseta verda de la República d'Irlanda.

Houghton hi va debutar amb 24 anys i va ajudar l'equip dirigit per l'exdefensa de la selecció anglesa Jackie Charlton, germà del mític Bobby, a classificar-se per al primer gran torneig de la seva història, l'Eurocopa d'Alemanya del 1988. Sorprenentment, va superar un grup en què, a més de Bèlgica, Bulgària i Luxemburg, també hi era Escòcia. En els partits que els van enfrontar, Irlanda va empatar a casa i va aconseguir una gran victòria a Hampden Park, a Glasgow, amb Houghton de titular i de rival a la ciutat on havia nascut. Un gol de Mark Lawrenson va ser vital per a la classificació.

El 1987, a més, Houghton havia fet un salt endavant a la seva carrera. Havia deixat Londres i havia fitxat pel Liverpool. La temporada havia estat bona, amb 28 partits i 5 gols a una lliga que els reds s'havien emportat amb facilitat. Ara tocava la ratificació a nivell internacional. I si en la classificació s'havia enfrontat a un dels seus països, a la fase final jugaria contra l'altre.

El gol

Perquè el sorteig capriciós va propiciar que el debut irlandès fos contra Anglaterra a Stuttgart. Molts dels jugadors irlandesos havien nascut o jugaven a la lliga del país al qual s'enfrontaven, amb la qual cosa l'ambient que es va viure al Neckarstadion va ser sensacional. I el duel es va decidir ben aviat, als sis minuts de joc.

Va ser en una pilota penjada a l'àrea per Galvin per la banda esquerra que el lateral anglès Sansom es va complicar llançant-la cap amunt. Quan va caure, John Aldridge, davanter del Liverpool, que també havia preferit defensar la selecció irlandesa i no la de la seva Anglaterra natal, va guanyar en el salt al central Adams. L'esfèrica va anar cap al seu company Houghton qui, sense deixar-la caure, va fer una vaselina també amb el cap i va superar el porter Peter Shilton. El resultat ja no canviaria en els 84 minuts restants.

Irlanda va estar a punt de passar a quarts de final, però ho va evitar un gol dels posteriors campions, els Països Baixos, en el tram final de l'últim partit de la primera fase. Però Houghton i Irlanda van iniciar un camí que els va dur als seus millors anys. Mentre el jugador s'estaria cinc temporades a Anfield abans de fitxar l'Aston Villa, el 1992, Irlanda jugaria el mundial d'Itàlia 90, en el qual arribaria als quarts de final. No va ser a l'Eurocopa del 92, però sí a la Copa del Món dels Estats Units. Allà, a Nova Jersey, Houghton marcaria un altre gol històric, el que serviria al seu país per derrotar Itàlia, també en el debut, per 0-1. Aquell equip, ja molt veterà, va arribar a vuitens de final del torneig, l'últim del centrecampista en grans campionats de seleccions.

La trajectòria de Houghton, que ja tenia 32 anys, va anar passant pel Crystal Palace i el Reading abans d'acabar-se a l'Stevenage Borough, de cinquena categoria. Després va iniciar una carrera als mitjans de comunicació, com a comentarista, i també de col·laborador de jocs interactius.