Romania, 0-Albània, 1 (Euro 2016-Primera fase)

292. Armando Sadiku (0-1)

Algunes de les seleccions que fa poques dècades acostumaven a tancar tots els grups de classificació per a Eurocopes o mundials, i rebre grans golejades,  han evolucionat molt durant els últims anys. El fet que els seus jugadors hagin sortit a disputar d'altres lligues i també que algunes d'elles s'hagin beneficiat de futbolistes nascuts a d'altres estats arran de diàspores o moviments migratoris, ha fet augmentar el seu nivell. Si fa pocs anys haguessin dit que Albània seria capaç d'arribar a la fase final d'una Eurocopa, poca gent s'ho hauria cregut. L'augment a 24 equips de la fase final va facilitar el seu accés al torneig on, a més, va anotar el seu primer gol. L'autor en va ser el davanter Armando Sadiku.

Sadiku té parents coneguts en el món del futbol. A partir de la seva mare, nascuda a la veïna Kosovo, té relació familiar amb els germans Xhaka, Granit, que actua amb Suïssa, i Taulant, que és company seu a la selecció albanesa. Les guerres als Balcans van obligar els Xhaka a emigrar, però no als Sadiku. El pare d'Armando, nom gens habitual a Albània i que, per referències a Maradona, denota la seva afició al futbol, és de Trebisht, a la frontera amb Macedònia del Nord. I la família es va traslladar a Elbasan, uns quilòmetres cap a l'oest i al sud-est de Tirana.

El jove Armando va anar actuant en equips locals fins que amb vint anys va emigrar a Suïssa, on viuen molts compatriotes i albano-kosovars. Va ser el Locarno el conjunt que el va reclutar. Va fer bones temporades a aquesta formació i al Lugano, totes dues de segona categoria, fins que el va contractar al Zuric, de la màxima divisió. Però la facilitat golejadora no es va repetir al màxim nivell i, just abans de l'Eurocopa, va sol·licitar una cessió al Vaduz. L'equip de la capital de Liechtenstein disputa la lliga helvètica, ja que no hi ha campionat al petit principat. Els set gols en setze partits van ser suficients perquè fos convocat pel torneig de França.

Albània s'hi havia classificat de manera sorprenent deixant enrere Dinamarca i quedant segona d'un grup comandat per qui seria la futura campiona, Portugal. Sadiku només hi va jugar dos partits, però van ser transcendentals. Un va ser l'empat a zero gols a Copenhaguen, en què va estar 27 minuts al camp, i l'altre, també de suplent, el duel que va segellar la classificació a Armènia. Ell va anotar el 0-3 definitiu. Amb aquest bagatge, als 25 anys, va afrontar el torneig.

El gol

Contràriament al que va succeir a la fase de classificació, el seleccionador, Vladímir Petkovic, va confiar en ell a França. Va jugar 82 minuts en la derrota per 0-1 contra Suïssa i tot el partit davant de França, que els amfitrions van resoldre a favor en el darrer instant per 2-0. Cap gol anotat i només faltava un partit, contra Romania. Un triomf encara podia suposar la classificació com un dels millors tercers de grup.

A punt d'arribar al descans va ser el jugador del Pescara Memushaj qui va centrar des de la banda dreta. El porter Tatarusanu va calcular molt malament la sortida i Sadiku, amb un cop de cap, li va tocar la pilota pel damunt i va entrar a la història. Era el primer gol d'Albània en un gran torneig internacional. L'equip ho va seguir intentant fins al final tot i que Sadiku va ser rellevat al minut 13 de la represa. Tenint en compte que a Albània li faltaven dos gols per superar Irlanda del Nord, que al final es va classificar, en el gol average, no va ser gaire comprensible retirar del camp l'únic golejador. La selecció va marxar cap a casa, però ho va fer guanyant.

Les posteriors convocatòries de Sadiku han arribat si ell jugava als seus equips. Albània no va entrar al mundial de Rússia, ni tampoc jugarà l'Eurocopa del 2021, però ell hi ha aconseguit sis gols més. La seva trajectòria posterior ha estat erràtica. Va tornar al Zuric, a Segona, i va guanyar-se un fitxatge pel Lugano, de Primera. Després, cessions al Legia Varsòvia i al Llevant, de la màxima categoria espanyola, per acabar al Màlaga, a Segona. Ja amb 29 anys, Sadiku no ha acabat de trobar el seu lloc en cap equip en concret, però sí al llibre d'or del futbol del seu país.