República Txeca, 1- Portugal, 3 (Euro 2008-Primera fase)

301. Deco (0-1)

En les últimes dècades cada vegada ha adquirit més importància l'aspecte físic en el futbol. Molts entrenadors ho basen gairebé tot en aquesta variable per formar els seus equips. Però paral·lelament ha anat creixent un corrent contrari, el que explica que la creació de joc correspon a futbolistes, habitualment petits, amb el centre de gravetat baix, que aporten tota la creativitat que els equips necessiten. Aquest tipus de jugador ha de suplir les seves carències morfològiques amb molta intel·ligència i astúcia. I aquestes són dues de les característiques que adornaven el joc d'Anderson Luis de Souza, conegut per tothom com Deco.

Va viure i jugar a futbol al seu Brasil natal fins als vint anys. Del Corinthians de Sao Paulo va fer el salt a Portugal. Va ser el Benfica l'equip que el va dur a Europa, però el conjunt lisboeta el va cedir a l'Alverca i no li va fer mai cas. En una de les errades més clamoroses del futbol d'aquell país en tota la història, va permetre la seva sortida i que el fitxés el gran rival, el Porto, que el va deixar cedit un any al Salgueiros. Quan es va incorporar als Dragões, el 1999, l'entitat va iniciar una de les millors etapes en la seva història, sobretot a partir del 2002, quan va arribar José Mourinho a la banqueta. En dues temporades, des de la seva posició de mitja punta, va portar el seu equip a guanyar la UEFA i la Champions consecutivament. Era el jugador de moda.

Aquell 2004, ja nacionalitzat portuguès, va ser un dels puntals de la selecció que va estar a punt de guanyar l'Eurocopa jugada a casa. Només la derrota en la final contra Grècia li ho va impedir. Se'l rifaven els millors d'Europa i va acabar al FC Barcelona. Es deia que no lligaria amb Ronaldinho, però Frank Rijkaard li va trobar una nova posició al centre del camp. S'hi va adaptar de seguida i va guiar els blaugrana fins a la Lliga de Campions del 2006 i a l'equip lusità a les semifinals del mundial d'Alemanya. Dos anys després, però, la carrera de Deco al Camp Nou s'havia acabat. Una vida extrafutbolística no excessivament cuidada van provocar que Pep Guardiola demanés la seva sortida tot just aterrar. Aquell estiu, el del 2008, hi havia una altra Eurocopa, la d'Àustria i Suïssa. A punt de fer 31 anys, va tornar a ser convocat pel seleccionador Luiz Felipe Scolari.

El gol

Deco va ser titular en la primera victòria portuguesa, contra Turquia, i també en el segon partit, contra la República Txeca, a Ginebra. I als set minuts va aconseguir marcar. Va ser en una acció típica seva, arrencant des de la banda esquerra en una bona conducció. Va combinar amb Cristiano Ronaldo i aquest va fer la paret amb Nuno Gomes. Ja a dins de l'àrea, el porter Cech va evitar que l'aleshores jugador del Manchester United pogués marcar, però la pilota va quedar a Deco, que seguia l'acció. Aquest va guanyar la batalla a Cech, que s'havia aixecat de terra, i va anotar en una de les seves especialitats, marcar fent rebotar la pilota en un contrari. La víctima en aquesta ocasió va ser el lateral Marek Jankulovski. Es pot veure en la primera acció del vídeo del següent enllaç.

https://www.dailymotion.com/video/xyxw1h

Els txecs empatarien tot seguit, però un gol de Cristiano, a passada del protagonista d'aquest article, i un de Quaresma, precisament el jugador que el Barça va enviar al Porto quatre anys abans per aconseguir el fitxatge de Deco, van establir l'1-3 final. Portugal va fer descansar els titulars contra Suïssa, amb la classificació ja aconseguida, i va jugar els quarts de final contra Alemanya. Una derrota per 2-3, amb Deco jugant els noranta minuts, va posar fi a l'aventura. Amb la selecció, Deco encara aniria al mundial de Sud-àfrica del 2010, però només va jugar 62 minuts en l'empat a zero entre la seva selecció i Costa d'Ivori.

Abans, l'estiu del 2008, havia fitxat pel Chelsea. Va començar bé, però va estar a punt de marxar a l'Inter de Mourinho per problemes amb el tècnic, Guus Hiddink. Les lesions també el van castigar en aquesta temporada, la de l'eliminatòria entre anglesos i blaugrana i el famós gol d'Iniesta. L'any següent, l'arribada de Carlo Ancelotti a la banqueta blue el va fer quedar a l'equip i aquest va aconseguir el doblet de lliga i Copa. El 2010 va tornar a Brasil i amb el Fluminense va guanyar el campionat brasiler, el 22è títol en total d'una trajectòria impressionant d'un jugador que va saber adaptar-se a les situacions que li va tocar viure per triomfar.