Espanya, 1- Itàlia, 1 (Euro 2012-Primera fase)

314. Antonio di Natale (0-1)

Si hi ha un exemple de l'antiheroi en el futbol dels últims anys en les grans lligues europees aquest és Antonio di Natale. El petit davanter napolità, que no va debutar a la Serie A, amb l'Empoli, fins gairebé als 25 anys, va anar millorant els seus registres a mesura que s'anava fent gran. En les últimes temporades de la seva trajectòria, ja per damunt de la trentena, lluitava sempre amb els multimilionaris atacants dels grans rivals del campionat, i tot amb la camiseta de l'Udinese, club al qual va actuar durant catorze temporades abans de la seva retirada, quan ja estava a punt de fer 39 anys.

El joc de Di Natale era de llest. Amb 1,70 metres d'alçada no podia lluitar de tu a tu amb els rocosos defenses rivals, però sempre trobava la manera d'explotar la seva punta de velocitat en espais curts i el fet de localitzar on s'havia de situar per fer més mal al contrari. Així, amb un total de 210 gols a la història de la lliga, es va quedar només a un del cinquè lloc de realitzadors històrics del campionat, José Altafini. Les quatre primeres posicions les ocupen noms històrics: Silvio Piola, Francesco Totti, Gunnar Nordahl i Giuseppe Meazza. Darrere seu, a dos gols, hi ha un tal Roberto Baggio.

Per tenir una idea de la seva capacitat anotadora dels últims anys, va ser màxim golejador el 2010 i el 2011, amb 29 i 28 gols. El primer dels dos anys va superar Diego Milito en el millor exercici de l'argentí, el del triplet de l'Inter. La temporada anterior a l'Eurocopa 2012, va ser el màxim anotador nacional, amb 23 gols, empatat amb l'uruguaià Cavani. Només el va superar un tal Ibrahimovic. En aquest context, Di Natale va ser convocat per Cesare Prandelli per al seu tercer gran torneig, després d'haver estat a l'Eurocopa 2008 i al mundial 2010, en què havia fet un gol.

El gol

Di Natale va ser suplent el partit inicial, que va enfrontar Itàlia i Espanya a Gdansk. Després del fracàs a Sud-àfrica, els transalpins havien tingut una plàcida fase de classificació, en què el jugador de l'Udinese no va actuar en cap partit. Però Prandelli el va incloure a la llista. Això sí, era suplent en el debut, ja que Balotelli i Cassano van arrencar d'inici. El partit era igualat i el tècnic el va fer entrar als onze minuts a de la segona part en el lloc de Balotelli. Només en van caldre quatre per marcar.

Va ser en una arrencada de Pirlo, que va trencar línies vencent la dèbil oposició de Busquets abans d'aixecar el cap i trobar l'espai. Di Natale, situat entre els dos centrals espanyols, Piqué i Ramos, va guanyar la posició al jugador del Madrid i va vèncer per velocitat al del Barça, va arribar a l'esfèrica i va superar Casillas amb un esplèndid xut creuat.

Espanya va empatar el partit només quatre minuts després, amb un gol de Cesc Fàbregas, però Itàlia va donar per bo un empat que el va empènyer a fer un gran torneig. Va passar com a segon de grup, va vèncer Anglaterra per penals a quarts i a Alemanya a les semifinals abans de ser apallissada pel mateix adversari del debut, Espanya, en una final desafortunada. Di Natale ja no va marcar més, no va jugar contra els anglesos i només va ser titular en el duel davant d'Irlanda en la primera fase. Amb 34 anys, va ser el seu últim gran torneig. Va tornar al seu Udinese i als seus gols. La temporada següent va acabar amb 23, només superat per Cavani. Qui sap on hauria arribat d'haver tingut la confiança d'un equip gran.