Bèlgica, 0- Itàlia, 2 (Euro 2016-Primera fase)

294. Graziano Pellè (0-2)

El jugador italià de futbol és una espècie que sol estar molt arrelada a la seva terra. Que fins fa uns quants lustres la Serie A fos el millor campionat del món i les especials característiques del joc que s'hi desenvolupa provoca que els millors jugadors del país s'hagin quedat a casa. La norma s'ha trencat últimament, quan la lliga ha estat superada per d'altres com, sobretot, la Premier League, i els futbolistes han començat a emigrar. El que no és gens normal és el cas d'un jugador que hagi estat internacional per Itàlia després d'haver triomfat abans a l'estranger. És el que va succeir amb el fornit davanter Graziano Pellè.

El que no és tan conegut és que Pellè no havia de ser futbolista sinó ballarí. La seva mare volia que es dediqués al ball de saló i, de petit, el va començar a practicar amb la seva germana Fabiana. De fet, ell admet que li agradava i que li havien dit que era bo. Però el seu pare era aficionat al futbol, tota una religió a tot al país i encara més al sud, a Lecce, d'on era la família. Al final, es va decidir per la pilota. Però li va costar moltíssim arribar a dalt.

Va provar sort amb l'equip de la ciutat, amb el qual va debutar a primera, i després de passos pel Catània, el Crotone i el Cesena va iniciar la seva primera aventura als Països Baixos, a l'AZ. S'hi va estar quatre anys, amb un bon rendiment, i això li va permetre tornar a Itàlia, al Parma i a la Sampdoria, amb més pena que glòria. El 2012 va fer el gran pas de la seva vida. Conegut pels neerlandesos, va ser contractat pel Feyenoord, i va explotar.

Va començar a ser conegut a nivell europeu en marcar 27 gols a la lliga el primer any i 23 el segon. El seu estil era d'un davanter falsament matusser, amb més moviments del que podria esperar-se pel seu físic i amb una molt bona rematada a gol. Els seus dos bons exercicis a l'Eredivisie van provocar que el 2014, ja amb 29 anys, el fitxés el Southampton. Les dues temporades jugades a bon nivell amb l'equip de Ronald Koeman el van dur a la selecció, a la qual no tornava des d'una bona prestació en les categories inferiors. I va ser convocat per l'Eurocopa del 2016, a punt de fer 31 anys.

El gol

Itàlia venia de fer un mal mundial a Brasil, el 2014, en què havia caigut en la primera ronda. Antonio Conte havia heretat el lloc de seleccionador de Cesare Prandelli i va dotar la formació de l'empenta que semblava que havia perdut. L'equip va afrontar com a víctima perfecta el duel de debut davant de Bèlgica, favorita en totes les apostes, a Lió. I va plantar tanta cara que es va avançar en el marcador amb un gol de Giaccherini a la primera part. Els belgues van assetjar la porteria de Buffon sense gaires idees, però la defensa transalpina va aguantar fins que, en l'últim minut, Pellè va sentenciar el duel.

Amb els diables vermells bolcats en atac, Inmobile va conduir una contra pel centre i va obrir a la dreta a Candreva. Aquest va aixecar el cap i, amb calma, va fer una centrada tova. Graziano Pellè, que havia estat titular, va veure a venir l'esfèrica i va enganxar una volea amb tota l'ànima per superar Courtois. L'equip italià presentava la seva candidatura a fer alguna cosa gran.

I tot va anar bé per al conjunt i el jugador durant la primera fase, que Itàlia va superar matemàticament abans de l'últim partit, i els vuitens de final, amb un triomf contra el vigent campió, Espanya, amb gol de Pellè inclòs. Però en els quarts de final es va creuar Alemanya. En un duel esgotador, i amb divuit penals disparats entre tots dos equips, Itàlia quedava fora. El davanter del Southampton va ser un dels quatre jugadors del seu equip que va errar un llançament.

I en el moment més alt de la seva carrera, Graziano Pellè va tornar a fer el que no pensava ningú. Va deixar el futbol europeu d'elit i va fitxar pel Shandong Luneng xinès, on ha continuat marcant gols, però lluny del focus mediàtic i, evidentment, de la selecció, com un ballarí que abandona l'escenari després d'haver ofert la seva millor actuació.