França, 3- Bulgària, 1 (Euro 96)-Primera fase

302. Patrice Loko (3-1)

Sovint es parla dels futbolistes com persones que tenen una vida fàcil, gairebé regalada. Però sovint els focus enlluernen i no deixen veure els problemes que els acompanyen. El davanter francès Patrice Loko va eclosionar jove i semblava que tindria una carrera espectacular quan va excel·lir al Nantes. Però no va ser així. Problemes mentals el van sacsejar en diversos moments. El fet de no saber suportar la pressió el va afectar. Però el millor és que se'n va saber sortir i, tot i no arribar a ser una estrella, i haver malbaratat una progressió que semblava imparable, va poder encarar la seva vida fins i tot quan va deixar el futbol.

Loko, nascut prop d'Orléans, al sud de París, va destacar en les categories inferiors del Nantes, equip en el qual va anar pujant graons al costat d'amics que van integrar una recordada davantera dels canaris, Reynald Pedros i Nicolas Ouédec. La seva consagració va arribar la temporada 1994-95, quan va ser campió de lliga i màxim golejador del campionat, amb 22 gols. Però no ho va encaixar bé. El seu traspàs milionari al París Saint-Germain, i el record no superat d'un fill mort, quan només tenia vuit mesos, dos anys i mig abans, el van fer esclatar l'estiu del 1995. Va protagonitzar un episodi molt recordat sortint d'una discoteca, quan es va encarar amb els gendarmes als Camps Elisis totalment begut. Es va exhibir davant dels agents, fins i tot quan va ser conduït a l'hospital amb un atac de nervis que li va durar quaranta hores.

Després es va recuperar i va començar la temporada amb el seu club, un any en què guanyaria la Copa i disputaria la final de la Recopa contra el FC Barcelona. Les bones actuacions li van valer la convocatòria d'Aimé Jacquet per a l'Eurocopa del 1996, a Anglaterra.

El gol

En el campionat, va començar de suplent contra Romania, però ja va entrar de titular davant d'Espanya, en la segona jornada. No va marcar cap dels dos dies i va haver de tornar a escalfar banqueta en el duel decisiu contra Bulgària. França volia revenja després que els búlgars, amb un gol de Kostadinov en l'últim minut al Parc dels Prínceps, el 1993, l'haguessin deixat fora del mundial dels Estats Units. Tots dos equips tenien quatre punts i qui guanyava, accedia a quarts de final. Un empat podia arribar a provocar, fins i tot, una triple igualada amb Espanya i una decisió per sorteig.

Però França va marcar la distància aviat. Laurent Blanc va anotar a la primera meitat i, a la represa, una falta lateral va acabar amb un desafortunat autogol de cap del davanter Lubo Penev en tasques defensives.Vint minuts abans del final, però, Stoitxkov va tornar a posar emoció amb una falta directa. El duel va ser emocionant fins al final. Loko va sortir al minut 70 en el lloc de Dugarry i, ja en el descompte, va sentenciar.

https://www.dailymotion.com/video/xysove

En una acció que es pot començar a veure a partir del minut 2.02 d'aquest video, Thuram i Karembeu van combinar a la banda i aquest va veure la desmarcada de Loko. L'atacant va trencar el fora de joc per la posició massa endarrerida, la banda esquerra, del jugador que havia perseguit el mencionat Thuram. El davanter ja del PSG va encarar el porter Mihailov, el va regatejar, i amb la pressió d'un defensa, i un altre sota la porta, va allotjar la pilota al fons de la porteria amb facilitat. França es classificava per a la següent ronda.

Loko va jugar els dos següents partits de titular, amb dues resolucions per penals, amb victòria contra els Països Baixos i derrota a les semifinals contra la República Txeca. Només jugaria quatre partits més amb la selecció. Tot i que la temporada següent va guanyar la Recopa amb el PSG, aquell estiu, el del 1997, va tornar a patir una altra depressió i va caure definitivament dels plans del seleccionador. El seu últim any a París va ser suplent i no va poder anar al mundial que acabaria guanyant França. En sortir de l'equip de la capital va anar desfilant per tot de formacions franceses, el Lorient, al qual va estar dues etapes, el Montpeller, l'Olympique de Lió, amb qui va arribar a jugar la Lliga de Campions amb 30 anys, el Troyes i l'Ajaccio.

Quan va deixar el futbol, amb 34 anys, va saber dirigir bé la seva vida. Es va retirar a la Bretanya, a Vannes, amb la seva esposa, Muriel, i els seus dos fills i va obrir-hi un bar, La Bodeguita. Amb el seu germà, William, amb qui va començar a jugar a futbol al seu poble, va fundar una companyia d'esdeveniments esportius. Podia haver fet més carrera, però almenys la seva vida actual és molt més tranquil·la que la que ha hagut de viure en molts moments.