Espanya, 0- Noruega, 1 (Euro 2000-Primera fase)

308. Steffen Iversen (0-1)

La selecció noruega de futbol va viure una època daurada durant els anys noranta. Gràcies a l'exportació dels seus jugadors, bàsicament a la Premier League, la selecció va poder ajuntar una bona quantitat de futbolistes amb talent i experiència que explotaven al màxim el seu físic i també un joc que, en la majoria dels casos, es basava en les accions directes a l'àrea. Noruega, absent de les grans cites durant dècades, va jugar els mundials del 1994 i el 1998 i va debutar en una Eurocopa el 2000, a Bèlgica i els Països Baixos. Un dels seus jugadors més destacats aleshores era el davanter Steffen Iversen.

Va ser una de les aparicions del Rosenborg, el campió de lliga, d'aquella dècada. Va debutar a la Lliga de Campions amb divuit anys i ja tenia una experiència de dotze partits amb l'equip de Trondheim a la màxima competició europea quan el va fitxar el Tottenham. La seva tipologia de jugador era perfecta per a les illes. Podia arrencar des de la banda, però solia acabar al centre. Era potent físicament, amb capacitat per a la rematada, però també molt mòbil, motiu pel qual era sovint indetectable per als defenses. Va anar evolucionant i la temporada 1999-2000, la d'abans de l'Eurocopa, va disputar 36 partits amb els Spurs amb la gens menyspreable marca de catorze gols. Era el moment indicat per afrontar el seu primer gran torneig, al qual Noruega havia accedit després d'arrasar en un grup amb Eslovènia i Grècia com a màxims rivals.

El gol

El debut va ser a Rotterdam contra Espanya, un conjunt molt ofensiu, que havia entusiasmat en la fase de classificació. Però Noruega, basada en l'habitual joc rocós, no volia anar de víctima. De fet, en aquell partit va alinear els davanters Flo i Solskjaer al costat d'Iversen, tres jugadors amb molta capacitat realitzadora. El duel va ser tancat, amb molta pressió dels nòrdics, i es va decidir en una acció desafortunada del porter espanyol. José Francisco Molina havia acabat de baixar a Segona amb l'Atlètic de Madrid. Havia guanyat la partida a Santi Cañizares per la titularitat gràcies al seu millor joc amb els peus i a saber actuar allunyat de l'àrea, un tret bàsic en les idees del seleccionador, José Antonio Camacho. Però precisament una sortida seva va ser determinant. En el següent video es pot veure el gol al minut 1.15.

Va ser en una jugada més vella que el futbol. Pilotada avall, cap a l'àrea, del porter Myhre. Molina demana la pilota i per això el central Paco es desentén de l'acció. Però no ho fa Iversen, que va a lluitar en el salt amb l'arquer rival. Molina calcula malament, Iversen li guanya la lluita netament i toca la pilota per introduir-la al fons de la porteria. Espanya ja no reaccionarà i Noruega guanyarà per 0-1. Molina ja no va jugar més en tot el campionat, ni va tornar a la selecció. Tot i això, els nòrdics no van ser capaços de marcar cap més gol en la primera fase. Van perdre per 0-1 contra Iugoslàvia i van empatar a zero contra Eslovènia. Van quedar fora dels quarts de final precisament per un gol espanyol contra els iugoslaus en l'últim minut i per diferència de gols respecte dels balcànics.

Iversen va jugar tres anys més al Tottenham en una època en què es va apartar força de l'arquetip del jugador noruec, disciplinat i recte. Va ser notícia més d'un cop per escàndols en clubs nocturns i fins i tot va ser apartat de la selecció uns quants anys més tard pel màxim responsable, Age Hareide, per arribar tard a una reunió prepartit. De fet, d'Iversen se n'ha escrit una biografia a Noruega, "Steffen, nascut per al futbol", d'Anders Molster Galaasen, bastant sucosa, i no precisament per les seves habilitats futbolístiques.

El jugador escandinau va deixar el Tottenham el 2004, va estar un any als Wolves, amb qui va baixar a Segona i va tornar a casa per actuar en els dos grans rivals del futbol del seu país, tres anys al Valerenga i cinc al Rosenborg, amb actituds força ofensives, en alguns moments, contra l'afició de l'equip rival depenent de quina camiseta vestia. Amb 34 anys va viure un cant del cigne britànic al Crystal Palace, a la segona categoria, abans de retornar al punt de partida, a Trondheim, on va posar punt final a una carrera força expremuda, als 37 anys.