Alemanya, 2- República Txeca, 0 (Euro 96-Primera fase)

286. Christian Ziege (1-0)

Alemanya, encara amb el cognom Federal, tot i que el Mur de Berlín havia caigut mesos enrere, es va proclamar campiona del món el 1990 amb un sistema defensiu de tres centrals i dos laterals llargs que li va durar uns quants anys. A Itàlia 90, qui actuava de lateral esquerre era Andreas Brehme, jugador que també podia intervenir al centre del camp i que va ser decisiu en aquella final, marcant l'únic gol, de penal. El seu successor, sis anys després, va ser un futbolista que, al Bayern i a la Mannschaft, es va convertir en el paradigma d'aquells als quals es va començar a anomenar "carrilers" en aquella època. Era Christian Ziege.

Nascut a Berlín Occidental, ell mateix havia explicat, precisament, que jugava al futbol als carrers que hi havia just al costat del mur i que moltes pilotes, impulsades amb excessiva força, l'havien creuat per dalt i ja no havien tornat. Amb quinze anys, justament l'estiu que Alemanya guanyava el mundial italià, va ser captat pel totpoderós Bayern procedent de l'Hertha Zehlendorf, un club popular a l'actual capital que té un escut semblant a l'Hertha més conegut de la ciutat.

A Baviera, en set temporades, va guanyar dues lligues i havia acabat la temporada 1995-96 com a campió de la Copa de la UEFA davant del Girondins liderat per Zidane. Feia tres anys que havia debutat amb la selecció absoluta, tot i que va quedar fora de la llista per al mundial dels Estats Units, i afrontava la seva revàlida, ja establert a la titularitat, en l'Eurocopa del 1996, a Anglaterra.

El gol

Alemanya debutava contra la República Txeca a Manchester, en un grup que completaven Itàlia i Rússia. El combinat de Berti Vogts volia oblidar la decepció de la derrota a quarts de final del campionat nord-americà i va resoldre l'estrena en només sis minuts. Amb un primer gol del seu carriler.

Va ser amb una pilota jugada amb calma des de darrere que va evolucionar cap a una acció no gaire típica. El central esquerrà, Thomas Helmer, va buscar el davanter centre, Freddy Bobic. Però aquest no va descarregar l'esfèrica cap a un centrecampista, ni cap al lateral, a la banda, que hauria pogut ser Ziege. Aquest va fer el moviment cap al mig, marxant del lateral Látal i va rebre la pilota. Va regatejar el central Kadlec, però aleshores li va quedar l'acció per xutar amb la cama dreta, la menys hàbil. Tot i això, no s'ho va pensar i va deixar anar un tret molt col·locat amb el qual va superar el porter Kouba.

Alemanya va guanyar aquell partit per 2-0 perquè, només sis minuts després, Andreas Möller sentenciaria el duel. Justament, aquell mateix partit es repetiria a la final de Wembley. Els alemanys van tornar a vèncer i s'endurien la seva tercera Eurocopa, amb Christian Ziege de titular en tots els partits.

Un any més tard, va deixar el Bayern temptat pels diners del Milan. A Itàlia, però, no va trobar gairebé mai el seu lloc mentre els seus excompanys arribaven a últimes rondes de les competicions internacionals, com el subcampionat europeu del 1999 o el títol del 2001. Va disputar el mundial del 1998, però ja de suplent d'un Jörg Heinrich, del Dortmund, que li havia pres el lloc. El 1999, amb 27 anys, va provar sort a la Premier League de la mà d'un Middlesbrough que aleshores tenia diners. Aquest cop li va sortir bé.

El bon rendiment a Riverside li va permetre fitxar pel Liverpool, on no va jugar gaire, tot i que va conquerir la seva segona UEFA, en una final contra l'Alabès Va ser-hi dos anys i va fitxar pel Tottenham, on va reviscolar en una nova posició al centre del camp. Els equips ja no jugaven amb cinc defenses i el seu lloc primigeni de carriler al Bayern ja no existia. Va fer algun bon any a White Hart Lane i, fins i tot, després de la primera temporada va anar al mundial de Japó i Corea on Alemanya va ser subcampiona. Ell va disputar alguns partits, però cap minut de la final, perduda contra Brasil per 2-0. Després de tres anys a Londres, va tornar a casa i es va retirar al Borussia Mönchengladbach.

Va iniciar llavors una carrera d'entrenador a aquest mateix equip que el va dur a preparar conjunts més modestos. Fins i tot, com a bon alemany, va viure un any i mig a Mallorca, on va entrenar l'Atlètic Balears, en l'intent de l'equip blanc-i-blau per pujar a Segona Divisió entre el 2015 i el 2017. No se'n va sortir i va ser cessat. L'equip balear no va poder superar un mur alt com el que veia passar les pilotes xutades pel jove Christian a la part occidental d'un Berlín encara dividit.